L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sumen esforços per aconseguir mitigar la sequera amb aigua regenerada al territori metropolità en el marc del Pla estratègic del cicle integral de l’aigua (PECIA) del territori metropolità, que preveu que l’any 2050 existirà un dèficit hídric d’aigua potable a la metròpolis d’aproximadament 130 hm³/any si no es té en compte la reutilització, i per això estableix diverses línies de treball basades en l’aigua regenerada. De fet, des del 2018, l’ús d’aquest recurs a la metròpolis s’ha multiplicat per 15. Els 56 hm³ actuals representen un 20% dels recursos destinats al consum d’aigua potable, que equival a un 25% de les necessitats anuals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona.
A més, l’ús d’aquest recurs permet reservar l’aigua potable per al consum de boca a banda de la potabilització d’aigua regenerada per al seu consum, fer-la servir per a altres aplicacions com la neteja de carrers i el reg agrícola, permetent així fer front a la sequera. En aquest context, aquest dijous al matí, el director de l’ACA, Samuel Reyes, i el vicepresident de l’Àrea d’Ecologia de l’AMB, Eloi Badia, han visitat el punt des d’on s’està aportant aigua regenerada al riu Llobregat, per ser captada per l’Estació de Tractament (ETAP) de Sant Joan Despí i potabilitzada.
L’aportació és actualment de 0,6 m³/s (al desembre es va començar amb 0,2 m³/s, volum que s’ha augmentat de manera progressiva), xifra que incrementa un 25 % el total de l’aigua que porta el riu actualment. Està previst que en les properes setmanes l’aportació augmenti a 0,8 m³/s. La mesura contribueix a desembassar menys aigua dels pantans i cal tenir en compte, així mateix, que l’ACA i l’AMB també estan aportant aigua regenerada al canal de la dreta del Llobregat, per assegurar el bon estat de les activitats del Parc Agrari del Baix Llobregat. Actualment, s’aporten 0,2 m³/s, que s’incrementaran en els propers mesos fins a un màxim de 0,4 m³/s. En cas que la situació de sequera s’allargui fins a l’estiu, moment de l’any en què es rega més, la producció es pot incrementar per cobrir les necessitats del canal. Aquesta aportació d’aigua regenerada redueix l’alliberament d’aigua de la presa de la Baells, de manera que s’optimitzen les reserves d’aigua.
Usos actuals de la regeneració a la metròpolis
L’aigua regenerada provinent de l’Estació de Regeneració d’Aigüa (ERA) del Prat també es condueix fins al riu Llobregat per sota de l’ETAP de Sant Joan Despí, per garantir el cabal ecològic del tram final del Llobregat. Això garanteix el bon funcionament dels ecosistemes vinculats al medi hídric. Actualment, s’envia en continu un cabal d’entre 1 i 2 m³/s. L’any 2022 aquest ús ambiental va ser de 45 hm³. Des del 2018 també s’està injectant aigua regenerada per habilitar la barrera contra la intrusió salina a l’aqüífer del delta del Llobregat, una reserva estratègica sobretot en episodis de sequera. Durant el 2022, la producció d’aigua regenerada per a aquesta finalitat ha passat dels 2.000 als 6.000 m³/dia.
Durant l’estat d’alerta s’ha habilitat un hidrant a l’ERA del Prat, per tal que els ajuntaments metropolitans puguin executar les tasques de reg, neteja i aiguleig amb aigua regenerada i, a més, la dessalinització i la reutilització han endarrerit 6 mesos l’entrada en alerta per sequera. Així, des de l’entrada en l’escenari de prealerta en el sistema Ter Llobregat, s’ha incrementat l’aportació de recursos no convencionals com la dessalinització i la reutilització. D’altra banda, les dessalinitzadores catalanes han aportat més de 63 hm³ al sistema en aquest període. També durant el 2022 s’han aportat 54 hm³ d’aigua provinent dels pous de sequera.
Pel que fa a la regeneració, aquest any ja s’han reutilitzat més de 40 hm³ per a usos ambientals en el tram final del Llobregat. Sumats al total de l’aigua regenerada produïda durant el 2022, en total s’han regenerat a Catalunya prop de 60 hm³/any, 10 hm³ més que fa un any. Per tant, la dessalinització, la reutilització i els pous de sequera han aportat el 2022 més de 160 hm³ de nou recurs, una quantitat equivalent a l’aigua que cap a l’embassament de Sau. Sense aquests recursos, l’àrea de Barcelona estaria avui en un escenari d’excepcionalitat i a les portes de l’emergència, amb mesures més restrictives.
Escenari de futur
Amb l’actual producció d’aigua regenerada a la metròpolis (56 hm³ l’any 2022) i els projectes futurs —iniciats om en fase de planificació—, es preveu que el 2030 aquesta producció sigui de 88 hm³ i el 2050 sigui superior als 130 hm³, de manera que podrà cobrir el dèficit actualment estimat. Segons Eloi Badia, “l’aigua regenerada ens assegurarà, el 2050, que hi haurà prou recurs d’aigua potable per fer front a futures sequeres. Tot i això, cal seguir sent responsables i tractar l’aigua, especialment la potable, com el recurs valuós i essencial que és. A les reduccions en el consum generalitzades arran de la sequera del 2008, i una ciutadania ja molt conscienciada, hi sumem la gran aportació d’aigua regenerada”. Badia ha afegit que “amb aquest paquet de mesures futures allunyem definitivament la idea dels transvasaments de l’Ebre i el Roine, i apostem per una alternativa molt més sostenible i racional”.