Tiroteig a plena llum del dia en la Barceloneta. Les pistoles eren d'aigua i per descomptat no hi va haver res semblant a un ferit, però això poc va importar: la imatge dels raigs d'aigua va donar la volta al món i va posar el turisme massiu de Barcelona de nou al centre de l'agenda. Hotelers i activistes coincideixen aquesta vegada (encara que discrepin en les formes i vies alternatives): el turisme ha tocat sostre. Però decréixer, apunten els experts, pot afectar sobretot els més vulnerables que perdrien llocs de treball. Estem preparats?
D'entrada, ningú no qüestiona la importància del turisme per a l'economia espanyola -amb un 11,6% del PIB i 2 milions de llocs de treball, el 9,3%-, que li ha impulsat al millor acompliment econòmic de l'Eurozona, catalana (12,8% del PIB i 538.000 d'ocupats, el 14,2%, 150.000 d'ells a Barcelona, l'economia del qual depèn en un 7,3% del Producte Interior Brut.
Però tampoc no existeix ja gairebé ningú que qüestioni els seus impactes negatius. Un argument favorable al decreixement turístic, però aquest a nivell global, és el de la gran quantitat d'emissions de CO2 que genera. Els viatges en avió i el transport marítim, pendents de la seva descarbonització, representen un 22% de les emissions vinculades al transport, que al seu torn produeix un 23% de les emissions mundials. Els viatges turístics, així doncs, suposen el 5% de les emissions totals i no existeix ara mateix cap altra manera de reduir les seves emissions que amb decreixement.
Habitatge
En matèria d'habitatge, Alberto Hidalgo, economista expert en economia urbana i turisme a la Universitat de Lucca, a Itàlia, conclou que "un habitatge turístic o un hotel més és un habitatge menys, per la qual cosa podem concloure que disminueix l'oferta i el preu de l'habitatge puja amb el turisme".
Barcelona, amb 1,6 milions d'habitants i 12 milions de turistes a l'any, és, en pugna amb Sant Sebastià i Madrid, i amb Palma al darrere, la ciutat més cara per a lloguer a Espanya. El preu mitjà d'un habitatge de lloguer és de 18 euros el metre quadrat, amb el que un pis de 50 metres valdria 900 euros i 1.800 un de 100, en una mitjana que compta barris més barats i menys turístics. En la turística Ciutat Vella, el preu assoleix els 24,5 euros per metre quadrat, o sigui 2.400 i 1.2000 euros respectivament per habitatges de la mida anteriorment comentada.
Davant d'aquesta realitat, l'Ajuntament de Ada Colau va aprovar una moratòria per no obrir hotels en el centre de la ciutat que es va acabar el desembre de l'any passat i va limitar les llicències de pisos turístics. Els preus del lloguer van continuar pujant descontroladament. Collboni, que va aixecar la moratòria hotelera, ha anunciat recentment que tancarà els 10.000 pisos turístics de la ciutat el 2028, acollint-se a un decret del Govern i amb tal de millorar un parc d'habitatge residencial que actualment és de 827.557 immobles, 695.771 d'elles habitatges habituals.
La limitació als pisos turístics, que acontenta a més un sector hoteler que perdrà competència, "ha d'ajudar a oxigenar el mercat de l'habitatge" des d'una òptica de decreixement, "si redueixes l'oferta en principi tindràs menys visitants i més habitatge", apunta Aleix Calveras, investigador especialitzat en economia del turisme.
Les mesures de l'Ajuntament i de Catalunya per regular no només el pis turístic, sinó el de temporada, veuen també ara un eco en el Govern espanyol, que vol crear un registre d'aquest tipus d'habitatge de cara a l'any que ve i posar límit a dos models que augmenten el preu del lloguer. El temporal, adverteixen les administracions, ha d'estar destinat a estudiants, investigadors i treballadors que passen un temps a la ciutat.
Més enllà del risc a la picardia que pugui sortejar aquestes mesures, la limitació dels habitatges turístics i d'ús temporal té dos perills més. Un, "que no pots saber el que farà el propietari quan deixi de tenir el pis com a turístic", apunta Calveras. "El vendrà a un turista que el tindrà com a segona residència, com succeeix a les Balears? A un expat? El posarà realment de lloguer?", es pregunta.
Els experts coincideixen que la regulació de pisos turístics és positiva, però apunten que per si sola no farà caure els preus del lloguer
L'altre és que es tracta d'una "mesura insuficient", perquè la quantitat de persones que vol viure a grans ciutats com Barcelona i l'àrea metropolitana, focus d'atractiu econòmic, educatiu i social, també tensa el mercat immobiliari amb un efecte d'ona expansiva que arriba a ciutats de l'àrea metropolitana. L'àrea metropolitana de Barcelona, amb 3,3 milions d'habitants, concentra gairebé la meitat de la població de Catalunya, que compta amb 7,7 milions d'habitants.
Així doncs, les mesures de vedat a l'habitatge turístic poden servir per alleujar la sensació de col·lapse de determinades zones, però en termes d'habitatge haurà d'anar acompanyada d'altres mesures com la promoció d'habitatge social i assequible, en espera que la regulació de preus aprovada recentment tingui també un efecte en el lloguer de Barcelona, davant del rebuig de les patronals.
Feina
Més enllà de l'habitatge, el turisme compta amb un altre problema associat a la qualitat i estabilitat de l'ocupació: genera treballs de poc valor afegit, baixos sous i uns beneficis concentrats en els grans empresaris del sector hoteler i els propietaris de pisos turístics. Millorar les condicions laborals del sector i reemplaçar aquests llocs de treball per d'altres amb millors condicions en cas de decreixement turístic són dos reptes majúsculs. Els petits bars i comerços no sempre aspiren a grans marges pels elevats preus del lloguer dels locals.
Amb xifres de 2022, tan sols el 44% dels llocs de treball turístics són indefinits (poc menys de dos milions de llocs de treball), per un 55,7% de temporals, 2,5 milions, a Espanya. Un 37% dels contractats no tenen educació secundària, mentre que un 35% tan sols ha estudiat secundari, deixant un buit de tan sols un 17% dels treballadors amb educació superior, alguns d'ells sobrequalificats.
Amb horaris molt desfavorables per a la conciliació i jornades laborals els caps de setmana, el treball al sector turístic ofereix a més salaris molt baixos. Després d'una millora per les pujades del salari mínim i per l'elevat nombre de vacants, el sou del sector turístic continua sent un 4,7% inferior a la mitjana nacional, en arribar als 23.863 euros anuals, però els sous de cambrers són molt inferiors i ronden els 16.000 euros anuals, això sí amb xifres de l'INE de 2022.
"Els salaris ja estan pujant i han de pujar més", defensa Alberto Moreno, que advoca per una solució més basada en un canvi de paradigma que en un decreixement radical. "Si millora la qualitat del turisme, un turisme que gasta més i és més exigent, també milloren les condicions laborals i el valor afegit de l'ocupació", reflexiona.
Morenor recorda a més que "el turisme és un problema en llocs molt puntuals i en temporades concretes, en d'altres hi ha un potencial que creixi i on pot ajudar l'economia local", per la qual cosa aposta per una més dispersió del turisme, deixant de fomentar els llocs massificats i potenciant les temporades baixes.
Una de les mesures en la qual coincideixen experts per reduir l'impacte negatiu del turisme a les ciutats massificades i, en canvi, pot repartir millor els seus beneficis econòmics és la taxa turística, que a Barcelona és actualment d'entre 0,22 i 4,40 euros per nit en funció de la categoria. Hi ha marge per pujar-la, coincideixen els experts Calviá i Morenor. I els beneficis, coincideixen els experts, no han d'anar destinats a la promoció turística, sinó a altres activitats.
Reconversió
Existeix el dubte de què realment aquestes mesures derivin en un decreixement turístic real, mentre espanta una certa dependència d'aquesta activitat econòmica que a més impedeix la proliferació d'altres. Però a més hi ha la gran pregunta, en llocs saturats com Barcelona o Mallorca, de quina activitat pot reemplaçar-la si el seu pes en el PIB comença a caure. "És impossible saber-lo per endavant", coincideixen diverses veus expertes, receloses que la política industrial tingui pes en aquesta substitució.
"Quan l'activitat turística comenci a cessar, els edificis comercials vinculats al turisme obriran pas a d'altres, però no es pot saber quins", apunta Juanjo Ganuza, catedràtic d'economia a Funcas que ha publicat un estudi recent sobre política industrial, de la que desconfia "excepte en moments de errors de mercat". "No correspon a l'estat preveure quines activitats han d'ocupar el seu lloc si aquest decau", completa, si bé apunta a què el sector públic sí que pot dinamitzar l'economia invertint en sanitat, educació o infraestructures.
Calviá creu que "a una ciutat com Barcelona, no ha de costar-li gaire reemplaçar el turisme per altres activitats econòmiques, però a llocs com Mallorca els pot costar més".
El consens sobre l'elevat pes del turisme en l'economia espanyola coincideix amb un clamor europeu i espanyol, guiat per l'informe Letta, sobre la necessitat d'una indústria més forta. En un context "diferent, on ha tornat la competència entre països, els aranzels i els incentius a la indústria", apunta Ganuza, cert estímul de l'activitat industrial podria tenir sentit, encara que ell és d'entrada recelós.
Apunta Ganuza a més que "el turisme és un sector intensiu en mà d'obra, requereix de molts treballadors" i coincideix amb Alberto Moreno que una pèrdua substancial d'activitat turística "perjudicaria sobretot els treballadors més vulnerables".
El turisme és intensiu en ocupació i una caiguda d'activitat turística podria perjudicar sobretot els treballadors més vulnerables
"En general, no crec que la política industrial activa sigui eficaç", defensa Ganuza. Esforços públics a Catalunya com el d'atreure la fàbrica de microxips de Lotte o l'automobilística Chery apunten en aquesta direcció de diversificar l'economia catalana, que amb tot compta amb un 21% del PIB dedicat a la indústria, per sobre del 15% espanyol.
Reconeix Ganuza que Espanya i Europa viuen "una tempesta perfecta" que apunta cap a una reconversió industrial i recorda que "s'han multiplicat per 10 els ajuts que ha donat Europa" a les empreses. Però insisteix a no vincular aquest creixement a ocupar el lloc del turisme, al que "no s'ha d'estigmatitzar". Amb un atur del 9,48% a Catalunya i d'un 11,7% a Espanya, hi ha marges de creixement sense desplaçar el turisme.
Les energies renovables, fonts de llum barata per a la indústria, podrien sumar atractiu a Catalunya, que genera el 14% de la seva energia amb renovables, cinc vegades menys que la resta d'Espanya. Però el desafiament de la reindustrialització és tan capital que tot apunta que tan sols es podrà competir amb polítiques coordinades europees.
El reemplaçament de l'activitat turística, si decau, no ha de ser complicat en una ciutat com Barcelona
Mentrestant, Moreno advoca per "reconvertir l'atractiu turístic en un atractiu laboral de treballadors altament qualificats com ha fet Màlaga". En aquest escenari, al que Barcelona i el seu 22@ també s'han apuntat, sorgeixen, tanmateix, noves ombres. El primer, que segons apunten els experts no sembla que els treballadors del turisme puguin ocupar aquests nous llocs de treball del sector tecnològic, o almenys no donar feina a tots ells.
I el segon, que el fenomen dels expats o nòmades digitals, que venen a Barcelona atrets pel clima i els baixos preus, ja està també generant pressió al sector immobiliari en generar una doble escala salarial i pressionant els comerços de barri cap a una reconversió amb productes de preus més alts.