L’Ajuntament de Barcelona ha volgut aclarir quina era la relació que els serveis socials municipals havien tingut amb la família que ha mort aquest dimarts a la matinada en un local ocupat a la plaça de Tetuan, especificant que les quatre víctimes mortals ―dos adults, un home i una dona i dos menors, de tres anys i quatre mesos― s'havien beneficiat de vuitanta-vuit intervencions dels serveis socials a través del Servei d’intervenció social de famílies amb menors (SISFAM). Amb tot, ha admès que malgrat conèixer la situació de pobresa i infrahabitatge, no se li va oferir una alternativa d'habitatge.

En una roda de premsa convocada d’urgència, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez; acompanyada de la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, i la cap d’Urgències i Emergències Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Rovira, ha assenyalat que aquesta norantena d’intervencions incloïen entrevistes, visites a domicili, “mínim un cop al mes” i coordinacions amb altres serveis de la ciutat. Aquesta situació hauria començat el setembre del 2020 i hauria perdurat fins a l’actualitat.

 

En aquest sentit, Pérez ha assenyalat que la família estava empadronada “sense domicili fix”, una fórmula que garanteix que els beneficiaris puguin accedir a targeta sanitària i escolarització, com era el cas de les quatre víctimes mortals. De fet, s’ha assenyalat que la DGAIA no tenia informes sobre aquesta família perquè no es tractava de cap situació de “desemparament infantil per part dels pares”, a banda que els menors tenien seguiment pediàtric i el gran ja estava escolaritzat. “Es tracta d’una situació de pobresa, però sense indicis de violència ni desemparament”, que són els supòsits en què sí que podria haver actuat la DGAIA.

Sense risc imminent, segons l’Ajuntament

Així mateix, Pérez ha volgut desvincular l’incendi amb la inspecció que va tenir lloc el passat 18 d’octubre, assenyalant que en aquella ocasió, la Guàrdia Urbana i els serveis tècnics de l’Eixample van fer una inspecció conjunta del local, on es va fer una anàlisi de l’estructura de l’edifici amb la conclusió que no hi havia risc imminent. Entre altres aspectes, es va “comprovar el quadre elèctric i la ventilació”. “Si la inspecció hagués detectat risc imminent, s’hauria actuat”, ha assenyalat Pérez. A tall d’exemple, recentment una inspecció va ordenar el precinte de l’anomenada Torre del Moro, a Horta, per perill d’esfondrament. 

En aquest sentit, la tinenta d’alcaldia ha assenyalat que aquest 2021 s’han reallotjat 65 famílies i ha observat que l’alternativa que es podia oferir a la família morta era “pitjor”, ja que es tractaria d’un "reallotjament provisional". A més, ha afegit que la família es dedicava a la recollida de ferralla, cosa que feia difícil “oferir opcions que els poguessin encaixar”.

86 assentaments i 105 locals habitats

Segons la tinenta d’alcaldia, el cas de la plaça de Tetuan s’ha de circumscriure a la situació de pobresa i a la problemàtica de l’infrahabitatge, que segons ha assenyalat Fuertes, afecta més de 800 persones, de les quals, 200 menors, ja que l’ajuntament té comptabilitzats 86 assentaments, on hi viuen 384 persones, 53 de les quals menors d’edat, i 105 locals amb 481 persones, amb 156 menors.

 

Imatge principal: Bombers i policies davant el local incendiat / Efe