La imminent tancada de la central nuclear d'Almaraz a Extremadura prevista per l'any 2027 i les posteriors d'Ascó i Vandellòs (entre 2030 i 2035), amb elevada dependència catalana de l'energia nuclear, han tornat a encendre el debat energètic. Espanya va decidir l'any 2019 que tancaria progressivament les cinc centrals nuclears i set reactors que encara té actives fins a l'any 2035. Però ara, amb un 20% de l'electricitat generada per les centrals nuclears a l'estat espanyol i un 45% a Catalunya, des del sector s'estan promovent informes que calculen elevats costos per a l'economia arran del tancament nuclear. Els antinuclears insisteixen que les renovables són l'única aposta i ressalten els costos de mantenir els residus. Qui té raó?
El 29 de maig de 1982, el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va assistir a la inauguració d'unes plaques solars a un hospital de Sant Pere de Ribes que van costar 20 milions de les antigues pessetes. "Queda clar que la base de l'energia és avui la d'origen tèrmic o nuclear. Hem de ser realistes. Però també hem de pensar en noves opcions alternatives com és el cas de la solar", va dir, amb unes paraules que s'assemblen molt a les que avui, 40 anys després, empren els defensors de les nuclears.
L'energia nuclear s'obté a través del vapor d'aigua aconseguit a partir del reactor d'urani enriquit, un vapor que fa girar les turbines per convertir l'energia mecànica en elèctrica. És una de les energies més denses que existeixen i en molt menys espai genera molta més potència que les renovables, per exemple.
Les emissions de CO₂ són, juntament amb un cost econòmic que es reflectiria en la factura de la llum, dos dels principals arguments a favor de l'aposta nuclear. Mentre no hi hagi renovables per cobrir el 100% de l'electricitat, l'absència de nuclears es cobriria amb gas, que s'ha d'importar i, per tant, és més car i segur més contaminant que la nuclear. I fins i tot quan les renovables s'incrementin, es tracta d'una energia variable que depèn del fet que faci sol (fotovoltaica), vent (eòlica) o plogui (hidràulica).
Però els detractors de les nuclears insisteixen que l'emmagatzematge podrà resoldre aquesta limitació de les renovables i també destaquen que les nuclears tenen un elevat cost per al tractament de residus i també per les inversions necessàries en seguretat. Creuen que, un cop les renovables dominin el mix elèctric, "no sortiran els números amb la nuclear", en paraules de l'economista experta en energia Mar Reguant. I, a més, hi ha els riscs d'accident nuclear, molt baixos, però no zero, darrere els quals sempre planen els records de Txernòbil i Fukushima.
A Catalunya, la situació és complexa i fins i tot l'exdirector d'Energia, Josep Maria Serena, va reconèixer que es faria "la transició amb gas" quan es tanquessin les centrals nuclears, perquè les renovables fa anys que estan estancades per la lentitud burocràtica i l'elevada oposició de part del territori, que enfanga els permisos amb litigis i recursos que allarguen durant anys el desplegament dels projectes. La situació és encara més greu pel fet que ara mateix Catalunya està precisament sense director d'Energia, doncs el Govern no n'ha trobat substitut deu dies després que Nació Digital publiqués la seva decisió de marxar.
Preus que pugen si no hi ha nuclears
Des del punt de vista merament econòmic, PWC va presentar un estudi fa unes setmanes encarregat pel Foro Nuclear que no pot ser considerat neutral, però que va estimar un cost d'entre 13 i 30 €/Mwh més a la factura de la llum el tancament nuclear (entre un 20 i un 50% més que el preu mitjà de 2023), o d'entre 543 i 1.200 milions d'euros a pagar per tota Catalunya. Dies després, Ignacio Galán, president d'Iberdrola, estimava un impacte del 30% en el preu de la llum l'apagada nuclear. Fins i tot el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, ha defensat que s'allargui la vida de les nuclears.
Els crítics a aquest argument assenyalen que no té en compte l'elevat cost dels residus nuclears, però el director del màster en Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Barcelona, Lluís Batet, apunta que ja l'estan pagant amb les taxes Enresa. Les empreses, de fet, que estan demanant revisar el tancament (Iberdrola i Endesa, sobretot) ho fan condicionant-ho al fet que es rebaixi aquesta taxa. El cost de tancar les nuclears i gestionar-ne els residus és de 26.500 milions d'euros. "Si allargues la vida de les nuclears, com que el cost és molt similar, es dilueix l'impacte econòmic", apunta Batet.
Alemanya, que va tancar les seves centrals nuclears el 2023 i marca el camí d'Espanya, tindria uns preus de l'electricitat més baixos si no ho hagués fet segons diversos estudis i també emetria menys CO₂. Ara bé, amb el tancament va accelerar el desenvolupament de les renovables, que ara ocupen un 62,7% de l'electricitat que generen i van pel camí de poder millorar tant pel que fa als preus com pel que fa a emissions. L'escenari actual, amb preus i emissions més alts que amb nuclears, fa, tanmateix, que hi hagi un important sector crític al tancament al país teutó.
Frenen les nuclears a les renovables?
L'enginyer energètic i doctor Josep Puig, un dels principals opositors a l'energia nuclear, diu que és justament al revés de com ho plantegen els defensors de la nuclear. "Com més nuclears tens, més costa que introduïm renovables. Primer, perquè no ens hi posem prou. I després, perquè amb les nuclears no pots modular la potència, no és flexible, és intermitent, a diferència de les renovables i l'emmagatzematge. O l'apagues o l'encens". A més, no veu especial problema en el fet que Catalunya en generi menys, de renovables, "perquè estem connectats al sistema elèctric espanyol". "Si tanquen les nuclears, ens arribaran les renovables espanyoles perquè tenen més potència".
Des del col·lectiu Renovem-nos, creuen que tal com avancen les renovables i l'emmagatzematge "aviat no hi haurà espai pel gas ni per l'energia nuclear", que és "més cara que les renovables". "Allargar la vida de les nuclears vol dir fer més inversions i això també tindrà un cost", afegeix l'economista d'aquest col·lectiu Mar Reguant. Amb uns i altres arguments sobre la taula, l'impacte sobre el preu que pot tenir el tancament de la nuclear sembla incert, i dependrà molt de com avancin els parcs fotovoltaics i eòlics a Catalunya i Espanya, així com les bateries d'emmagatzematge i el bombeig hidràulic, que han d'ajudar a guardar l'energia eòlica i solar que no s'utilitzi per a poder emprar-la quan no faci sol ni vent.
Puig hi afegeix entre els seus arguments en contra la gestió dels residus des del punt de vista dels riscs. "Els tres reactors que encara funcionen requereixen unes 77 tones de combustible tots tres que es converteixen en residus i s'han de guardar durant milers d'anys. Això és passar una pilota a les generacions futures que no hauríem de passar". Aquest és també l'argument de Greenpeace, mentre que el sector defensa la total seguretat dels magatzems nuclears i, en el cas espanyol, hi afegirà en unes dècades l'emmagatzematge geològic profund, que allunyarà els residus nuclears de la superfície i augmentarà, per tant, la seguretat.
Puig també assegura que no s'han fet estudis sobre l'efecte de la radiació en les poblacions properes a les nuclears. L'any 2010, però, el Consell de Seguretat Nuclear i l'Institut de Salut Carles III en van presentar un que concloïa que no hi ha més prevalença del càncer en les zones properes a centrals nuclears. A Fukushima s'ha donat per demostrat, ja després de l'accident, una major probabilitat de diabetis entre les persones exposades.
Batet, de l'UPC, defensa que fins i tot en cas que hi hagués un bombardeig sobre una central nuclear "els murs de contenció podrien evitar una catàstrofe", tot i que reconeix que és l'únic escenari, donats els actuals estàndards de seguretat, que "causaria una bona destrossa", en funció dels tipus d'explosius que hi impactessin. En altres escenaris, diu, la seguretat és tan alta que Fukushima "demostra que fins i tot en el pitjor dels casos, el mal no és tan gros".
En efecte, tal com assenyala, cap de les 19.000 morts de Fukushima s'han demostrat vinculades a l'accident nuclear, sinó majoritàriament al tsunami i a causes posteriors vinculades a l'apagada nuclear, que va encarir el preu de la llum, per la qual cosa hi ha gent que no va poder encendre la calefacció i va morir de fred. Alguns estudis sí que apunten a més d'un centenar de morts (sense confirmar) per l'accident nuclear, treballadors del reactor. I milers de persones es van haver de desplaçar dels seus municipis per precaució davant la radiació i encara és una incògnita si l'aigua està contaminada per l'accident.
Dependència mineral
La dependència europea dels minerals asiàtics i africans per fer renovables és un dels arguments que fa als defensors de la nuclear dir que la nuclear permet una major sobirania, així com el fet que necessitin tants, de minerals, els fa concloure que "el cicle de vida de la nuclear és menys contaminant". A això últim els detractors de la nuclear responen que el reciclatge de fotovoltaica i eòlica està molt avançat i al primer argument que la nuclear també depèn d'altres països perquè la major part de l'urani que es fa servir per a la nuclear prové de Rússia des que es van tancar les mines espanyoles. "L'urani només representa un 15% del cost de l'energia nuclear", respon Batet.
Actualment, hi ha 412 centrals nuclears al món que generen un 10,5% de l'electricitat mundial, 93 d'elles als Estats Units, 56 a França, 55 a la Xina i 37 a Rússia. Espanya està entre els 20 països que més en té amb 7, dos més que Bèlgica, un cas curiós perquè acaba de tancar una pròrroga per tal de perllongar 10 anys més les seves centrals, amb el vist-i-plau de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, que sempre es va oposar a l'allargament a Espanya. A Alemanya, el tancament nuclear va generar certs problemes en els primers anys i va haver de reactivar el carbó, tot i que ara ja ha deixat enrere aquesta fase. Ara bé, el llibre de referència per explicar la decadència econòmica alemanya, Kaput (de Wolfgang Münchau), atribueix al tancament nuclear part de la responsabilitat.
La França de Macron està als antípodes d'Alemanya pel que fa a les nuclears i hi aposta fermament, fins al punt que va fer canviar a l'equip de l'economista Mar Reguant, de Renovem-nos, la part del seu informe que en qüestionava el futur, tal com va explicar ella mateixa a ON ECONOMIA. Un altre cas curiós és el de Finlàndia, on el partit ecologista que en un primer moment es va oposar a les nuclears ara la defensa.
El debat és complex, però fins i tot ecologistes contraris a l'aposta nuclear la consideren una millor opció que el gas natural, més contaminant i car. I fins i tot defensors de la nuclear com Batet reconeixen que a llarg termini, si les renovables creixen juntament amb l'emmagatzematge i demostren seguretat de subministrament i estabilitat, faran que la nuclear deixi de tenir sentit des del punt de vista merament econòmic. Un allargament de la vida útil pot tenir sentit de manera provisional per tal de minimitzar o eliminar l'impacte econòmic i contaminant (per l'augment de gas) que pot tenir la seva desaparició, però els defensors de les renovables estan convençuts que no caldrà.