Les obres de reurbanització de la Rambla que van començar a l’octubre de l’any passat a la part baixa han fet aflorar diverses restes datades entre els segles XV a XVIII, entre les quals fonaments i paviments originals de l’antiga caserna de les Drassanes, un equipament adossat a l’edifici de les Drassanes Reials -que també va tenir ús militar- que va existir entre 1792 i 1935 a la zona ocupada actualment per la Comandància Naval de Barcelona i bona part de l’esplanada que forma el Portal de la Pau. També s’han localitzat restes del semibaluard que connectava amb la muralla de Mar així com fonaments d’habitatges construïts a la part interior de la muralla medieval de la Rambla.
Aquests treballs arqueològics formen part dels habituals en cas d’obres i tot el que s’està trobant -encara queda molt per excavar- forma part d’edificacions que ja se sabia que havien existit. Cal recordar que tota la Rambla, com pràcticament la resta del districte de Ciutat Vella té una alta expectativa arqueològica. En la zona d’obres actual, entre els portals de la Pau i de Santa Madrona, hi havia coneixement de les edificacions preexistents, de tal manera que les prospeccions han servit per constatar-ne l’existència més que per fer grans descobertes. Això sí, s’ha trobat la base d’una font ornamental de la que es desconeixia l’existència.
Xavier Maese, arqueòleg del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha detallat que entre les restes trobades hi ha elements des del segle XV, com “habitatges situats a la part interna de la muralla medieval”, com del XVI, com el “semibaluard de la muralla” i del segle XVIII com la “caserna de les Drassanes”. Així mateix, juntament amb Carles Carbonell, director de l’excavació, han detallat que les parts més destacables de les troballes les conformen “paviments de l’antiga caserna, els fonaments de les cuines, així com la porta d’entrada”. Com és habitual en casos en que afloren restes al mig del carrer, com recentment al carrer Girona per les obres de la Superilla de l’Eixample o a la Via Laietana, les peces petites es recuperaran, tot i que de moment no ha aparegut res de significatiu, mentre que la resta serà documentat i tapat de nou per donar pas a la reurbanització.
L’antiga caserna de Drassanes
Segons recull la memòria de la intervenció arqueològica, que cita el reconegut blog Barcelofília, la caserna era una “edificació construïda el 1792 al voltant d’un gran pati central i adossada totalment al recinte de les antigues Drassanes”, ja que funcionava com a annex d’un complex militar molt més gran. Segons s’observa en el mapa històric ‘Quarterons’ de Garriga i Roca, datat en el període 1856-1862 i comparant-lo amb la urbanització actual, la caserna ocupava un espai el triple de gran que l’actual Comandància Naval, una instal·lació militar espanyola que presumiblement està edificada sobre les restes dels fonaments de l’antiga caserna.
Tot i que va ser utilitzada durant tot el segle XVIII per l’ús de tropes de cavalleria, el 1927, durant la dictadura de Primo de Rivera, la caserna va ser considerada obsoleta i es va preveure el seu tancament, que no es va substanciar fins al 1935, quan van començar els primers enderrocs que, amb tot, es van allargar fins passada la Guerra Civil. Posteriorment, es va urbanitzar tot el solar com a part integrant del Portal de la Pau i es va edificar l’actual Comandància Naval.