Barcelona té uns 290.416 pisos de lloguer, i un 36,1% està en mans de grans tenidors. Així ho ha revelat l'Observatori Metropolità d'Habitatge de Barcelona (O-HB) amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català del Sòl (Incasòl) basant-se en les dades del 2021, que indiquen que gairebé 4 de cada 10 pisos de lloguer habitual són de grans tenidors, és a dir uns 104.500 pisos. L'informe també destaca que més de la meitat de totes les finques que es lloguen de forma habitual són de propietaris que tenen més de tres pisos. En canvi, els pisos de titularitat pública del parc de lloguer habitual a la ciutat només representen el 4,4%.
La regidora d'Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, i la presidenta de l'O-HB, Carme Trilla, han coincidit a destacar en roda de premsa des del consistori que Barcelona té un pes molt elevat del mercat de lloguer i han fet èmfasi en el percentatge de pisos en mans de grans tenidors i la necessitat de regulars els preus de tota mena de lloguers.
A Barcelona, 720.000 persones viuen de lloguer
Els grans tenidors són les persones físiques o jurídiques amb més de deu finques en propietat, segons marca la normativa estatal. Segons les estimacions de l'O-HB, els habitatges de lloguer en mans de grans propietaris, l'any 2021 representarien el 2,1% del global de propietaris de lloguer de Barcelona i disposarien del 36,1% del parc de lloguer. Si, en comptes d'estimacions, s'agafa la base de dades de l'Incasòl, el nombre d'habitatges en mans de grans tenidors baixa fins al 29,6%.
Els pisos de lloguer habitual en mans de grans tenidors podrien ser més del 36,1% que estima l'O-HB, ja que l'informe 'Estructura i concentració de la propietat d'habitatges a Barcelona. 2021' calcula els grans propietaris en funció de les propietats que tenen exclusivament a la ciutat. Per tant, els resultats no es poden considerar els totals que exigeixen les normatives catalana i estatal, perquè també s'hi haurien d'incloure els habitatges de lloguer habitual propietat d'algú que suma més de deu finques entre Barcelona i altres municipis de Catalunya o de la resta de l'Estat. Una altra de les limitacions que té l'O-HB és que tampoc es coneixen els vincles corporatius que existeixen entre persones jurídiques, fet que dificulta la quantificació real de grans propietaris. En tot cas, l'estudi estima que el percentatge del 36,1% de pisos de lloguer en mans de grans tenidors augmentaria fins al 37% si també es tenen en compte altres formes de lloguer no usuals, com ara els apartaments turístics.
Per tal d'estimar el volum global del parc d'habitatges de lloguer habitual de la ciutat, l'O-HB aplica al total de 754.326 d'habitatges principals de la ciutat el percentatge del 38,5% d'habitatges amb llars en lloguer que apuntava l'Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona de l'any 2020. Segons això, el parc d'habitatges principals de lloguer habitual de Barcelona se situaria en les 290.416 unitats. Una de les característiques que destaquen d'aquesta anàlisi és que en el parc de lloguer es dona una major concentració de propietat que en el parc general. I és que les persones propietàries que tenen més de tres habitatges disposen del 51,4% del total d'habitatges de lloguer mentre que, en el parc general, aquest tipus de propietaris només disposen del 30,6% del parc.
Regulació del preu dels lloguers
La regidora Martín ha reivindicat que qualsevol normativa que afecti la regulació dels preus del lloguer "és molt rellevant" per a Barcelona. Martín ha indicat que les dades que es revelen en aquest estudi, demostren que els habitatges que es lloguen a la ciutat no estan en mans de "molts petits propietaris". A més, ha explicat que les xifres posen en relleu el fet que més de la meitat dels propietaris de pisos de lloguer en tenen tres o més només a Barcelona ciutat. "Per tant, trenca un relat i significa també regular preus", ha afirmat.
A més, Martín ha criticat la proposta del ministeri d'Agenda Urbana, que planteja actuar sobre grans propietaris i deixar fora els que en tenen menys de deu. Això, segons ha estimat la regidora, voldria dir deixar fora més de 400.000 persones que viuen de lloguer a Barcelona (el que es calcula que poden viure en el 64% dels pisos que no són de grans propietaris). Per tant, ha conclòs, "no té cap sentit proposar una regulació de preus que no s'aplica a tots els habitatges". En la mateixa línia s'ha expressat Carme Trilla, que ha indicat que fer un tall entre grans i petits tenidors a l'hora de fer una regulació de lloguers seria absurd si el que es pretén és "refredar el mercat".