L’inici de les obres per a la construcció d’un edifici d’habitatge cooperatiu en l’àmbit de l’antiga fàbrica de Can Batlló, al barri de la Bordeta de Barcelona (districte de Sants-Montjuïc) va suposar l’eliminació d’una zona enjardinada que els veïns del carrer Mossèn Amadeu Oller van aconseguir com a resultat d’una batalla veïnal duta a terme durant el franquisme. Malgrat els intents ciutadans per mantenir aquest petit jardí, l’Ajuntament de Barcelona es va mostrar inflexible en la necessitat de fer desaparèixer el jardí, talant arbres i eliminant parterres per poder donar pas a la construcció del nou edifici d’habitatge cooperatiu Empriu.
Ara bé, l’inici d’aquestes obres ha comportat l’aflorament d’un tram de l’antic Canal de la Infanta, una troballa previsible, ja que es coneixia la presència històrica d’aquest tram, sinó que, a més, qüestiona la necessitat d’eliminació del jardí, ja que se situa fora del perímetre de l’antiga fàbrica Can Batlló i és, precisament, l’origen de la zona enjardinada del carrer Mossèn Amadeu Oller, aconseguida l’any 1961 i el motiu pel qual els veïns van intentar conservar-lo, articulats en la plataforma Salvem el Carrer Mossèn Amadeu Oller que ha donat pas a l’actual Associació del Veïnat de Mossèn Amadeu Oller.
El Canal de la Infanta, el Rec Comtal del Llobregat
Per explicar la situació cal, primer de tot, retrocedir en el temps. El Canal de la Infanta era un curs d’aigua que prenia l’aigua del riu Llobregat per abastir els conreus de la riba esquerra del riu, construït entre 1817 i 1820 i que amb disset quilòmetres de longitud, recorria els termes municipals actuals de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat per arribar a Barcelona per Sants, en aquell moment municipi independent. Per dir-ho d’alguna manera, es tractava del Rec Comtal del Llobregat, i com passa amb la séquia històrica del Besòs, encara queden romanents històrics en alguns punts del traçat.
En el cas de Can Batlló, es dona la circumstància que la fàbrica feia una espècie de queixal en la banda que donava al carrer de Mossèn Amadeu Oller, perquè hi havia una part afectada pel pas del canal, per bé que no es tractava del curs principal, sinó d’un tram secundari i fora d’ús. És per això que el carrer va quedar configurat amb un eixamplament de vorera que no formava part de Can Batlló, i va ser aquí, en un espai lineal adossat a l’antiga fàbrica i amb una superfície de 350 metres quadrats, que els veïns van aconseguir de l’ajuntament franquista la conversió en un jardí públic que amb el temps es va convertir en una zona amb parterres, diversos arbres i bancs per seure.
L’aflorament de les restes de la canalització, malgrat tenir un interès més històric que arqueològic i estar condemnades a desaparèixer per donar pas al futur edifici cooperatiu, sí que són testimoni de la raó principal per la qual els veïns van aconseguir el jardí d’ús públic i són també una mostra del “nyap urbanístic”, segons el parer veïnal, que ha suposat que l’Ajuntament de Barcelona hagi optat per incloure aquests jardinets dins l’àmbit de reformulació de Can Batlló, quan precisament l’existència del Canal és la raó per la qual aquesta zona no formava part del recinte fabril.