La Unió Europea (UE) planeja contrarestar les mesures impulsades pels Estats Units per atreure inversió verda gràcies al seu pla d'ajuts estatals. L'objectiu és flexibilitzar més les normes existents per donar suport a la inversió en noves instal·lacions de producció en sectors ecològics, creant per a això beneficis fiscals.

Des de Brussel·les ja es van manifestar el desembre contra les mesures "proteccionistes" del país nord-americà, amb França i Alemanya alertant que la seva implementació podria desplaçar inversions inicialment programades a la UE cap als Estats Units. Encara que també es van pronunciar favorablement sobre les noves orientacions que des del país nord-americà havien acordat per als seus vehicles nets, la Comissió Europea continuava veient un tracte discriminatori per als productors de cotxes nets i entrades produïts a la UE.

És per això que ara la UE està treballant en un pla de relaxació fiscal per accedir a les subvencions verdes com a resposta a la Llei de Reducció de la Inflació (IRA) del Govern de Joe Biden que contempla inversions per valor de 369.000 milions de dòlars (340.000 milions d'euros). Així s'explica en un esborrany a què ha tingut accés Financial Times, en el qual la Comissió Europea pretén ampliar els beneficis fiscals per a les empreses. D'aquesta manera, segons l'esborrany, una part dels 800.000 milions d'euros del fons de recuperació del Covid-19 NextGenerationEU també podria reorientar-se cap a crèdits fiscals.

Simplificar l'accés als crèdits

Amb aquest nou moviment, la Comissió prova de seguir el model estratègic que dona avantatge a l'IRA per atreure inversió. Això és, simplificar l'accés de les empreses als crèdits fiscals federals. En aquest sentit, les indústries de tecnologies netes han criticat el règim de finançament de la UE per la seva dificultat per accedir al finançament.

"Les disposicions sobre els beneficis fiscals permetrien als Estats membres alinear els seus incentius fiscals nacionals en un règim comú i oferir així més transparència i previsibilitat a les empreses de tota la UE", destaca l'esborrany. Així mateix, des de Brussel·les també pretenen simplificar i agilitar l'aprovació de projectes d'interès comú europeu en què participin diversos països, i fixarà objectius globals de capacitat industrial verda per a 2030.

Una altra de les mesures contempla augmentar el llindar a partir del qual la Comissió examina els acords respecte al seu règim d'"exempció per categories" per als ajuts estatals. Així, els governs de la UE podran subvencionar amb més facilitat l'hidrogen, la captura de carboni, els vehicles d'emissions zero i les mesures d'eficiència energètica. En total, Brussel·les calcula que la indústria necessita invertir 170.000 milions d'euros d'aquí a 2030. Una inversió que anirà destinada principalment a plantes de producció d'energia solar i eòlica, bateries, bombes de calor i hidrogen verd.

Divisió en els Estats membres

El document també conté diferents reformes legislatives importants que ja estaven previstes, com la revisió del mercat elèctric i una llei per impulsar la producció nacional de matèries primeres com el cobalt i el liti, elements fonamentals per al desenvolupament de tecnologies d'energia neta. L'esborrany també estableix que Brussel·les intentarà crear un Fons Sobirà Europeu a mitjans d'aquest any per permetre als 27 governs finançar els ajuts estatals.

Al costat de l'esborrany, hi ha una carta de Margrethe Vestager, la vicepresidenta executiva de la UE encarregada de supervisar el debat. En aquesta carta, Vestager assenyala que no tots els països tenen la mateixa capacitat per concedir ajuts estatals. Així, per exemple, Alemanya i França van acaparar el 77% dels ajuts concedits en virtut de les normes de competència més laxes introduïdes durant la pandèmia.

"Per evitar la fragmentació del mercat únic a causa dels diferents nivells d'ajuda nacional i a les diferents capacitats per concedir l'esmentada ajuda, també és necessari que hi hagi un finançament adequat a nivell de la UE que faciliti la transició ecològica en el conjunt de la Unió", assegura.

Tanmateix, encara no s'ha assolit el consens sobre aquestes mesures. Els Estats membres compten amb visions diferents sobre l'aplicació d'aquestes bonificacions fiscals i la durada que haurien de mantenir. D'aquesta manera, els països que compten amb abundants fons com Alemanya tindran més facilitat per concedir incentius fiscals per a la transició ecològica que altres països del sud d'Europa.

En aquest sentit, des dels països del sud adverteixen que es corre el risc d'alterar la igualtat de condicions en ajudar desproporcionadament els països rics a donar diners en les seves empreses. En qualsevol cas, està previst que la proposta es publiqui aquest dimecres després de debatre's en la Comissió.