El Pla General Metropolità (PGM) del 1976 és l’instrument que ha servit de marc per a les operacions urbanístiques dels darrers cinquanta anys en tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d’una normativa totalment desfasada, filla del tardofranquisme ‘desarrollista’, que ha sobreviscut fins als nostres dies a falta d’un nou instrument que el substituís i per la via de milers de modificacions -els anomenats MPGM-. Ara, i amb l’horitzó del 2030 s’han començat a donar les passes per deixar enrere definitivament el PGM del 1976 amb l’aprovació, aquest dimarts, del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Aquest nou instrument ordena, planifica i estructura la metròpolis de Barcelona, és a dir, dels 36 municipis que conformen l’AMB, i és el pas previ a la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità (POUMet), que suposarà l’enterrament definitiu del PGM del 1976. Segons el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, encara “queda molt camí per fer” per arribar a la fita, prevista pel “2030”, però apunta que el procés queda “obert” i, especialment, significa establir les normes del que “necessita la metròpoli sense un creixement de depredació” i amb eixos com la “defensa del sector públic en aspectes com la sanitat, l’educació i la mobilitat”.

“Establim les bases per la substitució del famós PGM del 1976”, ha apuntat el vicepresident de desenvolupament de polítiques urbanístiques de l’AMB, Jordi Sánchez, que ha apuntat que l’aprovació és un fet “històric” i ha defensat que el nou PDUM té, per començar, una “legitimitat democràtica” que no tenia el PGM, però a més, “respon a una concepció coral que ha comptat amb tècnics i representants d’Ajuntaments, treballant consensos polítics i territorials". Sánchez, que és regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, ha detallat també que el nou PDUM respon a una “concepció d’àrea metropolitana en xarxa on defugim considerar-nos perifèria d’un centre per passar a pensar l’àrea metropolitana entre tots”.

El PDUM en xifres

A més de la voluntat d’enterrar definitivament el PGM del 1976, el PDUM aporta un marc de nova urbanització en el que s’ha evitat la “política de depredació del territori”, fins al punt que es preveu passar, via requalificacions, d’un sòl no edificable que actualment és del 48% de l’AMB, a un 51%, protegint espais que fins ara mantenien la condició d’edificables. Encara més, dins els grans eixos del PDUM es preveu la construcció de més de 120.000 habitatges assequibles, 10 grans avingudes metropolitanes que sumen més de 240 quilòmetres, 870 quilòmetres d’eixos verds i 15 nous pols d’atracció urbans que permetran crear una metròpolis policèntrica.  

Un cop aprovat aquest dimarts el PDUM per part del Consell Metropolità, s’obre el període d’informació pública, que s’estendrà fins al 30 d’octubre del 2023 per tal que el sector públic, la ciutadania i les entitats hi puguin fer al·legacions, que es tindran en compte dins del document urbanístic. El nou PDUM entrarà en vigor un cop superades dues tramitacions: l’aprovació provisional, competència de l’AMB, i l’aprovació definitiva, competència de la Generalitat de Catalunya. Aleshores es podrà començar en treballar en la redacció del POUMet i deixar enrere el PGM del 1976, una feina que encara s’allargarà fins a finals d’aquesta dècada.