Les obres de reurbanització de la Via Laietana de Barcelona en el tram més proper al mar han fet possible una troballa arqueològica inesperada, al carrer Fusteria, al lateral de l’edifici de Correus i que també s’engloba en aquesta reforma. En auqest àmbit han aparegut les restes de cinc cases medievals així com restes de les Voltes dels Encants, tot plegat un jaciment comparable al del Mercat del Born, però de mida molt més reduïda que, en tot cas, no tindrà la mateixa sort, ja que està previst que un cop acabin les tasques d’excavació i documentació, aquestes restes tornin a quedar tapades sobre el nou paviment que ja cobreix una part del mateix carrer.
Toni Fernández, director de l’excavació, ha explicat aquest dimecres al matí, en el marc d’una visita d’obres per als mitjans de comunicació, que inicialment no hi havia previsió de trobar restes de valor com les que s’han trobat, perquè uns sondatges inicials no havien donat cap resultat, però finalment s’han trobat, “en bon estat”, les restes de “cinc cases més les Voltes dels Encants”, una zona porticada que s’obria a la plaça de Sant Sebastià, aproximadament on hi ha ara el gran edifici de Correus i la plaça del mateix nom. Les restes se situen totes a la part baixa del Barri Gòtic, al carrer Fusteria entre els carrers Ample i Mercè.
Segons Fernández, les estructures identificades, inclòs un soterrani que encara conserva l’escala amb els frontals de fusta de part dels esglaons, corresponen “a la mateixa cronologia que al Born, però en petit”, és a dir, edificis inicials del segle XIV, amb la diferència que, si al Born les edificacions van ser enderrocades després del 1714, aquestes van perviure fins al 1909, quan van ser enderrocades per l'obertura de la Via Laietana, cosa que va permetre que “evolucionessin amb el temps”, fet que ajuda a interpretar “com es transformen fins al segle XX”. De fet, originalment aquells edificis probablement tenien una altura de tres plantes, que amb el temps podrien haver arribat fins a les cinc.
Un Sant Antoni de Pàdua del segle XVIII
Tot i que l’excavació arqueològica es troba encara en un estadi inicial, ja s’han trobat diversos elements com ceràmiques, eines, un ganivet i diverses monedes d’escàs valor, però el que més crida l’atenció és un paviment ceràmic amb una imatge de Sant Antoni de Pàdua, que els arqueòlegs han datat al segle XVIII, i que estava situat “al terra de l’entrada de la casa des del carrer Fusteria”. De fet, es preveu que aquest plafó ceràmic, sorprenentment situat a terra i no en una paret, sí que sigui “extret en bloc” per a la seva conservació futura. Així mateix, es té la certesa que en una de les cases hi havia una de les primeres col·leccions museístiques documentades, concretament d'una família d'apotecaris, en el que podria ser el primer museu de Barcelona. Amb tot, no s’han trobat restes d’aquesta col·lecció, ja que la casa va ser completament reformada el segle XIX.
De fet, com ha recordat Fernández, si bé és cert que les cases són d’origen medieval, del segle XIV, cal “matisar” que aquestes van transformar-se amb el temps. De fet, fins al 1909 van estar ocupades com qualsevol altre edifici de Barcelona i, per tant, subjectes a reformes de tota mena. Així mateix, com que van ser enderrocades el 1909 per obrir la Via Laietana, hi ha registres fotogràfics de com eren aquests immobles a principis del segle XX. Els arqueòlegs calculen que les tasques d’aquesta excavació duraran encara un mes i mig, i apunten que posteriorment encara quedarà pendent actuar als carrers de l’Hostal del Sol -continuació de Fusteria- i d’Àngel Baixeras, on encara podria haver-hi més troballes significatives.
En tot cas, de moment ja s’ha actuat sobre una superfície de 239 metres quadrats, amb una llargària de 36,70 metres i una amplària de 6,50. Pel que fa a les estructures documentades, les seves dimensions són: la Casa 1 fa 6,7 x 5,1 metres, amb un soterrani d’1,70 metres de profunditat; la Casa 3, 5,3 x 7,6 metres; la Casa 5, 5,3 x 4 metres; la Casa 7, 3,5 x 5,5 metres; la Casa 9, 5,2 x 5,1 metres, i la Casa 11, que correspon a les Voltes dels Encants, 6,7 x 5,7 metres. A més, s’han documentat trams dels antics carrers Fusteria i Ample.