A la ciutat de Barcelona potser ja no existeixen els barris de barraques, erradicats fa dècades sota la piqueta olímpica, però el problema dels infrahabitatges persisteix, tot i que en l’actualitat ha adoptat noves formes, com ara els assentaments -sovint, petits poblats de tendes de campanya en solars abandonats o racons poc accessibles- i les ocupacions de locals. La tragèdia de la plaça Tetuan, amb quatre membres d’una família morts, dos d’ells menors, ha tornat a l’actualitat aquest problema, que sovint s’invisibilitza, i en especial, la problemàtica dels menors que hi viuen.
Segons dades aportades aquest dilluns per la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, a la ciutat hi ha comptabilitzats 89 assentaments i 105 locals ocupats. Als assentaments hi viuen 384 persones, 53 de les quals menors d’edat, mentre als locals ocupats, com era el cas de l’antiga oficina bancària incendiada a la plaça Tetuán, hi viuen 481 persones, amb 156 menors. Això fa un total de 865 barcelonins vivint en infrahabitatges, dels quals 209 són menors d’edat.
De fet, aquests dos centenars de menors que viuen en condicions nefastes són els que han portat a fer un crit d’alerta per part dels professionals del Servei d'Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM) de l’ajuntament, el servei que atenia la família morta en l’incendi.
Més famílies en la mateixa situació
En un comunicat difós a través de les xarxes socials, les treballadores han manifestat la seva "consternació i tristesa" per les condicions "tràgiques" en què quatre persones van perdre la vida i, alhora, han avisat que "hi ha més famílies amb menors d'edat en la mateixa situació". Segons denuncien, la manca de NIE -Número d’Identitat d’Estrangers, a efectes pràctics, el document que acredita a un estranger com a resident a l’Estat espanyol- “aboca a malviure en infrahabitatges” a qui no el té, ja que “no poden accedir a les alternatives que ofereix l'administració ni tampoc al mercat laboral”.
Retirada dels cadàvers a la plaça Tetuán / Efe
"És flagrant que no es faci res per evitar que hi hagi infància que hagi de viure en aquestes condicions de pobresa, risc i exclusió social", lamenten les treballadores del SISFAM, davant un problema que afecta més de dos-cents menors a la ciutat de Barcelona.
65 famílies reallotjades
Segons va confirmar dilluns l’Ajuntament de Barcelona, des de principi d’any s’han reallotjat 65 famílies, una xifra encara insuficient si es té en compte que hi ha més de 800 persones vivint en infrahabitatges.
Imatge principal: Una nena contempla el memorial improvisat davant el local incendiat / Efe