L'alcalde de Tel-Aviv, Ron Huldai, ha agraït les paraules de suport del batlle barceloní, Jaume Collboni, després dels atacs terroristes del grup paramilitar islamista Hamàs sobre civils a l'Estat d'Israel, però ha retret a l'alcalde de la capital catalana que hagi equiparat les massacres que ha comès el grup terrorista palestí amb les que ha comès Israel sobre població civil a Gaza com a resposta. "No hi ha lloc per a comparacions entre les horribles massacres dutes a terme per una organització terrorista similar a l'ISIS i les accions d'autodefensa que sorgeixen com a resposta d'una democràcia", ha afirmat Huldai aquest diumenge en un missatge al seu compte de Twitter. 

El missatge en qüestió de Jaume Collboni assegurava que Barcelona és una ciutat de pau i que alçava la veu amb la mateixa "claredat i contundència" per condemnar els atacs terroristes de Hamàs contra Israel com la "desproporcionada resposta militar de destrucció massiva de vides, habitatges i infraestructures civils de població palestina a Gaza". Una crida a la pau condemnatòria tant del terrorisme islamista com del terrorisme d'estat israelià sobre la població palestina a Gaza, que no ha agradat massa al batlle de Tel-Aviv, la segona ciutat d'Israel en nombre d'habitants i agermanada amb Barcelona des de 1998.

Mentre continua aquesta altra batalla pel relat, a Gaza ja han mort 2.329 persones pels atacs de l'Exèrcit israelià, que han deixat també un saldo de més de 9.000 ferits, segons les dades del ministeri de Salut palestí. D'altra banda, en tan sols una setmana, l'ONU estima que hi ha hagut un desplaçament forçós de prop d'un milió de persones a la Franja i l'Exèrcit israelià es troba a les portes de Gaza, a l'espera d'encetar una nova fase ofensiva sobre la Franja que podria deixar moltes més víctimes. A Israel, la incursió de Hamàs va deixar un saldo de 1.300 morts. 

Tel-Aviv i Barcelona, ciutats (re)agermanades 

Barcelona i Tel-Aviv són ciutats agermanades des de 1998, tot i que recentment això ha estat envoltat de polèmica. A principis d'aquest 2023, la llavors alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va suspendre temporalment aquest agermanament per denunciar la violació sistemàtica dels drets humans de la població palestina per part de l'Estat d'Israel, decisió que va prendre sense el suport del consistori municipal i, per la qual cosa va rebre crítiques. El ministeri d'Exteriors israelià, encapçalat per Lior Haiat, va qualificar la decisió del govern barceloní de "lamentable" i va assegurar que era una mesura aliena a l'opinió majoritària de la ciutadania de Barcelona. Colau, per la seva part, va sostenir que era una decisió "difícil", però que "no es pot normalitzar dècades de colonització i ocupació contra els drets humans" a Palestina.  D'altra banda, quan l'actual alcalde, Jaume Collboni, va arribar al govern de la capital catalana en les darreres eleccions municipals, va reprendre l'agermanament amb Tel-Aviv.