El govern de l'Ajuntament de Barcelona considera que l'agència pública d'urbanisme i infraestructures Barcelona Regional (BR) ha de reintegrar a les arques municipals 589.690 euros per una subvenció que l'ens va rebre i de la qual no ha aconseguit provar que es destinava als àmbits que tractava.
Va ser durant el període en què l'antic regidor d'Urbanisme, el convergent Antoni Vives, presidia BR i l'arquitecte Willy Müller n'era el director general. El consistori deixa ara en mans del consell d'administració de Barcelona Regional –format per ajuntaments i consells comarcals de l'àrea metropolitana, l'Autoritat Portuària, el Consorci de la Zona Franca i Mercabarna, entre d'altres- el procediment per la devolució dels diners i qui els ha d'aportar. En una roda de premsa posterior a la comissió municipal de seguiment d'aquest afer, la responsable de l'àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, planteja que aquesta comissió sigui d'investigació. És a dir, oberta al públic i amb les compareixences dels principals implicats.
Comissió d’investigació
"Creiem que en aquest moment seria ja pertinent plantejar en aquesta proposta", ha dit Sanz sobre impulsar una comissió d'investigació, que ja s'havia plantejat anteriorment però que llavors "era precipitat", ha dit. "Ara tenim els informes i és ara quan podem valorar conjuntament i decidir conjuntament que, si hi ha ampli consens entre els grups municipals, impulsar l'oportunitat de fer aquesta comissió", ha afegit.
Els prop de 600.000 euros que es reclamen corresponen a una subvenció de 1,3 milions atorgada a finals de 2012 i destinada a intervencions de caràcter urbanístic. Prop de la meitat dels diners es van adreçar a l'entitat Barcelona Strategic Urban Systems (Bcnsus), ja dissolta, que tenia la funció de desenvolupar projectes estratègics d'infraestructures i urbanisme a nivell internacional, a països com Brasil o Rússia, funció que no es contemplava en els estatuts de BR "perquè no tenia res a veure amb el mandat de la subvenció" ha explicat Joan Linares, Gerent de Recursos de l'Ajuntament de Barcelona i director de l'Oficina per a la Transparència i Bones Pràctiques.
Per la seva banda, el tercer tinent d'alcalde i responsable, entre d'altres, de l'àrea de Transparència, Jaume Asens, ha volgut aclarir que del que no s'està parlant ara és que "hi hagut un enriquiment injust de ningú" ni que "tampoc estem acusant els informes al senyor Vives que s'hagi embutxacat diners", tot i que ha assenyalat que cal aclarir les circumstàncies de l'atorgament i inversió de a subvenció.
De fet, la Fiscalia no va trobar indicis de delicte en la despesa de prop de 2 milions d'euros que va fer BR entre el 2010 i el 2015 en projectes qualificats per una auditoria d’"antieconòmics" i ruïnosos a l'estranger. Les operacions es van fer primer a través de BSUS (creada el 2009 per BR, el Consorci de la Zona Franca, l'Autoritat Portuària de Barcelona i la Fundació Abertis) i a partir del 2014 per la mateixa agència metropolitana. BSUS i BR van tenir pèrdues de poc més de 800.000 euros entre el 2011 i 2014, i d'1,18 milions entre el 2014 i el 2015.
Dues contractacions irregulars
El govern municipal també es planteja personar-se en la causa oberta per la Fiscalia per dos contractes irregulars a BR durant l'anterior mandat. En concret, una querella per la contractació suposadament simulada per Antoni Miquel Cerveró, conegut com a 'Leslie' i líder del grup Los Sírex, que va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU. L'altre implicat és l'alcalde de Cervelló Jesús Arévalo Bravo, alcalde de Cervelló per CiU. De fet, Linares ha apuntat que es va detectar que Arévalo, tot i que tenia règim de dedicació exclusiva com a batlle amb un sou de 46.000 euros bruts anuals, tenia contracte amb BR a "temps complert" amb 40 hores setmanals i una retribució de 34.000 euros bruts. "I, segons la Fiscalia, no va trepitjar mai el seu lloc de treball", ha assenyalat .
Pel que fa Leslie, va cobrar en qualitat "d'assessor enginyer" en temes urbanístics costaners, tot i no tenir la qualificació universitària requerida per exercir aquesta tasca, i molt menys, per cobrar per ella. Per això la Fiscalia imputa delictes com el de tràfic d'influències, prevaricació o falsedat documental i demana el reintegrament dels salaris que van obtenir Jesús Arévalo i Antoni Miquel Cerveró en aquell període.