El tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, demana instal·lar més càmeres de vigilància en el centre de la ciutat per poder lluitar contra el crim. Així ho ha manifestat en una entrevista amb l’ACN, en la que detalla quines són les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona per fer una ciutat més segura i buscar solucions a un dels problemes que més preocupen als ciutadans. Batlle reconeix que han demanat augmentar la videovigilància a la ciutat "perquè és un element imprescindible de col·laboració amb les forces policials", i considera que la legislació “és molt garantista” però creu que a Barcelona hi ha camí per córrer i instal·lar més càmeres que permetrien lluitar "més eficaçment" contra el crim. Amb tot, Batlle considera que Barcelona és una ciutat segura perquè la majoria de delictes són de “baixa intensitat”.
Posar càmeres de seguretat no és fàcil, perquè cal un procediment “molt rigorós” i una aprovació per part de la Comissió de Videovigilància, que presideix el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Però el que Batlle pretén és que s’incrementi el nombre de càmeres en alguns punts crítics on ja n’hi ha, com és el cas de Ciutat Vella o els grans centres comercials. El responsable polític de la seguretat de la ciutat admet que la instal·lació té un cost econòmic “important”, però creu que els resultats poden ser positius.
Guerra al consum i tràfic de drogues
Un altre dels problemes de seguretat de la ciutat és el que provoca el consum i tràfic de drogues, una prioritat per l’Ajuntament de Barcelona, afirma Batlle. “Hem declarat la guerra a tota forma de consum i tràfic de droga", afirma. Més enllà de reduir els narcopisos a una desena, Batlle defensa que cal actuar també sobre els centres de distribució i està "absolutament en contra" dels clubs cannàbics. "No volem que Barcelona faci un efecte crida en els consumidors de la droga", recorda que ara que els Països Baixos o Bèlgica estan "endurint" la normativa. Però aquest "combat" contra el consum i el tràfic de drogues, que és l’origen d’una gran part dels problemes de seguretat que es generen a la ciutat, necessita la col·laboració de tots els cossos policials. “És un combat continu que estem fent tant des de la Guàrdia Urbana com des del cos de Mossos d'Esquadra", apunta, i relata com ha evolucionat aquesta activitat delictiva contra la salut pública i si els narcopisos eren inicialment pisos ocupats, ara hi ha hagut un canvi en la "modalitat i l'activitat es dona en pisos que tenen un contracte de lloguer".
Batlle reclama també el suport de les autoritats dels altres cossos policials, però també canvis legislatius "importants", i també abordar casuístiques socials, perquè “quan fracassen les polítiques socials, "una part d'aquest fracàs s'aboca sobre processos de marginació que poden acabar també en la delinqüència”.
Narcopisos i clubs cannàbics
Pel que fa al tràfic de drogues, el tinent d’alcalde ha explicat que des del 2017, s'han tancat més de 300 narcopisos a la ciutat i ara n'hi ha prop de 8 que segueixen actius, tots a Ciutat Vella. Més enllà de les xifres, diu Batlle, l'activitat es desplaça "amb una rapidesa alarmant" i els preocupa el tràfic de drogues: "En tanques un i te'n poden obrir un altre". Pel que fa al consum, el focus també s’ha posat en els clubs cannàbics, perquè no es pot permetre que es desplaci "una determinada demanda" de Països Baixos o Bèlgica cap aquí.
L'Ajuntament, de fet, ja ha enviat una notificació de cessament a una trentena de clubs cannàbics de la ciutat i, si això no es produeix, a partir del setembre els podran tancar i precintar. "No volem que Barcelona faci un efecte crida en els consumidors de la droga", diu tot reivindicant que el combat ha de ser "integral", contra el consum, la venda i el transport.
El perill de les armes blanques
En l’entrevista amb l’ACN també s’ha abordat la problemàtica de l’ús d’armes blanques, i per això, Batlle ha defensat continuar fent controls d'armes blanques i incrementar-los quan tenen lloc grans festes o esdeveniments, com pot ser la Mercè: "No podem acceptar que la gent surti de festa amb una navalla a la butxaca". Tanmateix, reconeix que és una decisió "personal" de cadascú i a més els ganivets estan a l'abast de tothom. Per això, fa una crida a la "consciència ciutadana" perquè no s'utilitzi com a objecte d'agressió i defensa els controls. Batlle recorda que la Guàrdia Urbana de Barcelona "va ser la primera policia" que va fer ús de les pales detectores en escorcolls al carrer per evitar la proliferació o l'ús d'armes blanques, i també ha explicat que a partir de l'estiu vinent el cos policial disposarà d'una trentena de pistoles elèctriques, el que anomena “dispositius de conducció elèctrica”, tot i que abans caldrà aprovar un reglament d’ús. El tinent d’alcalde és partidari d’aquest tipus de dispositius que, creu, pot ser l'alternativa sempre a l'arma de foc, que és "molt més lesiva".
Lluitar contra la multireincidència
Batlle defensa el "caràcter segur" de Barcelona i justifica aquesta afirmació en què bona part dels delictes són els anomenats "de baixa intensitat", com furts i petits robatoris, però no "grans delictes" com assassinats o homicidis, que són "molt extraordinaris". La reiteració d’aquests delictes, tot i no ser importants, contribueixen a augmentar la sensació de que Barcelona no és una ciutat segura, i per això, admet que la multireincidència de furts i robatoris és un dels cavalls de batalla de l'Ajuntament: "Hem de dir que a vegades ens hem sentit molt sols". La solució passa per un canvi legislatiu, i per això assegura que l’Ajuntament continuarà insistint perquè sigui possible una modificació legal i alhora es reforcin els jutjats per augmentar la "celeritat". En aquest sentit, Batlle es queixa, per exemple, que els judicis ràpids s'estiguin assenyalant ara a quasi un any vista i no se celebrin en quinze dies.
En aquesta lluita, s’ha d’involucrar el govern central, i Batlle afirma que tant l'alcalde Collboni com ell mateix s'han vist amb els ministres Bolaños i Marlaska i ho havien fet amb els consellers del govern Aragonès. La intenció és que a la tornada de l'estiu l'Ajuntament pugui reunir-se amb els operadors judicials, el Ministeri i els grups parlamentaris per fer-los arribar la seva preocupació.