El cementiri de Sant Andreu, malgrat el seu nom, es troba ubicat al districte de Nou Barris, concretament al barri de Porta. En l’actualitat, a l’entorn d'aquest recinte fúnebre barceloní s’estan produint una sèrie de canvis que reconvertiran la zona en un futur força proper, amb la construcció ja en marxa d’un nou tanatori -un dels pocs que no han estat polèmics, a diferència d’altres projectes a Sants i Sant Andreu- i la previsió de reconvertir un gran aparcament en superfície, de més de tres-centes places de cotxe, en zona verda. També està afectat el vell camp de futbol de la Damm, que fa dècades que no pertany a la companyia cervesera però que n’ha mantingut el nom. I en un dels vèrtexs de tot aquest àmbit d’actuació s’hi troba un testimoni arquitectònic de la Barcelona del passat, la masia de Can Valent, actualment en procés de rehabilitació.
La masia de Can Valent és un romanent de quan el pla de Barcelona era un àmbit rural i bona part de l’actual barri de Porta era una zona de masos que es dedicaven a l’explotació agrícola, preferentment vinyes. Al municipi de Barcelona hi ha documentades 603 masies, per bé que només en persisteixen 106, segons dades de fa gairebé quinze anys extretes del llibre 'Masies de Barcelona' (Angle Editorial, 2009). I una de les que els darrers anys ha corregut el risc de ser enderrocada és precisament la de Can Valent, que fins a l’inici de l’abril amenaçava ruïna, una situació que s’ha començat a salvar amb una intervenció arquitectònica que, en una primera fase, té com a objectiu assegurar l’estabilitat de l’edifici per poder destinar-lo, més endavant, a usos veïnals.
Masia basilical
Per fer una mica d’història val a dir que la masia, situada a l’avinguda Rio de Janeiro 49-51, està conformada, segons el llibre citat, per “un volum principal compost de quatre cossos, alguns dels quals responen a ampliacions que s’han fet sobre el volum primigeni”. És una masia de tipus basilical, on el cos central sobresurt dels laterals, amb dues façanes desiguals, la de l’esquerra més ampla que la de la dreta. Encara conserva un rellotge de sol a la façana principal. La masia, “també coneguda com de Can Pere Valent, es va construir al voltant dels segles XVI o XVII”, i tradicionalment va ser ocupada per masovers, el darrer dels quals, ja a mitjans del segle XX, va ser Sebastià Padrós, que es dedicava a la jardineria i venia flors i plantes als baixos de la masia.
Segons ‘Masies de Barcelona’, en morir Padrós, “la casa va ser venuda a la constructora Sala Amat, que va intentar enderrocar-la, però l’ajuntament els ho va prohibir quan ja havien començat, i els va fer reconstruir els murs malmesos”. “Tot i que l’empresa va complir l’ordre -prossegueix el text-, no va respectar la tipologia de l’edifici, ja que va emprar maó modern”. Seguidament, “entre els anys 1970 i 1980 la constructora la va utilitzar com a magatzem, fins que l’ajuntament la va expropiar l’any 1985”, i “d'aleshores ençà, ha restat en estat d’abandó i ha sigut víctima d’actes vandàlics en diverses ocasions”, fins al punt que recentment corria el risc de caure.
En tot cas, l'actuació arquitectònica en aquest edifici, que està inclòs al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat amb un nivell de protecció C, ha comportat una intervenció arqueològica que ha fet aflorar unes restes que han cobrat importància per si mateixes, com cups de vi, un forn i una fresquera subterrània, mentre que altres elements, com una suposada llar de foc històrica, ha resultat ser una obra sense cap valor feta durant la segona meitat del segle XX -potser sobre l’autèntica llar de foc patrimonial, ja inexistent-. Un equip d’elNacional.cat ha pogut accedir a l’interior de la masia en companyia de Carlos Fuentes, arquitecte del Departament d'Obres i Manteniment del Districte, que ha detallat la situació de l’edifici i els plans d’intervenció actuals.
En aquests moments, segons relata Fuentes, es treballa en una primera fase que comprèn “la rehabilitació estructural de l’edifici, refer els forjats, col·lapsats al cent per cent, refer les cobertes i els elements estructurals necessaris per tancar l’edifici”, amb l’objectiu que, un cop assegurada l’estabilitat de l’edifici, es pugui passar a una segona fase d’adequació per a uns usos que encara no estan del tot definits, ja que estan pendents d’un procés participatiu amb entitats veïnals, que són les que finalment tindran accés al futur equipament, entre les quals l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris, una de les entitats impulsores del salvament de Can Valent i la que va fer un crit d’alarma a l’abril quan es van enderrocar uns annexos posteriors que finalment no tenien valor patrimonial, per bé que va desaparèixer un creatiu mural que adornava la part posterior de la masia, on hi ha horts urbans.
Lamentable estat de l’edificació
En tot cas, segons relata Fuentes, els primers treballs van posar en evidència el lamentable estat de l’edificació, amb tota una part de l’edifici que havia caigut i que amenaçava l’estabilitat de tota la masia. Per això ha calgut donar prioritat a reforçar amb bigues tota l’estructura, per assegurar l’edifici. Pel que fa a les troballes, n’hi ha de situades al perímetre de la construcció i també a l’interior, perquè cal entendre que es tracta d’una masia “conformada per diferents cossos que responen a diferents èpoques”, construïdes a partir d’una primigènia torre de defensa que en algun moment s’ha datat al segle X. A més, les parts més antigues de l’actual masia es remunten al segle XVI i s’han pogut datar per la troballa de “monedes que es deixaven com a testimoni de l’època”.
Entre les troballes també destaquen cups de vi i un pou tapat amb una làpida que, “lamentablement no es pot datar perquè estava trencada i faltava la part de la data”. Fuentes també assenyala l’aparició de les restes “d’un antic forn de llenya”. En canvi, un element que ha desaparegut és l’antiga llar de foc, substituïda per una de més moderna i sense cap valor. I tot plegat en molt mal estat, perquè cal recordar que la masia va tenir diversos usos fins als anys vuitanta, el darrer dels quals va ser de magatzem per a una empresa constructora, i que posteriorment, com ja s’ha dit, ha estat víctima d’actes de vandalisme.
Ara bé, la troballa més destacable és la que s’ha trobat “a l’ala est de l’edifici, on hi ha tot un seguit d’elements soterrats que ens fan pensar que hi ha un sistema, una xarxa subterrània que feia les funcions de fresquera”. Es tracta d’un seguit de canalitzacions soterrades que donen pas a una gran cambra que, suposadament, s’utilitzava per conservar els aliments, tot i que serà una futura intervenció arqueològica “d’excavació i documentació d'aquests elements” la que ho pugui certificar. Cal recordar que la intervenció actual, tot i que compta amb la supervisió d’arqueòlegs, “és purament estructural per assegurar no només que l'edifici no caigui, sinó que no es torni a deteriorar en el futur immediat”.
Com quedarà en el futur?
En tot cas, la visita a l’interior permet conèixer com havia estat l’ús de la masia i també començar a imaginar com quedarà en un futur. Així, el cos central, que a causa del seu abandonament fins i tot té un arbre a l’interior, es preveu que es converteixi en un vestíbul amb una coberta de vidre i mantenint al seu lloc original l’arbre. També dins dels treballs actuals es prepara la instal·lació, sense malmetre la part patrimonial conservada, de la caixa de l’ascensor. També s’estan sanejant les façanes, que quedaran en el seu estat actual, amb pedra vista, tot i que tradicionalment les masies estaven encalades, com és el cas d’una altra masia veïna, Can Verdaguer, situada a escassos 125 metres de distància i convertida en Centre Cívic el 2013 després d’una rehabilitació integral.
Respecte a la façana, Fuentes indica que “s’està fent un tractament de recuperació de la pedra i quedarà com la veiem ara mateix, amb la pedra i els espais intersticials entre les pedres assegurats”, mentre que els revestiments interiors es mantindran per tenir “el màxim de possibilitats” quan quedin definits els usos de l’edifici. En tot cas, es preveu que aquesta primera fase quedi finalitzada “abans de finals d’any”, probablement en paral·lel a la finalització del tanatori contigu, dins de tota la reconversió dels entorns del cementiri de Sant Andreu.
“Estem en una cantonada que ajunta diverses modificacions de caràcter molt diferent i totes molt transformadores”, detalla l’arquitecte tècnic, ja que “a la banda est tenim el tanatori que s'està acabant de construir i està molt relacionat amb el cementiri, que estarà acabat més o menys com aquesta obra”. Pel que fa a la zona d’aparcament, la previsió és eliminar el pàrquing i reconvertir-lo en zona verda, amb el trasllat dels actuals horts urbans situats darrere de Can Valent a una zona enganxada a la tàpia del cementiri. Per a més endavant quedarà decidir els usos de l’antic camp de la Damm. El que sí és segur és que Can Valent està a punt de començar una nova vida, que no està gens malament per a un edifici que acumula almenys cinc segles d’història i que ha estat molt a prop de la desaparició.
Imatge principal: Aspecte de l'interior de la masia de Can Valent en plena fase de rehabilitació / Foto: Carlos Baglietto