“Si al catàleg en línia de l’Arxiu Municipal de Barcelona hom introdueix al cercador el terme ‘Eixample’, a data d’avui apareixen nou-cents quaranta-un registres fotogràfics digitalitzats. Si fem el mateix amb ‘Trinitat Nova’ apareixen cinc resultats, tres resultats amb el terme ‘Roquetes’ i només un amb ‘Teixonera’. Aquesta senzilla comparació ens dona una idea de fins a quin punt, al llarg del temps, la construcció de la representació fotogràfica oficial de Barcelona ha tendit a invisibilitzar determinats espais urbans i la gent que hi viu”. Aquest text, signat per Valentín Roma i extret de la introducció del llibre ‘16 barris. 1000 ciutats’ (Ajuntament de Barcelona, 2022) resumeix i concreta el propòsit d’aquest important treball de recerca fotogràfica relacionada amb el Pla de Barris.
De fet, si el Pla de Barris de Barcelona apareix com una iniciativa de treball en els barris menys afavorits de la ciutat, el llibre parteix d’aquest mateix supòsit amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania aquesta Barcelona invisible, en la majoria de casos perifèrica, que busca documentar fotogràficament el territori i dotar de nous fons l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que permeti oferir una mirada de la ciutat més integral i més completa. No es tracta però, d’un recull fotogràfic d’aquelles obres realitzades en el marc del Pla de Barris, sinó que és un projecte concomitant -perquè visita els mateixos barris- però diferent.
Així, el que es busca és reflectir l’essència d’uns barris que malgrat ser força populosos sovint passen desapercebuts perquè estan situats, gairebé sempre, allà on “la ciutat canvia el seu nom”, en expressió de Paco Candel que manlleva el tinent d’alcaldia i regidor del Pla de Barris, Jordi Martí, en un prefaci que recorda que no tenir imatges d’aquesta part de la ciutat és “com si en els àlbums familiars que tots tenim a casa no hi sortís una bona part de la família”. Per tot plegat es va engegar aquest projecte, oferint a diversos fotògrafs documentar, cadascú a la seva manera allò que consideressin interessant del barri assignat.
Barris i fotògrafs
Aquests són els barris i les fotògrafes i fotògrafs: La Marina de Port i la Marina del Prat Vermell: Werker Collective (Marc Roig Blesa i Rogier Delfos); Ciutat Meridiana i Torre Baró: Ruido Photo (Edu Ponces i Toni Arnau); Sant Genís dels Agudells i la Teixonera: Anna Oswaldo Cruz; Trinitat Vella i Vallbona: Tanit Plana; el Raval Sud i Gòtic Sud: Joan Tomàs; el Besòs i el Maresme: Pau Faus; el Bon Pastor i Baró de Viver: Julia Montilla; Trinitat Nova i les Roquetes: Xavier Ribas; i la Verneda i la Pau: Mònica Roselló.
Amb tot, el llibre no és simplement un recull fotogràfic, sinó que és un assaig sobre les relacions establertes pels fotògrafs amb els veïns dels barris, on cada un dels participants en el llibre respon a les preguntes de l’editor del llibre, Valentín Roma, sobre la manera d’encarar els projectes concrets, que a més, són tots diferents, des de qui opta per retratar veïns fins que ho fa amb habitatges, passant pels que prefereixen retratar espais buits de persones però carregats de simbologia o els efectes de la transformació urbana i social,
El Raval com a perifèria del centre
Tot i que la majoria de barris són perifèrics, com ara Vallbona, el Besòs i el Maresme i la Marina del Prat Vermell, situats a tres dels quatre vèrtexs de la ciutat -el quart vèrtex seria Vallvidrera, amb una realitat totalment diferent i no inclòs al Pla de Barris-, el llibre també inclou dos barris cèntrics, el Gòtic Sud i el Raval sud, entès aquest últim, en definició d’un dels veïns retratats, com “la perifèria del centre”, és a dir, “un lloc on conflueixen moltes de les característiques d’un barri perifèric però enmig de Barcelona”.
En tot cas, si una cosa uneix tots els barris recollits al volum és l’absència d’espais icònics i la manca de presència en un skyline de la ciutat que, com apunta l’antropòloga experta en urbanisme Teresa Caldeira en l’assaig que tanca el llibre, “les narratives urbanes (tant les visuals com les escrites) a les quals estem acostumats privilegien els espais de riquesa i poder, normalment les zones del centre i la seva silueta de gratacels”. Tot plegat conforma un volum que combina obra gràfica amb assaig en un treball d’interès per millorar els coneixements d’una part de la ciutat que, històricament, ha estat invisibilitzada.
Imatge principal: Membres del Club de Petanca de Ciutat Meridiana. Cada dos diumenges juguen al seu barri contra un altre equip. Abans, però, serveixen un esmorzar de forquilla per a tots els participants / Foto: Edu Ponces (Ruido Photo)