El dilluns 24 de maig del 2021, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar la implementació del sistema de recollida de residus Porta a porta a una part del barri de Sant Andreu del Palomar, una manera de reciclar que ja estava en pràctica -no sense problemes- al nucli antic del barri de Sarrià des del 2018. L’expansió a un barri amb una important densitat de població, de 311 habitants per hectàrea, gairebé quatre vegades més que a Sarrià, on és de 82 hab/ha ja implicava una certa dificultat que es va fer patent en el mateix moment de la posada en pràctica. L’endemà ja hi havia protestes i el mateix divendres, la primera manifestació. Un any després, l’experiència està en suspens, demostració del propi fracàs de la iniciativa.
Sobre el paper, l’ajuntament no veia que portar el Porta a porta a Sant Andreu hagués de crear-los cap problema, malgrat que acabaria convertint-se, la tardor del mateix any, en un potent focus de contestació al govern municipal. Segons la nota de premsa del mateix consistori del 22 de maig que anunciava la implementació, s’havia triat Sant Andreu perquè era “un barri amb un teixit veïnal fort i compromès” que permetia “avançar en el canvi d’hàbits en la gestió de residus”, però va ser aquell mateix ‘teixit veïnal fort i compromès’ qui des de bon principi es va oposar, en una batalla que es va guanyar quan a l’octubre l’ajuntament va decidir frenar l’inici d’una segona fase al mateix barri.
La primera fase afectava el quadrat delimitat pels carrers Gran de Sant Andreu, Riera de Sant Andreu/Rubén Darío, avinguda Meridiana i passeig de Fabra i Puig/Rambla Onze de Setembre i inicialment, el projecte preveia establir un calendari per a les recollides de paper i cartró, reciclables, rebuig i orgànica, mentre que la recollida de vidres es mantindria en contenidors, i amb aquest propòsit, el dia abans es va procedir a retirar tots els contenidors de recollida de residus excepte els verds del vidre. A fi i efecte de facilitar la recollida es van distribuir bujols als veïns i es van instal·lar bústies de matèria orgànica, però ja el primer dia d’aplicació es va veure que el sistema no funcionava.
Cua d’avis amb bolquers
De fet, la primera setmana es van succeir algunes situacions que van fer créixer el malestar, com la que va tenir lloc a la plaça de les Palmeres, quan un grup de gent gran es va veure obligada a fer cua amb bosses plenes de bolquers esperant el servei de recollida previst a aquella hora -destinat tant per als embolcalls de nadons com de gent gran-, fet que molts veïns van considerar com a vergonyós i contrari a la dignitat de les persones grans del barri. A mesura que passaven els dies, els ànims s’anaven escalfant i els veïns s’anaven articulant en plataformes de protesta.
A més, la decisió del consistori de renyar els veïns que no reciclaven correctament deixant la brossa al carrer amb un adhesiu no va ajudar gens a reconduir la situació, i, de fet, la ferma oposició veïnal es va aixecar gairebé al mateix temps que es va implantar el Porta a porta i ràpidament va assenyalar Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, com el principal responsable del desori originat pel Porta a porta, amb carrers plens d’escombraries sense recollir que generaven males olors i la proliferació de plagues de mosquits i el temor que apareguessin rates ben aviat.
Només dos dies després, el dimecres 26, el malestar ja s’havia escampat per tota la zona d’implementació, amb uns 6.000 habitatges, i els veïns ja s’havien organitzat en xarxes socials per denunciar que el Porta a porta aportava més problemes que solucions. De fet, tal com va informar elNacional.cat el dijous 27 de maig, l’endemà, només cinc dies després de la posada en marxa, ja es va convocar la primera mobilització veïnal davant la seu del districte de Sant Andreu en protesta per la imposició d’horaris estrictes per dipositar les deixalles al carrer, i l’obligació de fer-ho en bosses identificades amb xips.
En aquell moment més de 350 veïns ja s’havien aplegat en un col·lectiu al voltant del compte de twitter @fans_portaporta i el canal de Telegram Porta a Porta Sant Andreu del Palomar on intercanviaven informació i queixes, entre les quals, que el sistema es va imposar de manera "unilateral" i sense fer "cap procés participatiu per donar veu als veïns i veïnes". A l’altra banda, el regidor Badia no va ajudar a calmar els ànims quan va reconèixer desajustos, això sí, els va atribuir al “desconeixement i indisciplina” d’alguns veïns i mantenint la il·lusió triomfalista que el sistema funcionava correctament “en la majoria de casos”.
Primera manifestació
En aquest context, el 28 de maig es produeix la primera manifestació en protesta contra el govern d’Ada Colau i la implementació del Porta a porta. Centenars de persones van participar en una concentració a la plaça Orfila, davant la seu del districte de Sant Andreu. En la protesta, sorgida de la indignació veïnal, es van poder veure pancartes contra l'alcaldessa i al crit de "fora Colau" alguns dels participants van llençar a la porta de la seu del districte les bosses d'escombraries que havien quedat als carrers després ser rebutjades pel servei de recollida per no complir amb la normativa.
Amb els ànims escalfats per la manifestació, la setmana següent la tensió es va traslladar al consell de barri celebrat el dimarts, 1 de juny, on la qüestió del Porta a porta pràcticament va monopolitzar el debat. La regidora del districte i una de les persones de confiança de l’alcaldessa Colau, Lucía Martín, fins i tot va perdre els papers en algun moment de la sessió davant les intervencions de protesta dels veïns a qui va demanar amb unes formes que no van agradar als presents, que callessin: "Una mica de respecte, prou! Esteu interrompent constantment, deixeu que acabi i podeu dir el que vulgueu, sisplau, hòstia! És que és molt bàsic això. Ei, prou, seguim!", va exigir la regidora Martín. Tot i això, en el marc del Consell del Barri, el districte va defensar que un 65% de veïns havien portat a terme la recollida selectiva correctament.
Horta i Sant Antoni, els següents a la llista
Ben aviat, els problemes que s’estaven generant a Sant Andreu van començar a preocupar els veïns de dos barris més de Barcelona, els d’Horta i Sant Antoni, perquè eren els següents en el calendari d’implantació previst, amb l’objectiu d’arribar l’any 2025 a assolir un índex de recollida selectiva del 55%, en compliment de la Directiva europea 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell Europeu. La intenció era que, després d’implantar la segona fase del Porta a porta a Sant Andreu a la tardor, introduir al mateix temps el sistema a Horta, en aquell moment un clar focus d’oposició a Ada Colau a causa de la reurbanització de l’illa de les Bugaderes d’Horta.
La data prevista per a la implementació del Porta a porta al barri d'Horta era a la tardor del 2021, i la intenció inicial era cobrir una zona amb 23.064 habitants en 9.610 llars a més de 639 activitats econòmiques / Foto: AjBCN
Els plans per a Horta eren els de recollir els residus excepte el vidre, mentre que als blocs plurifamiliars amb més de 100 metres quadrats d’espai lliure comunitari les fraccions es recollirien majoritàriament amb galledes en zones comunes. La previsió era arribar a 23.064 habitants de 9.610 llars i a 639 activitats econòmiques. Pel que fa a Sant Antoni, el pla era començar a principis del 2022, amb recollida porta a porta de rebuig i envasos en bossa, de paper i cartó en galleda i de vidre i orgànica mitjançant contenidors de carrer, amb un sistema que afectaria 33.996 habitants de 14.165 llars i a 1.551 activitats econòmiques.
A mesura que avançava el mes de juny les protestes no només no remetien a Sant Andreu, sinó que, amb l’arribada de la calor, augmentaven en paral·lel al creixement de males olors i aparició de plagues. En aquesta situació, el 17 de juny, l’ajuntament va donar el primer símptoma de recular, quan el regidor Badia va admetre que l’Ajuntament no descartava posposar la posada en marxa a Horta fins que funcionés amb normalitat a Sant Andreu. En declaracions a betevé, Badia va explicar que la intenció del govern municipal era avançar “al ritme dels veïns” i, vist que a Sant Andreu van haver d’enfrontar una clara oposició, va plantejar la possibilitat d’alentir l’extensió d’aquest sistema a altres barris.
“Si hem d’estar més temps a Sant Andreu abans de saltar a Horta ho farem sense problema”, va afirmar Badia, que a més va haver d’anunciar algunes de les contramesures de l’ajuntament per mirar de minimitzar les protestes, com nous camions de recollida d’escombraries menys sorollosos. A més, el regidor admetia altres problemes no previstos, com els de les persones cegues que topaven amb els cubells de les escombraries posats a la vorera. Fet i fet, un reconeixement implícit que el sistema porta a porta no funcionava de manera òptima, malgrat que oficialment l’ajuntament seguia sostenint que s’havia millorat en les taxes de reciclatge.
Al llarg de l’estiu les queixes no es van aturar, i es van generalitzar a tota la ciutat pels problemes de brutícia, i a la represa del curs polític van continuar les protestes, també a l’àmbit polític. El 6 de setembre, el mateix dia que va començar el període informatiu de la segona fase, que s’havia d’instaurar el 18 d’octubre, el president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, va llançar un seriós advertiment a l’alcaldessa, Ada Colau: “Rectifiqueu, deixeu de menystenir els veïns i deixeu de fer malbé el concepte del porta a porta”. ERC va recordar que en la comissió del mes de juny va demanar que es reprengués el procés de participació i informació, que es flexibilitzessin els horaris de recollida, que s’impulsessin els bujols comunitaris i que es tingués en compte la perspectiva de les persones amb mobilitat funcional. Cap d’aquestes peticions havia estat presa en consideració, segons va denunciar Maragall, que va demanar paralitzar la segona fase. De fet, tots els partits a excepció de BComú havien expressat les seves queixes pel funcionament de la recollida.
Segona manifestació
En aquest context, el 17 de setembre va tenir lloc una segona manifestació de protesta. Quatre mesos després de la mobilització que va deixar clar que bona part del veïnat no combregava amb un sistema que els obligava a donar les seves dades i que permetia que l’administració controlés les seves deixalles a base de bosses amb xips, aproximadament mig miler de veïns van sortir al carrer per tornar a mostrar la seva oposició, aquest cop tallant el trànsit al passeig de Torres i Bages davant la plaça Orfila i amb un escenari on dos representants dels veïns van insistir en el rebuig a la manera de reciclar escombraries imposada pel consistori.
Entre crits de ‘Colau dimissió’ i ‘Fora el porta a porta’, en Josep i la Cristina, aquesta última en representació de l’Associació de Veïns Sant Andreu Sud, van recordar que “quatre mesos després tornem a ser aquí perquè som al mateix punt que llavors” i van insistir davant el veïnat que “els representants polítics treballen per nosaltres”. A l’acte es van repartir fulls informatius que recomanaven als veïns practicar el “turisme d'escombraries”, és a dir, buscar “barris contigus, o zones on encara hi hagi contenidors” per dipositar els residus. També va haver-hi queixes pels sistemes de control que pretenia aplicar el consistori, tot recordant que “el xip ens controla” i que hi ha “veïns que reben trucades per reeducar-los”. En l’acte es van deixar veure les regidores de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi i Francina Vila.
Horta queda en suspens
Malgrat la manifestació de mitjans de setembre i les queixes creixents dels grups de l’oposició, el que Barcelona en Comú no s’esperava va ser el que va passar el 4 d’octubre, quan el líder del PSC a Barcelona i primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, va agafar a contrapeu els seus socis de govern en anunciar taxativament que el nou sistema no s’implementaria a Horta “fins que no tinguem els resultats i la valoració de la fase dos a Sant Andreu”. Cal recordar que el districte d’Horta-Guinardó depèn de Rosa Alarcón, regidora del PSC. Hores més tard, Badia no tenia més remei que admetre que la implementació al barri d’Horta, no depenia “d’un calendari fix” i, per tant, quedava en suspens fins a la introducció i valoració de nous canvis a Sant Andreu.
Malgrat que des de Barcelona en Comú es va donar una imatge de “perfecta sintonia” en aquest tema, fonts del grup municipal socialista citades per Europa Press, van assegurar que la decisió de l’ajornament l'havia pres el PSC, després que Alarcón va considerar que no es donaven “les condicions" perquè el porta a porta s'instal·lés a Horta al tram final del 2021. Els socialistes, a més, ja defensaven obertament que no es podia estendre el model a altres barris "fins que la cosa no funcioni". Tot i que la recollida selectiva s’havia d’iniciar a Horta “a la tardor del 2021”, Badia va afirmar que no tenia “l’obligació d’executar un calendari”.
Frenada definitiva
Només quatre dies més tard, el 8 d’octubre, el govern Colau cedia a la pressió, tant veïnal com de l’oposició política i dels mateixos socis del PSC i s’anunciava oficialment l’ajornament, sense data, de la posada en marxa de la segona fase de Sant Andreu, prevista per al 18 d’octubre. Va ser el mateix Badia qui va fer un anunci que comportava ajornar també Horta i Sant Antoni. Amb tot, l’excusa oficial va ser la necessitat de “consolidar el ’model Barcelona’ de recollida Porta a porta” per oferir a tota la ciutat el mateix sistema. “Si tots entenem que aquest canvi és positiu, abans de desplegar la fase 2, consolidem la fase 1”, va proposar Badia.
Tot i que la compareixença del regidor havia de servir inicialment per a explicar una reducció de taxes de recollida de residus a aplicar el 2022 a les llars usuàries del Porta a porta de Sant Andreu de Palomar -una mesura que ja era, en ella mateixa, un nou intent de convèncer els veïns de les bondats del sistema via baixada d’impostos-, finalment va haver d’admetre que calia aturar la posada en marxa de la segona fase, que havia d'ampliar el sistema a 6.000 veïns més. Encara més, la reculada va suposar la retirada del sistema de bujols de la primera fase de Sant Andreu, substituïts per bústies i contenidors intel·ligents que permetran llençar els residus a qualsevol hora del dia.
La frenada va ser rebuda pels veïns i pels partits de l’oposició com un èxit per la seva insistència a denunciar-lo. “És una bona notícia que s'aturi la fase 2 i que s'eliminin bujols i escombraries dels nostres carrers de la fase 1”, van apuntar en aquell moment a elNacional.cat fonts del col·lectiu Porta a porta Sant Andreu del Palomar, que al llarg de tota la crisi ha aglutinat el sentiment de malestar al barri per aquesta qüestió i ha marcat durament la gestió municipal. També van recordar que durant tot el temps de protestes havien rebut per part de l’Ajuntament “tot tipus de desqualificacions i menyspreus tant públicament com a les comissions de seguiment, i fins i tot a nivell personal cap a persones del col·lectiu”.
El més calent és a l’aigüera
D’aleshores ençà, el sistema Porta a porta només s’aplica, amb canvis i sense que s’hagin aturat els problemes, al nucli antic de Sarrià i en una part de Sant Andreu del Palomar. Passat un any, el més calent és a l’aigüera. Fins i tot la premsa alemanya es va fer ressò, el 5 de novembre, del fiasco del sistema imposat a Sant Andreu. Aquell dia un article del bavarès 'Süddeutsche Zeitung' es va fer ressò de la implementació del sistema i del rebuig veïnal per acabar definint tot el projecte com a “fracàs” i va contraposar la situació a Barcelona amb el que és habitual a Alemanya, on el reciclatge és força més habitual.
Amb tot, la situació ha quedat en un ‘stand by’ semipermanent, amb pocs moviments tret de la instal·lació dels contenidors intel·ligents d’orgànica que va donar a conèixer l’ajuntament a principis d’aquest any, concretament el 17 de gener i que van suposar l’eliminació dels bujols individuals per al residu orgànic. De fet, la situació de paràlisi va ser criticada per ERC el mateix dia de la mà de la regidora i portaveu adjunta, Elisenda Alamany, que va demanar si hi ha “calendarització de la segona fase”, i va recordar que en aquells moments, ningú no sabia “com s’executarà la segona fase a Sant Andreu”.
Des d’aleshores, tret de més queixes veïnals pel mal funcionament dels anomenats contenidors intel·ligents no hi ha hagut gaires més novetats i la qüestió sembla haver desaparegut de l’agenda del govern municipal. De fet, ha passat un any des de la implementació i queda un any per a les eleccions municipals, i en aquesta llarga precampanya, oberta ja amb l’anunci de l’alcaldessa d’optar a un tercer mandat al capdavant de Barcelona en Comú, tot sembla indicar que la pressió de l’ajuntament s’orientarà a reivindicar les grans obres públiques que estan en marxa abans que recordar un dels fracassos més sonats del segon mandat d’Ada Colau.