Un camell és, segons la RAE, un mamífer artiodàctil remugant, oriünd de l'Àsia central, corpulent i més alt que el cavall, amb el coll llarg, el cap proporcionalment petit i dues gepes al dors, formades per l'acumulació de teixit adipós. A més, agrega que és un animal de molta feina, beu molt poc, i camina molt, i n'hi ha de diverses espècies. Tot i això, un camell també pot ser una persona que ven drogues, una peça antiga d'artilleria i fins i tot un tipus de companyia. Des de fa més d'una dècada, la nova economia s'ha vist obligada a catalogar els negocis emergents amb noms d'animals. Així, al món de les start-ups hi ha els unicorns, els centaures, els ponis i també els camells.

En l'argot de les noves economies, el camell és una pime i destacarien per ser negocis capaços de passar llargs terminis de temps sense una inversió perquè el seu producte ja és rendible per si sol. Igual com un camell, una pime pot estar dies i dies sense beure aigua al desert. Aquest concepte se sol posar de moda en períodes financers, ja que l'expressió descriu a aquells emprenedors i empresaris que des de l'inici dels seus negocis prioritzen el creixement equilibrat i la rendibilitat, i no tant l'alt creixement i l'elevada injecció de capital com en els unicorns, que són aquelles companyies finançades amb capital privat i que han assolit una valoració de 1.000 milions de dòlars.

En un període com l'actual, amb un gradual descens dels tipus d'interès i unes xifres macroeconòmiques millors, encara que amb els conflictes geopolítics encara a l'ordre del dia i després de dos anys de baixa inversió en el sector emprenedor, les empreses camell sorgeixen per ser sostenibles, resistents i adaptables, sobretot en condicions adverses.

"Per a mi l'empresa ideal és el drac"

Per a Helena Torras, inversora i responsable de The Hans(wo)men Group, entre camell i unicorn, explica que actualment l'ecosistema emprenedor es troba en un intermedi. "Un unicorn és bo per als retorns, ja que solen ser elevats", encara que confessa que la recerca és "complicada" per les clàusules i el capital. Per contra, afirma que una companyia, si vol créixer de pressa, no pot ser camell perquè va lent, va creixent, però amb increments anuals baixos. "Per a un inversor no és interessant una empresa camell, ja que busca retorns ràpids i una pime no te'ls dona." En aquest sentit, afegeix que per a ella l'ideal és un híbrid entre camell i un unicorn: el drac. "Una empresa drac és aquella amb poques rondes però amb retorns positius. Per a mi, en l'àmbit inversor, és l'animal perfecte. El que busco són start-ups amb poques rondes i que després tinguin un bon retorn", assegura.

Xavier Riba, professor de finances a EADA, inversor i membre del consell d'algunes start-ups, apunta que un inversor busca retorns "molt elevats i amb bons múltiples" i que una empresa camell no els dona. Tot i això, afirma que quan el mercat és "sec", "una empresa camell és positiva, ja que és capaç de continuar creixent i poder fer la travessia del desert". Referent a això, reconeix que "Espanya i Europa no són Silicon Valley, per la qual cosa els inversors busquen rendibilitat i estratègies de creixement, però que en èpoques de recessió una companyia d'aquestes característiques és positiva perquè és capaç de subsistir".

"L'empresa camell és una alternativa al finançament. Als inversors no els interessa, però sí que els encaixa que un potencial unicorn en un moment de sequera financera es pugui convertir en camell", subjecta, per afegir que "és un negoci interessant perquè és capaç d'adaptar-se a qualsevol situació".

La facturació i la rendibilitat, en el punt de mira dels inversors

Finalment, l'emprenedor i inversor Carlos Blanco recorda que una start-up camell és una pime. "No és una start-up, ni una empresa tecnològica, ni innovadora, ni amb alt creixement. El problema és que moltes persones es confonen, però una empresa camell és una pime. Que pot ser innovadora o tecnològica, evidentment, però és una pime", ressalta. En aquesta línia, agrega que els inversors no inverteixen en empreses camell perquè el retorn és baix. "És molt positiu que hi hagi emprenedoria, és molt bo que pel país hi hagi autònoms i empreses perquè contribueixen a la societat. Tot això és molt positiu, però per a un inversor no és atractiu aquest tipus de negoci. La gent de vegades busca inversors per a empreses de serveis o consultoria i s'equivoca. Són empreses, però no són start-ups", argumenta.

Així, confirma que per a ell són més rellevants les empreses centaure i els ponis. En el primer cas, són firmes emergents valorades entre 100 milions i 1.000 milions de dòlars, mentre que els ponis serien aquelles companyies amb una valoració per sobre dels 10 milions de dòlars i per sota dels 100 milions. "L'unicorn no és el més important per a un inversor. Hi ha fons molt rendibles fent ponis i algun centaure. És millor tenir aquest tipus d'inversions", comenta, per agregar que "els inversors ens hem vist obligats a prioritzar la facturació, la caixa i la rendibilitat més que el creixement. I això és molt vàlid perquè, perquè una firma sigui bona, ha de ser rendible". "Som un país de pimes, i és bo, però les camell no són companyies atractives per als inversors professionals".