Segons un estudi del Global Entrepreneurship Monitor (GEM), l'11% dels menors de 25 anys contempla la possibilitat d'emprendre. Ambició, reptes i poca por del fracàs són la clau de l'èxit d'Álvaro Pintado Santaularia, Dani Collantes, Ricard Guillem, Alejandro Llinares i Raquel Carmona, emprenedors d'entre 16 i 24 anys que ja han creat un negoci, o diversos.
Dani Collantes té 21 anys, ha estudiat ADE i amb 17 anys es colava a les xerrades que feia Lanzadera sobre emprenedoria i innovació. "La meva mare té una clínica, és autònoma i el meu oncle té una empresa de gestió de plaques solars. Aquestes són les dues referències que tinc a casa de persones emprenedores. Al meu oncle sempre el veia content i realitzat i, a sobre, tenia temps. Això em va cridar l'atenció i em vaig començar a interessar", assegura l'emprenedor a ON ECONOMIA. Els números l'atrauen i després d'estar en tertúlies "d'estranquis", va decidir muntar una marca de roba, Noirshop. "Em va semblar el més senzill i considerava que era una empresa de joguina. No li dedicava més de mitja hora al dia i ho feia per acompanyar l'experiència d'EDEM. Vaig anar allargant la broma i fa sis mesos vaig decidir posar-m'hi seriosament".
Ricard Guillem, que recentment ha arribat a la majoria d'edat, va decidir muntar un negoci amb 16 anys. "M'obsessionava molt el tema de la tecnologia i l'impacte que tenia en la ciutadania, Cafler no deixa de ser una conseqüència secundària de les meves inquietuds i de solucionar els problemes a la gent", recorda. "He tingut molta sort perquè a la meva família hi ha persones que han emprès negocis, pel que ho he pogut viure de prop", indica. T'han facilitat la trajectòria? "Tinc clar que hauria emprès igual, però potser no tan aviat", argumenta.
Emprendre sent menor d'edat
Alejandro Llinares, CEO de Zynergic, no venia d'una família emprenedora, però durant la pandèmia es va ajuntar amb un amic, el seu actual soci, i van decidir llançar-se a la piscina. "En acabar la carrera vam decidir emprendre i ja portem un any i mig". El jove, nascut el 1999, explica que estan enfocats en eines d'educació per evitar el fracàs escolar i afirma que el que més li agrada del món emprenedor és que hi ha gent "molt motivada i amb ganes de fer coses".
Raquel Carmona té 24 anys, però amb 16 va muntar el seu primer negoci. Fa vuit anys va fer un marketplace de complements. El motiu? "Era una necessitat molt bàsica, volia una moto i em vaig començar a buscar la vida", explica la jove cordovesa. "Em vaig frustrar molt perquè no tenia per on començar, vaig rebre un premi, però no en vaig veure ni un euro, tot per temes burocràtics". Sense plantejar-se llançar la tovallola, Carmona es va ficar en altres iniciatives d'emprenedoria, va decidir estudiar enginyeria i ara lidera la start-up Laksia. "Empresaris a la meva família no n'hi ha, però han estat autònoms, hem tingut camps i sé des de ben jove el que significa buscar-se la vida", defensa. "M'han inculcat els valors de treballar de valent i el fet de no tenir vacances setmanes i setmanes".
Álvaro Pintado Santaularia, de 18 anys, va acabar l'escola l'any passat i mentre els seus companys estaven pensant en el viatge de fi de curs i les vacances, ell va decidir muntar un negoci de Web3. "M'interesso pel sector blockchain i veig que és el futur", indica. Acabada de complir la majoria d'edat, Pintado ja és CEO d'Hello, un ecosistema descentralitzat de Web3 que va néixer amb l'objectiu de buscar una nova manera d'emmagatzemar les dades de forma sostenible i controlat per l'usuari i recentment ha aixecat una ronda de 170.000 euros. Ho va fer sol? "Em trobo amb 17 anys i al meu entorn no veig gent amb la capacitat de construir el que tenia al cap, així que busco a través d'internet," afegeix. Així és com coneix a Alexander Baikalov, actual CTO de la start-up, que als seus 20 anys ha desenvolupat i venut diverses solucions de programari a empreses i individuals. De fet, des dels 15 treballa com a freelance i es va guanyar la confiança de Pintado dient-li que volia muntar "el següent unicorn espanyol". Més enllà de les empreses, Pintado Santaularia també és autor del llibre El Sistema Financiero Descentralizado, un assaig divulgatiu que tracta conceptes complexos com el blockchain, les criptomonedes o el metavers.
Avantatges de ser jove a l'hora d'emprendre?
Collantes assegura que encara que "vagi amb menys diners, si fallo no passa res, l'error és barat". "Tinc un gran ventall d'oportunitats, sé que és la meva feina, però també vull que sigui un aprenentatge, com un màster", defensa. El fundador de Cafler, per la seva part, afegeix que "tens una visió més fresca i molta ingenuïtat", encara que reconeix que de vegades pot jugar en contra. Un altre dels avantatges de ser jove, segons Llinares, és que et pots "colar" en esdeveniments i llocs i on el networking és més senzill. "La comunitat emprenedora és molt jove i espavilada a Espanya i si punxes ho tornes a intentar", aclareix. Una recomanació? El CEO de Zynergic assegura que "no endeutar-se massa" és la clau de volta de tot plegat.
"Molts clients et vacil·len"
I els inconvenients? El CEO de Noirshop explica que la falta bagatge respecte a altres emprenedors seria un. "Vam sortir amb un any d'experiència laboral, crec que teníem pocs recursos, m'he notat coix en aquest aspecte. Si hagués estat 10 anys en una empresa, és evident que els errors serien altres". Tanmateix, Collantes aclareix que l'edat "no crec que sigui un condicionant". Ricard Guillem aclareix que la falta d'experiència "de vegades pot jugar en contra", encara que assegura que envoltar-se d'un equip sènior ha estat la "clau" per al bon funcionament de la firma. "Tens poca experiència, és molt sacrificat i costa construir la teva reputació", si bé defensa que també pot ser "una arma de doble tall".
"Molts clients et vacil·len", critica Llinares, i afegeix que cada sector és diferent, però que en el seu cas els demanen que tot sigui gratis. "Per ser jove peques més en temes de negociacions", conclou. Finalment, Carmona critica que molta gent no el prenia seriosament. "Al ser jove es pensaven tancaria l'empresa, però fent-me autònoma vaig guanyar 20 anys de vida", afirma. "Són moltes les dificultats amb què m'he trobat, vaig haver de compaginar la meva feina amb l'empresa i vaig començar a guanyar diners fent de cambrera perquè no tenia estalvis". L'enginyera recorda que els bancs no l'avalaven a l'hora de demanar un préstec, però va tenir el suport de la seva família per avançar. "Durant un temps vaig estar molt bloquejada. És una cosa que m'apassiona molt, però al mateix temps també és molt cansat". El millor moment per emprendre? "Mai no és bon moment per emprendre, però amb una situació còmoda no es fa, perquè estàs pendent d'altres coses," afegeix Carmona.
"Amb l'empresa l'he feta grossa sovint, però s'ha de seguir"
Una cosa que els agradaria haver après a l'institut? Collantes afirma que conèixer conceptes sobre cotitzacions, autònoms i l'IVA hauria estat "clau". "He tingut problemes amb aquests temes, he estudiat ADE, sempre he tingut interès pels números, però fins que no estàs posat en un negoci, és difícil aplicar-ho. Educació en impostos crec que seria fonamental; ningú no se n'escapa". Carmona assegura que "millor ben fet que perfecte". "De vegades ens bloquegem, però hem de seguir. Està bé tenir una base, amb l'empresa l'he feta grossa sovint, però s'ha de seguir". A més, recorda que el seu primer client li va deixar un deute, que es va enfrontar a coses que "ni s'imaginava" i que va ser "una mica il·lusa". "Em faltaven eines, però he anat aprenent sobre la marxa, ara estic remuntant".
Ricard Guillem, per la seva part, afirma que primer de batxillerat el va compaginar amb la companyia, però que segon se li va fer "impossible" i es va veure obligat a deixar-ho. "Ara estic fent un curs d'educació executiva a IESE. Som uns 30 fundadors que ens ajuntem el cap de setmana". Sobre què li hauria agradat aprendre a l'escola, Guillem considera que la gestió d'equips. "Crec que és el repte principal". Finalment, des de Zynergic asseveren que no tant sobre emprenedoria, sinó que li hauria agradat posar el focus en els valors. "No s'ha d'encasellar la gent, no frustrar als estudiants i no tenir por al fracàs", acaba.