Quan, l'any 2018, la ciutat de Terrassa va assumir la gestió municipal de l'aigua a través de Taigua i substituint a la privada Mina, no va prometre una baixada de preus, però sí que l'estalvi dels costos operatius per sou de directius podria arribar a ser del 30% i que els beneficis empresarials anirien a parar els ciutadans. Cinc anys després, un informe de l'Observatori de Serveis Urbans (OSUR) qüestiona durament al gran paradigma català de la municipalització de l'aigua: els preus han pujat un 42% de cop el 2024, les despeses de personal han crescut un 55,9% des de 2019 i les inversions han caigut, d'una mitjana de 4,1 milions amb la gestió privada a una mitjana de 2,8 amb la pública (a preus equiparats amb la inflació actual).
Des de l'Ajuntament, responen a aquesta anàlisi qüestionant algunes de les conclusions. "L'augment dels preus s'ha donat perquè teníem les tarifes congelades des de 2014", explica a ON ECONOMIA la cap d'àrea de Transició Ecològica, Anna Crispí, que assegura a més que les pujades aplicades "són progressives" i afecten sobretot els qui gasten més aigua. Mentre que l'estudi d'OSUR qüestiona la retirada de la tarifa social per les bonificacions, Crispí assegura que les famílies vulnerables es veuran molt menys afectades per l'increment de la tarifa. A més, des d'OSUR aporten xifres oficials que mostren un augment més gran en les quotes fixes que en les variables.
Si revisem el mapa de preus de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el 2023, Terrassa comptava, abans de la pujada, amb uns preus similars a la veïna Sabadell i inferiors a Matadepera, Castellar del Vallès o Sentmenat, ciutats de menor mida i totes elles amb concessió privada. Hi ha també municipis més barats com Abrera, Sant Quirze del Vallès o Monistrol de Montserrat. Amb la pujada de preus, Terrassa podria passar a la franja de preus més alts i abandonar la intermèdia.
Quant a les inversions, Crispí posa en relleu que les de 2024 i 2025 assoleixen els 5,4 milions, superiors a les que Mina realitzava en els últims anys de concessió, però la mitjana dels últims anys és en efecte inferior als últims anys de Mina si descomptem la inflació i comparem euros al mateix valor. Entre les inversions realitzades, la tècnica explica que s'ha "implantat un sistema de detecció de fuites d'aigua amb un programari" i "s'ha renovat la xarxa canviant alguns trams", en contra del que recullen les crítiques de l'observatori.
L'exministre de Justícia del PSOE Francisco Caamaño, president d'OSUR, ha assegurat en una trobada amb mitjans que el canvi de model a Terrassa "no repercuteix en la millora substancial del servei" i que la ciutat "ha incrementat la plantilla i les despeses de personal mentre ha reduït la inversió en manteniment de la xarxa, de manera que es deteriora gradualment." Lorenzo Dávila, doctor en Economia i director general d'OSUR, ha apuntat que la pujada de l'aigua a Terrassa ha estat del doble que l'IPC, del 21% en el mateix període, i que correspon amb la pujada de la ciutat de Sabadell, ciutat veïna que no ha assumit gestió municipal. "El preu de l'aigua a Terrassa puja el doble que en altres ciutats comparables", ha sentenciat Dávila.
La comparativa entre el compte de resultats de 2019 i la de 2024 mostra que, els ingressos han pujat un 25,4% des d'aleshores i les despeses ho han fet un 44,7%. Entre les despeses, la pujada de preus del 30% de la venda de l'aigua en alta, proveïda per l'ens d'Abastiment del Ter-Llobregat (ATL) i el fet que el consistori hagi deixat de rebre aigua dels pous de Mina, l'empresa privada que abans gestionava el cicle d'aigua, han estat responsables d'una part considerable d'aquesta despesa. De fet, Taigua ha gastat un 130% més en la compra d'aigua que el seu primer any de gestió i ha passat de destinar-hi 1 milió d'euros a 2,3 milions. Des del consistori recorden "l'increment de despeses propiciat per la sequera i l'augment de preus de l'energia".
Més cost de personal
Des d'OSUR qüestionen l'augment del 39% en despeses de personal en el mateix període, pujada que ja descompta un 26% obligat per la revisió de convenis i motivat per noves contractacions que segons els observadors "no han derivat en millores del servei". Crispí argumenta que l'augment de despeses de personal des de 2019 ha de veure amb l'absorció de personal que ha anat passant de l'empresa privada a la pública, però en la comparació amb l'any 2014 el cost de personal és també major segons les dades aportades per OSUR
L'observatori també posa en qüestió la coincidència de quanties entre una partida que en el pressupost es va aprovar com altres despeses i en el ple municipal es va votar com a "reparacions". "La partida d'altres serveis va ser de 2,107 milions d'euros i compta amb assessories, vehicles, etc, i aquesta quantitat no apareix en l'ordenança aprovada en el consistori, però sí una partida de reparació i observació que coincideix en la mateixa quantia, 2,107 milions," ha explicat Dávila, que l'ha descrit com a "molt estrany". "L'ordenança va ser aprovada per la comissió de preus i no hi va haver cap recurs als comptes", respon Crispí, del consistori.
Entre els aspectes que OSUR qüestiona del pas de la gestió privada a la gestió pública de l'aigua està també el fet que "el rendiment hidràulic ha caigut del 80 al 78%" o sigui, que es perd més aigua al camí cap al consumidor. Crispí defensa que el rendiment hidràulic cau quan hi ha "una caiguda del consum", com en els últims anys, i que aquesta s'ha aconseguit amb més eficiència.
L'empresa d'aigües Mina, participada en un 35% per Aigües de Barcelona, va aconseguir la concessió de l'aigua de Terrassa el 1941 i a 75 anys. Després de la fi de concessió el 2016, l'Ajuntament de Terrassa va elaborar un estudi que va concloure que la gestió pública directa seria més eficient i sostenible, amb la qual cosa va consumar la modificació del model de gestió el 2018, quan va crear Taigua com a empresa municipal. El corrent de municipalitzar l'aigua es va estendre per desenes de ciutats catalanes i espanyoles en els últims anys i ambdós models coexisteixen. Terrassa és, juntament amb Valladolid, la ciutat més important a canviar de model.