Una de les decisions més controvertides de l’anterior alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser el trencament de les relacions d’agermanament amb la ciutat israeliana de Tel-Aviv, una postura que no va comptar amb el suport de cap grup municipal tret de Barcelona en Comú. De fet, la iniciativa va ser rebutjada en diverses ocasions i si es va aprovar i continua vigent és perquè, a manca de consens, Colau va optar per consumar el trencament via decret d’alcaldia. Amb el canvi a la Casa Gran de dissabte passat, però, el restabliment de relacions pot ser qüestió de dies, perquè el PSC també es va significar en contra de trencar relacions. 

En tot cas, l’alcalde de Tel-Aviv, Ron Huldai ja ha fet la petició formal de restablir les relacions en una carta adreçada al nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, on, a més de felicitar-lo pel nou càrrec, li demana expressament que restableixi l’acord d’agermanament entre les dues ciutats, a més d’encoratjar-lo a “aprofundir i enfortir” els llaços entre les dues ciutats, que van quedar malmesos per la decisió de Colau de trencar l’acord. Huldai també aprofita l’ocasió per convidar Collboni a visitar Tel-Aviv i ha mostrat la seva disposició per “ajudar, aconsellar i intercanviar idees” que permetin millorar les vides dels ciutadans de les dues ciutats.

Colau va anunciar, el 8 de febrer passat, la suspensió temporal de totes les relacions amb l’estat d’Israel, inclòs l’acord d’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv en una decisió presa per decret d’alcaldia i que anava acompanyada d’una carta al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, en què l’informava de la decisió. Segons la carta que Colau va adreçar a Netanyahu, diverses entitats internacionals com Human Rights Watch, Amnistia Internacional i l’associació israeliana B’Tselem havien “denunciat que les pràctiques de l’Estat d’Israel contra la població palestina poden constituir crims contra la humanitat d’apartheid i persecució”. Així mateix, recordava que el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que qualificava “les pràctiques d’ocupació israelianes com a ‘equivalents a l’apartheid’”. Per això, Colau va assegurar que no pot romandre “impassible davant de la vulneració sistemàtica dels drets bàsics de la població palestina”, perquè seria “un greu error aplicar una política de tracte desigual i tancar els ulls davant una vulneració àmpliament constatada i documentada per organismes internacionals des de fa dècades”.

Segons un estudi elaborat per la consultora Simbiu sobre l'impacte digital del trencament de relacions, l’alcaldessa Colau va patir una important caiguda de popularitat.