Un dels espais més icònics del parc de la Ciutadella de Barcelona és el racó de l’estàtua del mamut, una reproducció a escala real d’aquest animal extint que ha esdevingut un dels llocs predilectes per fer-se fotografies familiars. Inaugurada el 12 de desembre del 1907, fa una mica més de 116 anys ha resistit el pas del temps i les vicissituds que ha viscut la ciutat, gràcies a la seva constitució, ja que és de formigó armat, i amb més sort que la locomotora que entre els anys seixanta i noranta del segle passat va tenir com a veïna. Això sí, ha hagut d’afrontar una restauració a fons, que va tenir lloc el 1998, a més de diverses reparacions de la seva part més feble, la trompa, que és el marc habitual de les fotografies i que quasi convida a penjar-s’hi.
Amb tot, l’existència solitària del mamut no té a veure amb el projecte inicial, sinó amb l’abandonament d’aquest, ja que en principi no havia d’estar sol, sinó que formaria part d’una col·lecció, formada per dotze escultures, que recordarien una dotzena d’animals que en un passat remot van habitar les terres que avui formen Catalunya -tot i que no tots els animals seleccionats realment van trepitjar terra avui catalana-. El parc tenia un projecte per fer una dotzena d'escultures d’animals del passat a escala real: “El jueves próximo, y con motivo de la visita que efectuará el alcalde, acompañado del Ayuntamiento, a todas las dependencias situadas en el Parque, quedará expuesta al público la reproducción, en tamaño natural, del Mamut, la primera que, de la serie de animales que vivieron en Cataluña en anteriores épocas geológicas, se propone reunir dicha Junta”, assegurava La Vanguardia el 10 de desembre del 1907.
La idea de fer aquella col·lecció va sorgir del geòleg Jaume Almera i el naturalista Jaume Bofill després de participar, el 1888, en un congrés de geologia a Londres, on van tenir ocasió de visitar un parc amb escultures d’animals extingits i van proposar-se replicar el concepte a Barcelona, però el projecte va quedar estancat fins a principis del segle XX, quan el parc de la Ciutadella s’havia deslliurat de part de les infraestructures que van acollir l’Exposició Universal i amb el Parc Zoològic en funcionament des de 1892.
Una estàtua i dotze maquetes
El 1906 es va crear la Junta Municipal de Ciències Naturals, un ens autònom que s’encarregava de la gestió de les instal·lacions científiques del parc, entre els que s’hi comptava el Museu de Ciències Naturals de Barcelona o Museu Martorell. Un dels membres de la junta era Almera, que va recuperar el projecte de la col·lecció d’escultures dels animals antediluvians i que va aconseguir una dotació de 15.000 pessetes per encarregar una primera escultura, modelada pel geòleg Norbert Font i Sagué i realitzada per l’escultor Miquel Dalmau, que primerament la va construir en fusta, però després, amb l’ajuda de l’arquitecte Claudi Durán va incorporar el formigó armat, un material que ha garantit la seva resistència durant més d’un segle.
Per a preparar el projecte es van fer maquetes dels dotze animals que acabarien tenint la seva estàtua en diversos punts del parc, però la mort de Font i Sagué el 1910, quan tot just tenia 36 anys, ho va paralitzar tot. El mamut, doncs, es va quedar sol. Ara bé, aquelles maquetes d’animals extingits van quedar conservades al Museu Martorell i representaven, a més del mamut, dinosaures com el pariasaure, l’iguanodont, el diplodocus, l’estegosaure, l’apatosaure, el tiranosaure i el triceratops; mamífers com el dinoteri -un altre ancestre de l’elefant-, el glyptodó i l’uintateri, i fins i tot una au gegant, l’acpyornis, procedent de Madagascar.
Per sort, i lluny de quedar en l’oblit o, pitjor, desaparèixer, aquelles maquetes van ser incorporades a les vitrines del Museu Martorell, i per això mateix, en el renovat Centre d’Exposicions Martorell, que va inaugurar-se oficialment fa unes setmanes integrat en la xarxa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), es poden visitar. Formen part de l’exposició temporal Natura o cultura? Una visió des del museu de ciències naturals de producció pròpia i visitable fins al 31 de desembre, que proposa al visitant un recorregut històric local i global pels museus d’història natural, des dels gabinets de curiositats fins a moderns museus de ciències naturals.
Aquesta mostra exhibeix, entre altres joies, l’esquelet de l’Avi, un elefant del Zoo de Barcelona molt popular en el seu temps i un diorama dels dos últims falcons que van viure al campanar de Santa Maria del Pi. I també s’inclou la col·lecció íntegra de les maquetes d’animals que havien de poblar el parc però de les quals, al final, només en va quedar el solitari mamut. Els seus companys es van quedar en una escala molt més reduïda, en unes maquetes que tornen a estar, més de cent anys després, a l’abast del públic.