L'exit d'una start-up és el procés pel qual els fundadors i inversors venen les seves participacions, idealment per un preu major a les que van adquirir per obtenir rèdit de la seva inversió. Aquest moment suposa la venda, sortida a borsa o, en el pitjor dels casos, el tancament del negoci i sol ser un dels moments més esperats del camí emprenedor. És bo vendre l'empresa? O és millor sortir a borsa?

Diego Fernández, CEO de Gellify Iberia, va començar com a emprenedor fa uns anys, ha venut tres societats, ha estat en fons d'inversió i fa 15 anys que treballa amb empreses emergents. "Moltes vegades les start-ups estan enfocades al seu producte i costa negociar amb elles", argumenta l'expert en aquest mitjà. "Treball amb tots els sectors i, normalment, quan trobem una start-up que pot fer match amb una companyia, es duu a terme una prova pilot on s'identifiquen tots els problemes", explica. En aquesta línia, afegeix que una vegada solucionades les debilitats, es compra o s'inverteix en el negoci emergent.

Llavors, l'exit és un èxit? "Hi ha moltes empreses emergents que han tingut problemes econòmics i, si no es venien, se n'anaven a la fallida. Paral·lelament, les corporacions sempre busquen suports, start-ups que els aportin, així que en aquest cas és un èxit". Sobre què passa quan es ven una firma emergent, Fernández recorda que se sol comprar l'equip. "Per a les companyies és dur adquirir talent i prefereixen adquirir al directiu perquè apliqui els seus coneixements". "És més car, però és talent que t'entra de cop". A més, apunta que sol ser un win-win, però que si es busca una ronda gran i no s'aconsegueix, el fundador té encara més ganes de desprendre's de la firma.

"La start-up no vol vendre de pressa, vol generar valor"

Abans de dur a terme un exit, les firmes duen a terme l'esmentat experiment, que sol durar uns mesos. Si l'empresa és gran, el procés pot allargar-se fins a més d'un any. "Es prenen el seu temps i és llavors quan decideixen si comprar o invertir en ella". Quina és la millor opció? "Hi ha empreses amb fons que es dediquen a invertir i hi ha altres vegades que es decideix comprar directament la companyia, no és ni millor ni pitjor, és decisió de cada un".

De fet, recorda que si una firma emergent està arrencant i vol recorregut, és millor invertir en una part, mentre que si el negoci és més madur, normalment els directius prefereixen vendre. "La start-up no vol vendre de pressa, vol generar valor i després vendre's més car". Igualment, agrega que "quan una societat té més de 4 o 5 anys, no està en el creixement desitjat i no s'estan assolint els objectius, els emprenedors es cansen i decideixen vendre". 

Félix Martín va fundar Aliqindoi l'any passat, però la "vena d'emprenedor" se li va despertar el 2015, quan va llançar la seva primera start-up a Sud-àfrica. Quatre anys més tard va decidir fer un exit total i va apostar per la sortida a Borsa. "He muntat diverses empreses i vaig pensar que era la millor opció", explica. L'empresari ha fundat múltiples companyies i mai no s'ha allunyat de l'ecosistema i de la consultoria. "En el meu cas sabia que era necessari vendre per aconseguir diners, però normalment els fundadors ho fan perquè tenen aquesta gana d'emprendre i buscar una solució". En aquest sentit, el CEO d'Aliqindoi critica que a Espanya "ens costa entendre aquesta cultura d'emprenedor, per la qual cosa no és tan habitual l'exit".

"L'exit no és un fracàs"

El també president de la Cambra de Comerç Espanyola a Sud-àfrica recorda que "l'exit no és un fracàs, i menys si fa diners". A més, Martín indica que, per als fons, el moment de la venda està "planificat, no és una cosa immediata" i que esperen que el producte tingui maduresa per poder sortir. "Aquest moment de liquiditat sol ser en les sèries B, quan el negoci ja està establert". 

Alberto Andújar, economista i director de BIGBAN Inversors, es dedica a connectar els inversors amb les firmes emergents en fases primerenques. Sobre si la sortida a borsa és millor que la venda, opina que "ni sí ni no", sinó que va en funció de cada companyia. "Si prefereixes privacitat, segurament estàs més còmode al mercat privat, però no hi ha una resposta concreta per a això, va en funció de les necessitats de cada negoci". Igual com Fernández i Martín, Andújar també ressalta que el fundador se sol quedar a l'empresa després de l'exit. "L'emprenedor es queda a la start-up, l'augmenta i guanya valor, aquesta també és la seva finalitat".

"La gana inversora està tornant"

El CEO de Gellify Iberia apunta que l'ecosistema d'inversió "s'està moderant" i aclareix que el capital ara busca rendibilitat, és prudent i busca un retorn. "No s'inverteix en promeses". En aquesta línia, Félix Martín recorda que ell justament estava buscant finançament quan els fons invertien "grans quantitats de diners amb valoracions gegants" i que just en aquell moment es va acabar. "Va ser entorn de gener de 2022 quan va entrar la prudència en la inversió", rememora, mentre afegeix que "ha abaixat el volum d'inversió, encara que en tiquets més baixos es continua invertint". Igual com Fernández, Martín també posa èmfasi en el retorn i la prudència. "Estem tornant a veure aquesta gana inversora, però amb valoracions molt més conservadores del que eren abans. Actualment, les valoracions són més ajustades, però no ho veig com una cosa dolenta, em sembla correcte a l'hora d'invertir, més enllà que es professionalitzi aquest procés."

Alberto Andújar també reconeix que el sector s'ha "professionalitzat". "Hem vist que la gent ha anat buscant el seu lloc, s'han vist rectificacions". Tanmateix, recorda que el 2022 va abaixar el volum total d'inversions, però la xifra d'operacions ha anat a l'alça. "Els tiquets d'inversió han estat menors, però no s'ha de fer una lectura negativa".

"A Espanya hi ha molt talent, però falten emprenedors"

Sobre com veuen el talent a Espanya, Fernández assegura que "és bo" i que "cada vegada és millor". "És evident que falten emprenedors, acceleradores i volum, però les que hi ha ho fan molt bé", afegeix. "Tenim universitats amb molt talent, però el sector és molt competitiu i falta un sistema en el qual tot es connecti més de pressa". Martín, per la seva part, expressa que la demanda de talent tècnic és "molt forta" i que després de la irrupció del teletreball, la competitivitat encara és més elevada, i cara.

"El talent és competitiu, però cal mirar el costat positiu i és que ara es comença a donar valor al talent nacional". Finalment, Andújar també treu pit de l'enginy, dels centres d'investigació i de les universitats que hi ha pel país. "Falta el gen emprenedor, però cada vegada s'està veient més". En aquesta línia, assenyala que "no hi ha inversió sense start-ups ni start-ups sense inversió".