La petroliera saudita Aramco lidera les inversions de les empreses de combustibles fòssils en patrocinis esportius, denominades 'sportwashing' per l'informe crític del Think Thank New Weather Institute, que superen els 5.000 milions d'euros sumant les aportacions dels líders mundials del sector en un total de 205 contractes vigents. L'estudi 'Diners brut: com els patrocinadors de combustibles fòssils contaminen l'esport', repassa els detalls a pocs dies d'una cimera del futur de l'ONU en què s'espera que el secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, Antonio Guterres, demani als anunciants que deixin de col·laborar amb empreses de combustibles fòssils.
L'estudi de New Weather estima que Aramco inverteix al voltant de 1.300 milions de dòlars (1.167 milions d'euros) en publicitat esportiva, gairebé el doble que el segon que més gasta, la britànica Ineos, que gasta 776 milions de dòlars, 696 milions d'euros. Completen la llista Shell (amb 469 milions de dòlars, 421 milions d'euros) i Total Energies, que fa servir 327 milions de dòlars o 293,5 milions d'euros.
L'informe es mostra contundent en assenyalar que els combustibles fòssils són, segons estudis científics, responsables del 90% de les emissions de diòxid de carboni, mentre el cost de lluitar contra la crisi climàtica estimada per l'ONU serà de 300.000 milions de dòlars (269.000 milions d'euros) de cara a 2030.
Les inversions del Golf
Segons el Sovereign Wealth Fund Institute, citat per l'estudi, 4.100 milions d'euros han estat invertits per estats del Golf Pèrsic, ric en petroli i amb potències econòmiques basades en els combustibles fòssils. El Fons Públic Saudita (PIF) va gastar 1.600 milions d'euros en crear la LIV Golf, circuit de golf professional amb més retribucions que el PGA Tour. Qatar, per la seva part, es va gastar 200.000 milions de dòlars (180.000 milions d'euros) en el Mundial de 2022.
L'informe apunta que "existeixen altres elements que oculten la veritable magnitud del patrocini dels combustibles fòssils en l'esport". "La majoria dels acords manquen de transparència quant a les quantitats exactes involucrades, la durada i les condicions associades. La informació disponible tampoc no capta la gamma completa de donacions, pagaments en espècie i contraprestacions que, en determinades circumstàncies, poden sorgir del poder tou meritat de les esmentades associacions".
Sobre un negoci total de 471.000 milions de dòlars (423.000 milions d'euros), que seria el que mou el món de l'esport, els espònsors del petroli suposarien més d'un 1% sobre el total del negoci, que s'espera que ascendeixi 611.000 milions d'euros de cara a 2028. Si ens fixem només en la facturació dels espònsors esportius, els 5.000 milions d'euros de les grans petrolieres suposen més del 5% dels 94.000 milions d'euros que facturen aquests patrocinis.
Futbol i motorsports, al capdavant
L'estudi fa un recompte dels esports amb més contractes de publicitat vigent amb empreses petrolieres i lidera el futbol, amb un mínim de 58 contractes, per sobre d'esports de motor o motorsports (Fórmula 1 i motociclisme), amb 39, el rugbi, amb 17 i el golf, amb 15. Els esports de motor, això sí, tenen contractes més abundants, ja que sumen en total 1.800 milions d'euros en patrocinis.
L'estudi emmarca la importància d'aquests patrocinis, més enllà de l'efecte provat del petroli en la crisi climàtica i del recent acord climàtic firmat justament en la COP-28 d'Emirats Àrabs per al gradual final de l'ús de combustibles fòssils, en el fet que la calor extrema també dificulta la pràctica esportiva i que de fet 11 jugadors de futbol americà han mort per cops de calor entre 2018 i 2022. "Un de nosaltres morirà un dia", va arribar a dir el tennista Daniel Medvedev durant l'US Open.
"Quan es calcula l'empremta d'emissions de l'esport, s'omet habitualment l'efecte afegit de la promoció i l'aprovació de productes campions en contaminació i en estils de vida d'elevades emissions de carboni", apunta l'informe, que posa com a exemple a Air France, patrocinadora dels Jocs de París que, per cada euro invertit en patrocini, generaria 38,2 kg de CO2, segons un altre estudi citat.
L'informe explica també casos concrets de futbolistes com Messi, que va rebre 25 milions d'euros per promoure la seva campanya Visite Aràbia Saudita, que si bé no és un patrocini directament associat a la petroliera sí que ho és a una economia estretament vinculada al petroli. El mateix succeiria amb Cristiano Ronaldo, que juga per a un club saudita, l'Al Nassr, que li paga 180 milions d'euros a l'any (diners, el d'aquests sous, no inclosos en l'estudi sobre patrocinis).
"Maten el futur de l'esport"
"Les companyies petrolieres que estan retardant l'acció climàtica i tirant més llenya al foc de l'escalfament global, estan utilitzant la vella guia de les grans tabaqueres i intentant fer-se passar per patrocinadors de l'esport. Però la contaminació atmosfèrica provocada pels combustibles fòssils i les condicions meteorològiques extremes d'un món que s'escalfa amenacen el futur mateix dels atletes, els aficionats i els esdeveniments esportius, des dels Jocs Olímpics d'Hivern fins als Mundials de Futbol. Si l'esport vol tenir futur, ha de netejar-se dels diners bruts dels grans contaminants i deixa de promoure la seva pròpia destrucció", ha asseverat Andrew Simms codirector del New Weather Institute.
Fins a 7 esportistes, com l'exfutbolista australià Craig Foster, la campiona olímpica de rem Imogen Grant o el també campió olímpic, en el seu cas de llançament de disc, Samuel Mattis, s'han afegit a l'informe amb crítiques a aquests patrocinis. "És vergonyós que el futbol sigui l'esport amb més contractes procedents de la indústria fòssil. És una paradoxa que aquestes empreses gastin milers de milions de dòlars en esponsoritzar a l'esport mentre maten el futur de l'esport i dels jugadors joves amb la crisi climàtica. Hem de difondre el missatge a través del futbol que el futur és lliure de petroli i de gas", n'ha dit un dels més durs, Morten Thorsby, futbolista noruec del Genoa italià de la Sèrie A.
L'organització es mostra a més crítica amb el fet que competicions com la Fórmula 1 prohibissin les declaracions polítiques després que el pilot Lewis Hamilton critiqués la situació dels drets humans a l'Aràbia Saudita.