El sector nuclear català, responsable del 57% de l'electricitat, es regira contra l'apagada prevista a Espanya pel Govern fins a 2035. "No passarà. És impossible", va sentenciar Ignacio Araluce, president de Fòrum Nuclear. La pèrdua de 10.000 llocs de treball, l'augment d'emissions, la dependència energètica més important d'altres territoris i el propi subministrament són alguns dels riscos apuntats per les veus del sector en un fòrum celebrat aquest dimecres en el Col·legi d'Enginyers Industrials de Barcelona.
En una jornada de lobby dedicada a enaltir les bonances del sector, Araluce, va recordar que farien falta 17 GW d'energia fotovoltaica per substituir la nuclear i una gran quantitat de bateries d'emmagatzemament que en el dia d'avui són una gran carència, ja que actualment "l'eòlica i fotovoltaica s'aturen quan no hi ha sol o vent". "Com que això no succeirà, si traiem aquest percentatge d'electricitat que ens dona la nuclear, es necessitarà molta més electricitat produïda fora de Catalunya", ha sentenciat Araluce.
Una menor sobirania energètica, en la línia del que s'està veient amb l'exportació des d'Aragó de la línia de Muy Alta Tensió i tenint en compte la baixa presència de renovables a Catalunya, seria per tant una de les principals conseqüències del tancament de les nuclears segons el sector. Les baixes emissions de la nuclear van ser un altre dels pilars de l'argumentari dels seus defensors. El director general d'ANAV (Associació Nuclear Ascó-Vandellós), Paulo Jorge Domingues Dos Santos, el va resumir així: "La forma més econòmica per lluitar contra el canvi climàtic en el dia d'avui és prolongar la vida dels reactors nuclears". +
Extensió de vida a 80 anys
De fet, Dos Santos va apuntar que els 40 anys de vida dels reactors a Espanya és "el mínim per recuperar la inversió realitzada", però que podria estendre's a 80 anys com succeeix en els Estats Units o a 60 "com en molts països del món".
us Sants va estimar en uns 10.000 els llocs de treball associats a Vandellós, entre el 1.900 contractat i els 1.200 addicionals dues vegades a l'any en els moments de càrrega i uns 8.000 indirectes llocs de treball indirectes entre hostaleria i proveïdors.
El directiu va defensar el "relleu generacional" de Vandellós, amb una mitjana de 46 anys que "si no segueixen no serà perquè no tinguin ganes de continuar i cap gana que ens tanquin". La pèrdua d'inversions, 100 milions en tres anys per a aquest curs, seria un altre dany per a Catalunya en cas que s'acabi posant fi a la nuclear tal com defensa l'actual Ministeri de Transició Energètica.
Entre els riscos de desmantellar la nuclear, va defensar de nou Araluz, està "desmantellar indústria en zones en les quals s'està demanant una activitat econòmica major".
Riscos per a la indústria
A la sortida d'aquesta indústria caldria afegir, segons va afirmar Salvador Sedó, director de desenvolupament sostenible de Foment del Treball, que "la indústria no se senti atreta per Catalunya per la falta de generació energètica", com de fet ja està succeint a l'Aragó amb els centres de dades. "No tot es pot electrificar", ha recalcat Sedó apuntant a les necessitats energètiques de la indústria, si bé Catalunya ni tan sols està complint els seus deures en la cobertura amb renovables de la demanda elèctrica.
La jornada es va obrir amb un estudi de PWC presentat per la directora de la divisió de consultoria energètica de l'empresa, Esther Martínez Arroyo, qui va defensar que "l'energia nuclear ha de tenir un paper" en la transició energètica, perquè és "baixa en emissions de CO2" i perquè "pot funcionar quan les renovables no estan funcionant".
Martínez-Arroyo va recordar la pujada de la taxa Enresa, preu que fixa l'estat per al megawatt d'energia nuclear, que ha passat de 7,98 euros el 2019 a 10,36 en l'última revisió realitzada aquest any, "un increment del 30%" que ha titllat d'"excessiva". "Asfixiar d'impostos a la nuclear els fa perdre competitivitat", ha dit Martínez-Arroyo, argument a què per descomptat s'han apuntat els portaveus del sector.
1.600 milions en impostos el 2024
Domingues ha recordat que en 2025 Vandellós pagarà un total de 271 milions en impostos. "Des que es va començar a recaptar, haurem pagat 661 milions en impostos. D'aquests, només un 13% d'aquesta quantitat, 83 milions, aniran al fons de trasición nuclear", ha criticat Domingues. Araluz, per la seva part, ha estimat que la nuclear pagarà a Espanya 600 milions a Enresa i 1.000 milions d'altres càrregues fiscals el 2024, amb una factura total de 1.600 milions per càrregues fiscals.
Els principals portaveus del sector, amb l'estudi de PwC com a punt de partida, pressionen perquè Espanya canviï una postura contrària a les nuclears que divideix la Unió Europea. Mentre que l'executiu de Pedro Sánchez s'alinea amb Alemanya (ambdues, potències en eòlica i fotovoltaica), França lidera la defensa de les nuclears, fins i tot la seva ampliació, com a vector energètic de la descarbonització.
El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima, que preveu els plans energètics de cara, a un 2030 descarbonitzat preveu un desmantellament de les plantes nuclears d'Espanya el 2035, passant de 2023 a 2030 dels 7,2GW actuals als 3, per liquidar-la en els 6 anys posteriors.
Per acabar d'empaquetar l'argumentari a favor de les nuclears, la jornada va comptar amb la visió de Peppi Seppala, del Partit dels Verds de Finlàndia, qui va explicar que el seu partit va abandonar el Govern el 2014 perquè s'oposava a la nuclear i que ha canviat de posicionament en considerar que és una de les claus que Finalndia, amb un 40% d'energia nuclear, tingui una electricitat en un 94% lliure d'emissions i en un 98% produïda a Finlàndia.
A Catalunya, que produeix sol un 14% d'electricitat amb renovables, quatre vegades menys que el 57,6% espanyol, el desmantellament de la nuclear deixarà un forat major que en altres comunitats.