L’Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord per a la creació del Fons Especial del Reial Monestir de Pedralbes, integrat dins de la Fundació Barcelona Cultura amb una vigència de 75 anys amb pròrrogues addicionals de 75 més cada una, que constitueix un nou marc de col·laboració entre la comunitat de Monges Clarisses i l’ajuntament i enforteix els vincles històrics i, principalment, garanteix la protecció a llarg termini del Monestir, declarat Monument històric artístic de caràcter estatal, així com del ric patrimoni que s’hi custodia. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acompanyada de la corporació municipal, ha visitat el monestir aquest divendres, vigília de la festivitat de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat.
L’acord, amb una vigència de 75 anys amb pròrrogues addicionals de 75 més cada una, preveu que l’Ajuntament es segueixi fent responsable del manteniment del fons, inclosos els projectes de restauració i del funcionament del museu, amb l’objectiu de permetre que tota la ciutadania en gaudeixi. Al seu torn, la Comunitat de Germanes Clarisses, per la necessitat de mantenir l’edifici en les degudes condicions i amb la voluntat que continuï destinat a activitats culturals i museístiques, aporten al fons especial la gestió dels seus béns, i en seguiran rebent un lloguer. El consistori, a través de l’ICUB, assumirà com fins ara les despeses de l’equipament i proveirà el Fons Especial d’un pressupost anual, que per aquest 2022 serà d'1.735.900 euros.
Claustre del monestir / Maria Rosa Ferre
A més, el programa d’inversions municipals va fixar destinar aquest mandat 3,9 milions d’euros per a actuacions de millora. Enguany, la inversió tindrà un import de prop d’un milió d’euros i se centrarà, entre altres, a rehabilitar la façana de l’església. El nou acord consolida el vincle entre les dues parts i garanteix la compatibilitat entre l’activitat cultural i la vida monàstica, atès que es manté la destinació actual de part del Monestir a actes religiosos i de clausura de la comunitat. El Fons Especial que ara es crea tindrà un patronat, amb presència de l’alcaldessa i l’abadessa i quatre membres nomenats per cada institució.
Llarga història de col·laboració
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes va ser fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada i el rei Jaume II. Des d’aleshores va anar aplegant un seguit de béns i objectes diversos en funció de les necessitats del culte o de la vida diària. El fet de tractar-se d’una fundació reial i que bona part de les religioses que hi van anar ingressant al llarg del temps gaudissin d’un alt nivell cultural i benestar econòmic, va permetre que l’edifici mateix i bona part dels objectes que s’han conservat revesteixin un considerable valor historicoartístic. L’Ajuntament de Barcelona ha mantingut uns lligams especials amb el monestir de Santa Maria de Pedralbes des que l’any 1357 la reina Elisenda de Montcada va sol·licitar al Consell Barceloní que posés sota la seva especial protecció el monestir i la seva comunitat.
Sepulcre d'Elisenda de Montcada / Tantarantana
A causa de la clausura, aquest patrimoni va quedar ocult a ulls de la gent durant segles fins a les darreries del segle XIX quan, en el marc del moviment cultural de la Renaixença, el monestir de Pedralbes esdevé punt de mira dels estudiosos i artistes del moment. És precisament en aquest context de finals del segle XIX quan es comença a gestar la idea de crear un museu al monestir. La precursora d’aquesta idea va ser sor Eulària Anzizu, la mateixa religiosa que va promoure la restauració monumental del conjunt històric. Així, l’any 1902 les monges de Pedralbes van reunir per primera vegada els objectes que consideraven de valor i interès artístic en una cel·la del primer pis de la infermeria, anomenada la cel·la de l’Àngel, a la zona coneguda com Les Claraboies, esdevenint la gènesi de l’actual museu.
A partir del 1949, i un cop superat el parèntesi de la Guerra Civil, el monestir es va començar a obrir al públic dos diumenges al mes, permetent-se la visita a la Sala Capitular i la Cel·la de Sant Miquel, amb les pintures murals atribuïdes a Ferrer Bassa. Arran del Congrés Eucarístic que es va celebrar a Barcelona l’any 1952, es va passar a obrir cada diumenge. En aquest període, les visites s’havien de compaginar amb la vida de clausura de la comunitat al mateix indret. Tenint en compte la protecció que el Consell de Cent barceloní havia prestat històricament al Monestir de Pedralbes, i atenent també a la voluntat que l’Ajuntament de Barcelona ha tingut sempre de donar a aquest espai una destinació cultural i museística, el 24 de novembre de 1972 l’Ajuntament de Barcelona va signar un acord amb la Comunitat de Germanes Clarisses en què aquestes cedien l’ús de l’edifici històric al consistori així com la propietat del lloc anomenat Hort Gran, del qual s’excloïa el pou tot i que es permetia el dret de pas a la comunitat fins aquest.
Cessió de l’Hort Gran
Com a condició essencial per a la cessió en propietat d’aquest Hort Gran i de l’ús de l’edifici històric l’Ajuntament es comprometia a la realització d’inversions i al manteniment del Monestir per a ús museístic i construir una residència per a les monges clarisses dins el mateix recinte del monestir. L’acord feia compatible l’ús museístic i cultural del Monestir amb l’ús religiós d’una part del recinte i la clausura de les Monges Clarisses: per aquest motiu se li reservava a la congregació d’un seguit d’espais, que van restar exclosos dels béns arrendats. El 25 de setembre de l’any 1983, un cop finalitzades les obres del nou convent, l’edifici històric del Monestir de Pedralbes es va obrir al públic de forma diària com a museu amb el nom de Museu-Monestir de Pedralbes.
Espai d'horts del Monestir de Pedralbes / Icub
El conveni de col·laboració ha anat experimentant diferents modificacions i ampliacions al llarg de l’any, acompanyades d’un increment del preu de lloguer. L’hort medieval del monestir, coordinat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), serà gestionat pel Centre Ocupacional de Pedralbes i la Fundació Guru, en el marc del programa Horts al Terrat, i serà conreat per persones amb discapacitat. En virtut de l’estreta col·laboració entre l’Ajuntament i la comunitat de Monges Clarisses, la ciutadania ha pogut gaudir d’un patrimoni excepcional. El nou acord estableix les condicions necessàries per garantir que ho pugui seguir fent en el futur.