La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, ha assegurat aquest dilluns que l'informe Els límits del creixement, encarregat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) per part del Club de Roma el 1972, va encertar en dir que el creixement econòmic basat en els combustibles fòssils és "simplement obsolet". "Avui vull concentrar-me en un punt en què l'informe va encertar sense cap dubte: el missatge clar que un model de creixement centrat en els combustibles fòssils és simplement obsolet. Aquesta avaluació ha estat confirmada una vegada i una altra", va declarar la política en la conferència "Més enllà del creixement" celebrada a l'Eurocambra.
L'informe Els límits del creixement analitzava quins eren els reptes de la humanitat el 1972 de cara a les dècades venidores. L'exministra germànica va detallar que el 2022 la Unió Europea va aconseguir reduir les seves emissions de CO₂ en un 2,5 %, malgrat la invasió russa d'Ucraïna i la crisi energètica. "És factible. Pots reduir les emissions i tenir una vida pròspera", va evidenciar. Von der Leyen va afirmar que a llarg termini "només una economia sostenible pot ser una economia forta". "Només una economia sostenible té els recursos per invertir en un demà més saludable i just. (...) Només una economia sostenible genera els mitjans per accelerar la investigació i el desenvolupament de tecnologies netes", va afegir.
Ha destacat que després de la crisi del petroli dels anys setanta es va continuar confiant en aquesta font d'energia per impulsar el creixement econòmic, però que ara s'ha elegit "un camí diferent" "Estem triant descobrir nous territoris. No és trivial. Avui estem deixant enrere el model de creixement basat en combustibles fòssils, però els nous territoris encara es veuen borrosos, però són visibles. Els podem assolir", va manifestar.
"El creixement no és un objectiu en si mateix"
Va agregar que se sap que "el futur dels nostres fills no depèn només d'indicadors de PIB, sinó dels fonaments del món que construïm per a ells". "El creixement econòmic no és un objectiu en si mateix", va comentar, i va assenyalar que en l'actualitat s'entén que el creixement "no ha de destruir els seus propis fonaments, ha de servir a la gent i a les generacions futures".
Va dir que l'economia social de mercat de la Unió Europea "mai no va tractar en exclusiva del creixement econòmic"."Sempre va tractar sobre el desenvolupament humà. Mai no va tenir l'únic objectiu de l'eficiència del mercat i la liberalització. Al contrari, l'economia social de mercat funciona en interès del treballador i de la comunitat. Obre oportunitats, però també estableix límits molt clars", va constatar.
Va declarar que "més enllà del creixement", se centra en l'atenció mèdica, l'educació o els drets dels treballadors. Per la seva part, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va reconèixer que les conseqüències de la pandèmia, la guerra a Ucraïna, la crisi de l'energia, la inflació i el canvi climàtic són "crisis existencials per a Europa i el món". "La invasió russa d'Ucraïna va posar en relleu les esquerdes en els nostres sistemes d'energia i estratègia de seguretat. Ha reforçat la necessitat de diversificar el nostre subministrament d'energia", va traslladar.