El conflicte obert entre els veïns de la Sagrada Família, l’Ajuntament de Barcelona i la mateixa basílica per determinar com es resolen les afectacions que amenacen d’expropiar fins a 3.000 famílies de l’Eixample ha arribat a un punt de paràlisi que els veïns atribueixen al govern municipal. Farts d’esperar que s’activin solucions que ja estan sobre la taula, les dues associacions implicades, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família i l’Associació d’Afectats per la construcció de la Sagrada Família han demanat aquest dimarts la paralització de les obres i han exigit al govern municipal que reactivi les negociacions per trobar una sortida al conflicte.
L’arrel del problema es troba en la intenció del Temple Expiatori de dur a terme un projecte per finalitzar la façana de la Glòria, que des de la Junta Constructora atribueixen al mateix Gaudí, que implicaria la construcció d’una escalinata monumental que, en el projecte més grandiloqüent, comportaria obrir una avinguda fins al carrer Aragó. De fet, els edificis de davant la Sagrada Família al carrer Mallorca estan afectats pel Pla General Metropolità (PGM) del 1976, i els veïns fa anys que reclamen una solució definitiva que els doni tranquil·litat per poder viure als seus domicilis i seguir amb els seus negocis.
De fet, per negociar una sortida a tot plegat, el 5 de març del 2020 es va constituir un Grup de Treball específic, en el que hi participaven, entre altres actors, les dues associacions esmentades, el temple i el consistori, amb l’objectiu de trobar sortides. Ara bé, l’arribada de la pandèmia va paralitzar totes les actuacions del grup de treball que es va recompondre parcialment a la tardor del 2021, amb una reunió de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família amb “la plana major de la Casa Gran”, segons ha detallat Gabriel Mercadal, encarregat de temes d’urbanisme, habitatge i mobilitat de l'entitat i una segona reunió amb data 24 de febrer del 2022.
Paràlisi de l‘Ajuntament
En la segona reunió, l’Ajuntament va posar sobre la taula possibles alternatives que garantirien la no expropiació dels veïns o si aquesta no era possible, la reubicació al mateix barri, i segons Mercadal, aquestes possibilitats -que no volen fer públiques- van ser traslladades a l’associació dels afectats. Però tot i que les dues associacions van arribar a entendre’s i veure amb bons ulls les possibles sortides, l’Ajuntament no els ha tornat a convocar, fet que ha portat les dues associacions a convocar els mitjans aquest dimarts per fer públic el seu enuig contra el govern Colau, després de quatre mesos des de l’última reunió i sense perspectives d’avançar.
“Hi ha inacció per part de l’Ajuntament de Barcelona”, ha assenyalat el president de l’Associació d’Afectats per la construcció de la Sagrada Família, Salvador Barroso, que ha recordat que tot i que el 2020 semblava que “hi havia interès de l’ajuntament per buscar solucions a les 3.000 famílies de la zona afectada”, però que un cop superada la pandèmia, “no hi ha hagut cap tipus d’interès a reprendre les reunions i els grups de treball”, i en paral·lel, el temple ha continuat amb la construcció. De fet, les associacions carreguen totes les culpes al govern municipal, que consideren que no té interès per resoldre la qüestió, “potser perquè estem en època preelectoral”, segons ha apuntat Mercadal.
A més, consideren que l’interlocutor vàlid en aquesta qüestió és l’Ajuntament, perquè, segons ha apuntat Barroso, “el temple és una fundació privada i qui ha de prendre decisions és l’administració pública”. Encara més, segons ha detallat Francesc Pla, vicepresident de l’associació d’afectats i farmacèutic en un dels edificis afectats, tota la pressió s’ha de dirigir cap a l’Ajuntament, perquè sobre la taula no hi ha cap projecte per part del temple, sinó simplement “una afectació administrativa”. De fet, Pla ha recordat que el temple pot fer tots els plànols que vulgui, “però qui ho ha d’autoritzar ha de ser l’Ajuntament”.
Neguit dels afectats
En tot cas, les dues associacions apunten que l’actual situació genera “neguit i estrès” entre els veïns i també els que gestionen negocis, perquè estar afectats implica no poder prendre lliurement moltes decisions habituals, com fer reformes en els propis domicilis. Per això recorden que l’edifici més afectat, construït per Núñez y Navarro just davant d’on ara hi ha la porta principal de la Sagrada Família va ser construït legalment, ja que fins i tot va ser rebutjat judicialment un recurs presentat per l’arquitecte Jordi Bonet -traspassat aquest mateix dilluns a l’edat de 97 anys-. També han recordat que alguns dels edificis afectats “són anteriors a la primera pedra de la Sagrada Família”.