Un estudi impulsat per la Cambra de Comerç i el Barcelona Health Hub (BHH) calcula que la implantació progressiva de la intel·ligència artificial (IA) estalviaria 3.000 milions d'euros anuals i salvaria 6.700 vides a Catalunya. A banda, la consolidació de la telemedicina estalviaria 452 milions d'euros anuals. 

Catalunya, com passa a altres parts d'Espanya i d'Europa, s'enfronta als reptes de l'envelliment de la població, que obliga a elevar la despesa sanitària si es vol mantenir el mateix nivell de cobertura de serveis, i de la jubilació d'una gran part del personal sanitari: en 15 anys es retiren el 37% dels professionals, segons l'informe presentat aquest dimecres.

En aquest context, la consolidació de la telemedicina, la intel·ligència artificial i altres serveis que ofereixen les empreses emergents de salut digital tenen un impacte positiu en l'àmbit socioeconòmic, per la creació de nous llocs de treball d'aquest sector, l'estalvi de despesa pública i privada, la millora de la sanitat, l'equitat territorial, la reducció d'emissions contaminants o la millora de les condicions laborals dels sanitaris.

La intel·ligència artificial podria salvar 6.700 vides anuals

Així ho demostra l'estudi Impacte socioeconòmic del sector de salut digital a Catalunya, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'associació que uneix empreses emergents, corporacions, institucions sanitàries, universitats i inversors per impulsar solucions de salut digital. Aquestes solucions utilitzen les tecnologies, com ara la intel·ligència artificial, per millorar la prevenció, el diagnòstic, el tractament, el control o la gestió de malalties. Segons els resultats de l'informe, la implantació progressiva de la IA potencialment podria salvar 6.700 vides anuals, per la precisió que aporta al cribratge, la detecció i el seguiment de malalties.

També estalviaria 3.000 milions d'euros anuals (1,4% del PIB de Catalunya del 2021), tant del sector sanitari públic com del privat, i alliberaria 30 milions d'hores anuals de professionals sanitaris, equivalent a 8.300 professionals més de salut a temps complet o el 2% de les hores treballades pels professionals a Catalunya. "Això permetria que els sanitaris poguessin dedicar aquestes hores a altres tasques i fer front també a l'augment de demanda previst per l'envelliment de la població, alhora que milloraria les condicions laborals", ha exposat aquest dimecres en una roda de premsa la directora d'anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç i responsable de l'estudi, Carme Poveda.

Telemedicina

Per la seva banda, la teleconsulta a l'atenció primària (per videotrucada, telèfon o correu electrònic), en cas que arribés al 60% en infermeria i medicina (actualment està en el 35%), permetria estalviar fins a 452 milions d'euros. Una part, 110 milions d'euros, serien d'estalvi de despesa pública i la resta, 342 milions d'euros, serien per a la societat, comptant la reducció de costos de transport i d'emissions contaminants (que varien en funció de si és àmbit rural o urbà), així com l'impacte en la productivitat i l'horari laboral dels pacients. En tot cas, "hi ha d'haver un equilibri entre presencial i digital, ja que no es pot aspirar que tot sigui digital, perquè ni és possible ni és bo", ha recordat Poveda.

Segons l'informe, Barcelona és un pol d'atracció, ja que el sector de les tecnologies de la salut és el que ha captat més volum d'inversió (351,7 milions d'euros el 2022), el 15,4% d'un total de 2.281 milions captats per les empreses emergents catalanes. El sector de les ciències de la vida i la salut representa el 4,3% del PIB de Catalunya i, en concret, Barcelona és el principal node d'empreses emergents del sud d'Europa.

L'any passat es van comptabilitzar un total de 2.022 start-ups, pràcticament el doble que les registrades el 2016, sent el sector de les tecnologies de la salut el que en concentra un nombre més gran.