El dia 15 de maig és el World Craneflies Day (dia mundial de la mosca grua) i coincidint amb aquest dia, val la pena explicar la història de la mosca que porta el nom de Collserola, la serra de Barcelona on es troba el parc natural on es va veure per primera vegada fa un any i mig.  El pare de la troballa d’aquesta espècie única al món és Jorge Luis Mederos, biòleg entomòleg, especialitzat en mosques i investigador del Museu de Ciències Naturals, que a la tardor del 2022 va descobrir una nova espècie d’insecte al parc natural de Collserola, concretament a la zona de Les Planes. Es tractava d'una mosca grua mai vista abans, una nova espècie del subgènere de Glochina provinent de la família de les limoniidae  (mosques grua), que va batejar com a Dicranomyia (Glochina) collserolae, . Aquesta troballa, publicada al portal científic Research Gate, es va fer en el marc del projecte Biodiversitat Insecta Collserola, al qual donen suport el Consorci del Parc Natural de Collserola, la Fundació del Zoo de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB). 

Què són les mosques grua?

Les mosques grua adultes són insectes dípters (només tenen dues ales funcionals en comptes de quatre) també es coneixen com a típules, mosques grues, mosquits gegants o xanquers gegants. Les mosques grues semblen mosquits, de tamany més gran, però no ho són: no piquen ni s’alimenten de la sang, sinó que són insectes completament inofensius, no transmeten cap malaltia i  s’alimenten del nèctar de les flors, contribuint a la pol·linització. 

La mosca Collserola “és una espècie endèmica només del parc, una espècie nova per la ciència que només es troba aquí a tot el món”, va explicar Mederos recentment a betevé. Però, com és aquesta mosca única?, es tracta d’una típula petita, prima i grisosa, que podria confondre amb un mosquit si no fos per les seves potes llargues i primes. Segons la va descriure Mederos en l’estudi publicat a Research Gate el 9 de gener d’aquest any, en un llenguatge més científic, “és una Dicranomyia (G.) collserolae n. sp. que es caracteritza pels següents caràcters: coloració general grisa a grisa fosc, pruïnós platejat; tòrax amb quatre franges longitudinals de color gris brunenc en el prescutum; ales subhialinas a marró pàl·lid; mascle amb hipopigio marró groguenc, amb dues espines rostrals en la part dorsal mitjana del rostre del gonostilo intern”. Mederos explica en el seu estudi que aquesta és la setena espècie d’aquest subgènere registrada en la Península Ibèrica i l’estudi proporcionava  una clau il·lustrada per a separar les set espècies de Dicranomyia (Glochina) que ara es registren de la península Ibèrica i les Illes Balears. 

Segons explica a betevé, Mederos va trobar deu exemplars de mosques grua anomenades científicament Dicranomyia collserolae, que formen part de la col·lecció general del Museu de Ciències Naturals de Barcelona juntament amb totes les dades que se’n coneixen perquè en un futur qualsevol investigador les pugui consultar. Tot i que Mederos puja periòdicament a Collserola per obtenir mostres de la biodiversitat i veure quins insectes i aràcnids hi ha actualment al parc, ara fa mesos que no ha tornat a capturar cap espècimen de la mosca Collserola, un fet que ell explica perquè podria ser que visqués a sota terra com a larva durant anys i els adults només sortissin una vegada cada diversos anys. Les mosques grua o típules contribueixen a la pol·linització, i per això és important preservar aquesta espècie, perquè la pèrdua d’una mosca pot provocar una reacció en cadena a l’ecosistema, explica Mederos. “Perds un pol·linitzador, la planta no troba un altre pol·linitzador adient per reproduir-se i, en conseqüència, perds aquesta planta. I així successivament: espècies relacionades amb aquesta planta també es poden perdre”, argumenta.

La importància d’estudiar els insectes

Per Mederos, estudiar i conèixer la biologia dels éssers vius, també dels més petits, és fonamental per entendre el que passa al nostre voltant, i entendre els efectes que tenen per a la natura, perquè “moltes espècies d’insectes serveixen com a bioindicadors per constatar el canvi climàtic o també canvis microclimàtics, com ara que un ambient estigui afectat per algun contaminant. “Quan veus que alguna espècie no apareix en l’època que correspon, això és un indicador”, explica Mederos, que destaca que “hi ha molta pèrdua d’espècies a tot el món, i es vol accelerar el procés de conèixer el que tenim”. El problema, segons constata l’entomòleg, és garantir el relleu generacional en aquest àmbit de la ciència que estudia els insectes, perquè “la gent jove no es forma en aquesta especialitat, perquè senzillament no hi ha treball i cada vegada falten més especialistes a tot el món” afegeix.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!