El monument dedicat a Marià Fortuny, situat a la cantonada dels carrers Pintor Fortuny i Xuclà, al barri del Raval de Barcelona, ha aparegut amb greus desperfectes, segons han denunciat veïns de la zona. En concret, la vandalització ha suposat almenys l’amputació del nas i d’un dels peus del monument. Un dels veïns de la zona, Tony Cabré, que sol quedar en aquesta cantonada amb un grup d’amics, s’ha adonat aquest dijous de l’atac al monument. Tot i no poder establir quan ha estat l’atac, Cabré ha assegurat a ElNacional.cat que aquesta vandalització “té hores”, és a dir, que l’atac podria haver estat aquesta mateixa setmana, probablement dimecres o aquest mateix dijous.
El monument vandalitzat està dedicat al pintor costumista del segle XIX Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874) i està situat en el carrer que té dedicat a Barcelona. Fortuny és l’autor de quadres com ‘La vicaria’, ‘L'odalisca’ o ‘La batalla de Tetuan’, tots tres exposats al MNAC. Pel que fa al monument, va ser inaugurat el 1942 a partir d’una escultura feta el 1922 pels germans Miquel i Llucià Oslé a partir d’una idea sorgida el 1911 que no va fructificar però va ser represa el 1918 i que, després de passar per moltes vicissituds, inclosa la manca de finançament per la fallida del Banc de Barcelona i l’esclat de la guerra civil, finalment es va inaugurar el 20 de juny de 1942. L’estàtua ara vandalitzada representa el pintor de cos sencer, assegut i amb un format clàssic, vestit amb una túnica de patrici romà. A la mà esquerra sosté diversos pinzells en homenatge al seu ofici de pintor.
Descobert artísticament pel seu avi patern, Fortuny es va traslladar a Barcelona el 1852, on va iniciar una carrera pictòrica inspirada en temes històrics. El 1858 va obtenir una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar estudis a Roma i, dos anys més tard, la mateixa diputació li va encarregar la documentació gràfica de la Guerra d'Àfrica, on va trobar la protecció del general Prim, també natural de Reus. El viatge al Marroc va influir en la seva pintura, no només pels quadres de batalles, com el que fa referència a la de Tetuan, sinó també pels seus quadres de contingut orientalista.