L’estudi RCR Arquitectes serà l’encarregat d’executar, en una UTE on també hi prendran part les empreses Sener i Fhecor, l’ambiciós projecte de renovació de l’estació de Sants de Barcelona, una actuació de la qual ja es van donar a conèixer els eixos principals el passat mes de setembre, però que aquest dimarts s’ha pogut conèixer amb més profunditat de la mà de l’equip d’arquitectes, un estudi que arriba a aquesta obra precedit del prestigi que els va suposar guanyar, el 2017, el reputat premi Pritzker, el més important del sector de l’arquitectura a nivell mundial. L’objectiu de tota l’operació, segons han indicat, és convertir l’estació de Sants en una “estació-ciutat”.
Efectivament, el gran projecte, que tindrà dues fases, una primera prevista per al període 2023-2026 i una segona que hauria d’anar concatenada amb el repte d’acabar el 2030 respon a dos objectius estratègics, el primer, marcat per Adif, assolir una xifra de viatgers de 58 milions el 2030 -en contrast amb els 46 milions de l’any 2019-, i el segon, de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, fondre l’estació en la ciutat i fer de la seva renovació un “projecte urbà” que encaixi “amb l’actual model de ciutat”, segons ha indicat Xavi Matilla, arquitecte en cap de Barcelona, i que permeti fer de l’estació un espai més d’ús públic.
És a partir d’aquests elements que l’equip d’arquitectes ha hagut de treballar un projecte on la principal complexitat, segons ha indicat l’arquitecta Carme Pigem, membre d’RCR, ha estat combinar tots els requeriments d’Adif i l’Ajuntament per aconseguir quadrar un projecte que configuri Sants com una “estació-ciutat”, a partir d’elements bàsics com l’obertura de noves portes a les bandes muntanya i mar, que convertiran l’estació en un lloc de pas públic entre el barri de Sants i el parc de l’Espanya Industrial. “El projecte és de l’estació i dels entorns”, ha insistit Pigem, que en una primera fase contempla la integració de la plaça dels Països Catalans en tot l’àmbit així com la creació de la nova zona d’embarcament per als trens d’alta velocitat situada en un nou volum situat sobre l’estació actual.
De la foscor a la llum
De fet, un dels esforços de tot el plantejament -que en una segona fase inclourà també la creació de noves zones verdes a tot el sector nord, al carrer Viriat, on haurà de trobar una solució de combinació amb el discutit tanatori que ja està en construcció, i el trasllat del vial al costat mar-, servirà per fer més amable una estació que actualment destaca per un aspecte exterior que no és gaire més que una immensa mola grisa amb un hotel a sobre, i que a l’interior no compta amb cap tipus de llum natural, i menys a la zona de vies -res a veure amb la futura estació de Sant Andreu, que disposarà de llum natural-.
En aquest sentit, Estel Ortega, col·laboradora d’RCR Arquitectes, ha indicat que el nou projecte “aportarà llum a l’estació”, principalment gràcies a grans lluernes situades al futur sostre, situat molt per damunt de l’actual i que permetrà la il·luminació dels diversos nivells de vestíbuls. “Aportem aire i llum natural a l’estació”, ha afegit, mentre que un altre dels membres d’RCR, l’arquitecte Ramon Vilalta, ha recordat que l’edifici actual “a nivell espaial i lumínic és molt trist”. Per això, els nous cossos projectats, entre els quals s’inclouen també extensions a nivell de carrer per la banda de la plaça dels Països Catalans, “estan concebuts com a làmpares” que aportin llum a l’interior.
Transformació global de tot l’entorn
De fet, en línia amb el que ja es va presentar al setembre, la futura estació comportarà la transformació global de tot l’entorn, inclòs un nou vestíbul de Metro, que quedarà fora de l’àmbit de l’actual edifici, però només a unes passes de distància i sota el gran cobert que embolcallarà tot l’espai. De fet, el nou accés de Metro és una de les necessitats més urgents d’aquest equipament, ja que un 30 per cent dels usuaris l’utilitzen per arribar-hi i té greus deficiències pel que fa a l’accés de les persones discapacitades, pel fet que per accedir des del metro en cadira de rodes cal recórrer el passadís fins a la sortida del carrer Numància, on hi ha un ascensor, i després, a peu de carrer, recórrer altre cop la distància fins a l’estació de Sants.