Les obres de reurbanització de la Via Laietana no només comportaran la pacificació del carrer Jonqueres, un vial que fins a l’inici de les obres era una autopista urbana que canalitzava tot el trànsit en sentit muntanya de Laietana-, sinó que també ha fet aflorar restes del passat, aquest cop en forma de fonaments i canalitzacions del que va ser l’antic monestir de Jonqueres, que va desaparèixer parcialment a finals del segle XIX en el transcurs de l’enderroc de les muralles i la posterior obertura, ja al segle XX, de la Via Laietana. Segons s’ha pogut observar aquests dies, les obres al carrer, que el convertiran en una via pacificada amb prioritat per a vianants, han tret a la llum les restes.

Les restes aparegudes, que en un primer moment s’havien atribuït a la muralla de Barcelona, formen part del monestir de Santa Maria de les Jonqueres, segons ha avançat ‘betevé’ citant fonts municipals, i preceptivament seran excavades i documentades. Però, de moment, no es preveu la seva conservació in situ. No es descarta que les restes siguin traslladades, però hi ha altres precedents a Barcelona que comportarien altres destins, com ser un altre cop tapades, com va passar amb les restes de la muralla i el Rec Comtal que hi ha sota el solar on es construirà la futura Biblioteca de l’Estat a l’Estació de França, o directament destruïdes, com les que van aflorar davant el Mercat del Born als anys noranta durant la construcció d’un aparcament subterrani.

En tot cas, des del grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona s’ha elevat una bateria de preguntes a l’alcaldessa, Ada Colau, on es demana per les restes arqueològiques, que s’especifiqui si hi ha restes de la muralla, quina protecció es donarà a aquestes restes i finalment quin destí tindran. 

 

Part del monestir va sobreviure

Tot i que el monestir de les Junqueres va desaparèixer com a tal, dues de les parts principals que l’integraven han sobreviscut, ja que en el transcurs de l’enderroc de les muralles, la reurbanització de la zona i el naixement de l’Eixample, es va aconseguir traslladar l’església i el claustre, que formen l’actual parròquia de la Concepció, al carrer Aragó -al claustre s’hi accedeix pel carrer Roger de Llúria-. El campanar de l’església, per cert, també va ser traslladat des de Ciutat Vella, en aquest cas, de l’església de Sant Miquel, ubicada on ara hi ha la plaça del mateix nom, a la part del darrere de l’Ajuntament de Barcelona.