La generació de residus té algun tipus de vinculació amb el consum d’aigua? Segons un estudi fet pel Departament d'Anàlisi Econòmic de la Universitat de Saragossa la resposta és que no, i de fet, s’hi exposa que hi influeixen un altre tipus de factors com el poder adquisitiu o el PIB. Així, l'informe Factores explicativos de la generación de residuos municipales en Catalunya qüestiona el sistema que aplica l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

A l'estudi s’hi pot llegir que el consum d’aigua no té cap efecte sobre la producció de residus municipals i que per tant, “vincular les taxes de recollida i tractament de brossa a aquesta mesura no repercutiria de manera adequada al cost del servei ni es compliria el principi de recuperació de costos”.

Així, d’acord amb aquest estudi, es demostra que aquest sistema tarifari no incentivaria a la població a produir menys residus fet que sí que ho farien la renda per càpita i el pes del sector de la construcció.

És a dir, els veïns de Nou Barris, per exemple, amb un PIB menor que els veïns de Pedralbes, pateixen la mateixa taxa per un càlcul fiscal erroni. “El factor en el qual es basa el disseny de la tarifa no reflecteix fidelment la quantitat de residus generada” i per tant no estimula a la seva reducció “a més, és clar, de resultar una quantitat injustificada i no assegurar la viabilitat econòmica del servei”.

Per tant, la solució seria que es vinculés la distribució de costos de residus al valor cadastral (IBI). D’aquesta manera, els veïns de Nou Barris pagarien una taxa molt menor. El mateix estudi assenyala que una distribució de la recaptació inadequada comportaria una situació on el cost del servei es repercutís de manera incorrecta entre la població.

Ara per ara, els veïns de Barcelona paguen amb la factura de l’aigua la TMTR (Taxa Metropolitana de Tractament de Residus) que és un impost de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que s’està estudiant canviar com es calcula i vincular el seu import en funció del consum d’aigua.

L’estudi planteja doncs diferents preguntes sobre la taula, com per exemple, si són els barris populars els que finalment acaben pagant més per la gestió dels residus i no pas qui té una renda més alta.

Precisament la renda és una de les paraules clau del treball que posa de manifest que, tal vegada, la millor opció per a les tarifes de recollida seria fer-les en funció de les rendes i les ubicacions de les llars i descartar, d’aquesta manera, la integració de les taxes municipals del servei de l’aigua juntament amb el tractament de residus i recollida de brosses.