L'alta velocitat començarà a passar per l'interior de la nova estació de La Sagrera cap a finals del 2024, segons ha avançat el responsable de les obres, Alberto Alcañiz, en una visita a la zona amb els mitjans. Es tractarà, però, d'una primera fase, que no suposarà que totes les vies estiguin en funcionament i els trens encara no s'hi aturaran. Està previst que els trens d'alta velocitat passin pel traçat definitiu entre finals del 2025 i principis del 2026. Les obres de la nova infraestructura avancen segons el previst i es troben sobre el 70% d'execució. Actualment, Adif, responsable de l'obra, treballa en la construcció de la coberta de la futura estació, la fase "més complexa", ja que al damunt s'hi instal·larà un gran parc urbà. De moment, l'alta velocitat passa per l'exterior de l'estació nova.
🚄 La llarga història de la ‘Sagrera família’, l’estació de mai acabar
A cent anys de la inauguració de l’antiga estació i després de tretze en obres, la futura Sagrera encara no té data final. Al desembre de l'any passat va acabar una fase de les obres amb l’entrada en servei de la nova estació de Sant Andreu i la implementació del traçat definitiu de la línia d’ample ibèric entre Barcelona i Granollers per l’interior de la futura estació intermodal de La Sagrera, i a partir de llavors va començar la fase actual, que té com a centre la construcció d’estructures a la zona logística de l’estació.
Suposadament, cap a finals del 2024 ja passaran pel traçat definitiu del que serà la nova estació de La Sagrera els trens de les línies R1, R2 i R11 -que ho fan des del passat mes de desembre- i l'alta velocitat. El muntatge de les vuit vies d'alta velocitat és una de les etapes "més significatives" de la construcció i s'està realitzant per fases amb l'objectiu de "compatibilitzar-ho" amb el pas dels trens. De moment, l'alta velocitat passa per l'exterior de la futura estació.
En relació amb l'execució de l'obra, els tècnics d'Adif han detallat aquest dijous que, per nivells, les andanes d'ample convencional es troben pràcticament enllestides (99%), l'alta velocitat es troba en el 67%, la zona logística en el 66,1%, els aparcaments en el 60% i el vestíbul en el 37%. Així mateix, ja hi ha 10,1 quilòmetres de via muntada i 12,9 quilòmetres de catenària.
Pel que fa a pressupost, l'any passat es van invertir 136 milions i enguany està previst que la xifra baixi fins als 120 milions. Malgrat tot, de moment encara es desconeix quan tot plegat entrarà en funcionament pels passatgers.
La coberta, la fase "més complexa"
Actualment, les obres se centren en el muntatge de la coberta de la futura estació, sobre les vies d'alta velocitat. Alcañiz ha assegurat que es tracta de l'etapa "més complexa" per les dimensions dels mòduls (fins a 16 metres) i el pes de les màquines. A més, ha recordat que l'estructura haurà de suportar el pes del parc urbà més gran de la capital catalana. Es tracta d'un espai de 50.400 metres quadrats que quan s'urbanitzi ocuparà l'espai equivalent a cinc illes de l'Eixample.
L'estructura de la coberta s'està fent de manera que en alguns punts es pugui permetre que la llum natural passi fins a il·luminar vies i andanes. Així mateix, està previst que cap a finals d'estiu es comencin a instal·lar els elements prefabricats, que comportaran fer servir maquinària de "grans dimensions".
La història interminable
Les obres de la nova estació de La Sagrera van començar el 2009, tot i que era un projecte ideat des dels anys noranta. La voluntat de les administracions públiques —Ajuntament de Barcelona, Govern i Govern espanyol— és que esdevingui la gran estació de trens de Barcelona, encara que a la de Sants continuaran confluint tots els trens de passatgers que passen per la ciutat. Quan entra en escena la construcció de les línies d’alta velocitat en ample europeu, conegudes com a AVE —Alta Velocidad Española— i concebudes com una estructura d’Estat espanyola com es va veure amb la primera línia construïda, Madrid-Sevilla, l’objectiu de connectar l'Estat amb Madrid en un màxim de tres hores o la cèlebre frase “estem cosint Espanya amb cables d’acer” que va pronunciar la ministra de transports socialista Magdalena Álvarez l’any 2008.
El responsable de l'obra ha recordat que el "gran objectiu" de la futura infraestructura és descongestionar l'estació de Sants. En aquesta línia, ha explicat que amb la liberalització del sector ferroviari i l'entrada de nous operadors, la capacitat de Sants està al límit. Amb la posada en marxa de La Sagrera, que incorporarà una àrea de logística i manteniment de trens, aquests problemes "desapareixeran". La previsió és que les dues estacions estiguin connectades en 7 minuts en tren.
El projecte de la futura estació de La Sagrera concep la infraestructura com una "estació d'estacions", que sigui "intermodal" i hi conflueixin alta velocitat, Regionals, Rodalies, les línies 4, 9 i 10 del metro i diversos busos interurbans. Les obres també impliquen la reurbanització de la zona.
Patrimoni de Barcelona
L’estació de La Sagrera ha d’ocupar l’espai que entre 1922 i 1990 va ocupar l’estació de mercaderies del mateix nom i de la qual queda en peu l'històric edifici de l’estació, actualment oficines d’Adif. Es va construir amb la intenció de donar servei de mercaderies a la línia Barcelona-Granollers-Girona-Portbou, entre les estacions del Clot-Aragó i Sant Andreu Comtal i es va dotar d’una gran platja de vies, fet que va implicar un espai de 200.000 metres quadrats, originant així una cicatriu urbana que s’ha mantingut tot i que la resta de vies de tren en superfície de Barcelona pràcticament han desaparegut. De fet, en uns terrenys adjacents va aparèixer el barri de barraques de la Perona.
