El seu nom és Joan Juncosa, és arquitecte de professió, però dedica el seu temps lliure a fer art urbà amb missatge, bé amb grafitis dels panots dels carrers de Barcelona, instal·lant urinaris artístics en diferents punts de la ciutat i, des d’aquest divendres, restaurant els bancs de trencadís del passeig de Gràcia. Juncosa ens vol fer conscienciar sobre l’ús que fem de l’espai públic, fer reflexionar que “les joies del disseny que tenim són de tots”. Aquest matí, fins a vuit bancs modernistes han aparegut amb el que Juncosa anomena Tiretes de modernisme 2.0, que no és altra cosa que una mena de pegats artístics que serveixen per “guarir les ferides d’aquestes joies de disseny que demanen ser mimades”, el que ha posat en evidència el mal estat i la deixadesa d’aquests bancs únics, que sovint passen desapercebuts pels barcelonins, però que són admirats i cobdiciats pels visitants.
Aquests bancs són element artístics en si mateixos. Alguns són també jardineres, i altres són bancs-fanals, que van ser dissenyats i realitzats fa més d’un segle (1906) pel llavors arquitecte municipal Pedro Falqués Urpí (1850-1916). Hi ha un total de 32 al llarg del passeig, que van ser construïts amb el clàssic trencadís del modernisme català. Però aquestes joies no són immunes al pas del temps, ni tampoc als actes incívics, vandàlics (el trencadís sol ser un cobdiciat souvenir pels turistes) i a la manca de manteniment municipal, i sovint presenten ferides que cal restaurar. I aquí entren en joc les tiretes de modernisme 2.0 de Joan Juncosa, que formen part “d’un projecte amb una voluntat: conscienciar als ciutadans que el patrimoni és de tots i que, si no el cuidem, el perdrem”, explica en el seu perfil d’Instagram.
Un defensor del patrimoni amb l’art com arma
Juncosa s’ha convertit en una mena guarda ciutadà, defensor del patrimoni, que lluita per fer de “Barcelona una ciutat millor”. “Les meves armes són l’art. Tenim un patrimoni meravellós que hem de cuidar entre tots. No és només cosa dels polítics, també és dels ciutadans”, explica en conversa amb ElNacional.cat. Fa més d’un any, va reparar en el forat que hi havia en el banc davant de la Casa Batlló, el ciment sobresortia i ja no quedava part del trencadís. “Aquí es pot fer alguna cosa xula”, va pensar, i “ho vaig guardar en la meva motxilla mental, amb els més de cent projectes artístics que tinc per la ciutat de Barcelona”.
Pegats que encaixen per geometria
Després de donar-li voltes, va pensar en les tiretes de modernisme 2.0, que “són uns pegats fets d’escuma, com les esponges, que encaixen en les zones trencades dels bancs per geometria, encaixen perfectament, i tal com es posen, es poden treure”. Juncosa argumenta que “no porten cap mena de cola ni res que pugui fer malbé el material del banc, no m’atreviria a fer mai res que pogués danyar el patrimoni, per això són de posa i treu”.
Els pegats tenen colors cridaners i són fidels a l’estiu que defineix l’art de Juncosa, “brilli-brilli, llampant, perquè és el que m’agrada, destacar una causa, veure el banc i aconseguir que diguin ‘socors, estem aquí, però ningú ens ajuda!’ i aquesta és la principal finalitat de la seva croada “aconseguir conscienciar a la gent, i que a qui li correspongui fer-ho, “que ho repari”. Per això, Juncosa és conscient que aquests pegats artístics són “efímers, no estan fets perquè durin, sinó per conscienciar”, i ell mateix sap que segurament demà ja no hi seran, perquè algú, potser algun turista, se’ls haurà emportat. “El passeig de Gràcia segurament és el carrer per on passen més turistes de tota la ciutat, més que en un parc temàtic, i els bancs no estan preparats per suportar el pes de tot aquest turisme”. Juncosa no només ha restaurat amb el seu art alguns d’aquests bancs, ha analitzat tots el conjunt, l’ha inventariat i ha catalogat les patologies de cadascun, traçant una ruta de tiretes de modernisme 2.0, que estan situats al costat d’alguns dels edificis més emblemàtics i representatius de la ciutat.
Altres projectes
No és la primera vegada que Joan Juncosa, que curiosament no és barceloní sinó nascut a Mora la Nova (Tarragona) fa 37 anys, ha fet projectes relacionats amb la ciutat, en la seva creuada contra l’incivisme i amb l’objectiu de fer de Barcelona una ciutat més amable, més estimada i respectada, per això, amb Fora de Servei, va instal·lar urinaris per tota la ciutat com l’àbsida de la Catedral, la plaça Reial o el mercat de Santa Caterina. Però el projecte lligat a Barcelona que diu que “li va obrir una porta en el món de l’art” va ser el que va fer fa tres anys, ‘Rajoles pel món’. Durant el confinament per la pandèmia va trobar la inspiració en els terres hidràulics de Barcelona, “mosaics que trepitgem cada dia i que volia convertir en una obra d’art”, on convidava la gent “a interactuar amb la ciutat, trobar un fil que uneixi a Barcelona amb tanta gent que hi viu, gent tan dispar i de tants llocs diferents, i aquest fil eren les rajoles” que cadascú havia de posar en algun dels seus llocs favorits.
