La presència d’ànecs als parcs i jardins de Barcelona és força habitual, com també ho és que hi nidifiquin i que de cop apareguin famílies d’aneguets, com ha passat recentment als Jardins del Baix Guinardó, un espai que quedarà descartat com a lloc de residència d’aquestes aus un cop s’iniciï la construcció de la carpa provisional que permetrà restaurar el Mercat de l’Estrella. Amb tot, que els ànecs, sobretot de l’espècie collverd, la més comuna, tinguin una presència constant als parcs de Barcelona, no implica que siguin una espècie domèstica, sinó que manté la seva condició de silvestre, i per això mateix, des de l’Ajuntament de Barcelona es reclama que no se'ls alimenti.
En aquest sentit, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i l’Oficina de Protecció dels Animals ha engegat una campanya informativa amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre els efectes negatius de donar menjar als ànecs silvestres a la ciutat. Per això, des de l’Ajuntament s’apunta que la presència d’ànecs collverds en basses, estanys i llacs de la ciutat de Barcelona és un fet habitual, ja que l’espècie té una àmplia distribució i és summament oportunista, ocupant pràcticament qualsevol mena de massa d’aigua, però que, tanmateix, en l’entorn natural dels espais verds de Barcelona, els ànecs poden aconseguir per si mateixos aliments, com ara plantes, insectes o capgrossos.
Per això mateix, s’insisteix en que és millor no alimentar-los, ja que donar-los menjar implica posar-los en perill i perjudicar la seva salut, perquè comporta que perdin l’instint de supervivència i s’altera el seu comportament natural. Així mateix, l’alimentació antròpica, és a dir, quan els humans els alimenten, facilita que aquestes aus s’estableixin en basses, llacs i estanys que, en molts casos, no són adients. Per això, des de l’Ajuntament es recorda que com a espècie silvestre, “no se’ls ha de molestar i cal minimitzar qualsevol mena d’intervenció, contacte o dependència”.
Presència habitual d’ànecs collverds
La presència d’ànecs collverd en basses, estanys i llacs és un fet habitual a la ciutat de Barcelona i en els darrers anys han ampliat les seves àrees de nidificació. En aquest context, l’Ajuntament ha emprès actuacions en aquelles basses, fonts o estanys en què es registren condicions òptimes per al seu desenvolupament, col·locant rampes per a facilitar que les cries, encara sense capacitat de vol, puguin sortir i entrar de la làmina d’aigua i no perilli la seva supervivència. Alhora, també s’hi col·loquen plataformes flotants, per tal d’oferir superfícies de repòs.
Tanmateix, la presència d’ànecs collverd en basses naturalitzades suposa un greu perjudici per a les poblacions d’amfibis i les fases larvàries de molts invertebrats aquàtics, com ara els espiadimonis, ja que la presència d’ànecs en aquest tipus de bassa posa en risc aquests ecosistemes aquàtics i redueix les poblacions d’espècies protegides, com el tòtil, la reineta o la granota verda.