La titular del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona ha arxivat la causa oberta contra l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per la querella presentada pel fons d'inversió Vauras Investments. La jutgessa descarta coaccions de Colau a la immobiliària per obligar-la a oferir lloguer social a famílies desnonades. En la interlocutòria, la jutgessa d'acord amb el criteri de la Fiscalia ha acordat arxivar la investigació oberta contra Colau, els exregidors del seu equip Marc Serra i Lucía Martín i la responsable del departament de disciplina d'Habitatge i Inspecció del consistori. Després d'investigar la querella, conclou que Colau no va intervenir en cap de les reunions en què el fons inversor va afirmar que havia patit coaccions, i que, la immobiliària mai va ser objecte d'amenaces. La interlocutòria apunta que després d'analitzar diversos expedients i unes gravacions realitzades durant les reunions, conclou que no es van produir ni pressions ni resolucions "dictades injustament" a conseqüència de la negativa al lloguer social.
Sobre les gravacions realitzades per part dels membres de Vauras, l'escrit apunta que es podria considerar que les gravacions de les reunions entre l'octubre de 2019 i el febrer de 2020 es van fer, únicament per aportar-les al procediment, ja que, la denúncia es va presentar el juny de 2020, només 4 mesos després. En la seva querella, el fons inversor acusava Colau de vuit delictes, entre ells els de coaccions, prevaricació, extorsió i suborn, per amenaçar-los amb no concedir-los llicències d'obres en altres immobles de la seva propietat si no oferien pisos de lloguer social a les famílies desnonades d'un edifici de Vauras al carrer Lleida de Barcelona.
"Fins aliens al procediment penal"
La magistrada apunta a les intencions del fons voltor a querellar-se contra Colau per "fins aliens al del procediment penal" amb l'única intenció d'aconseguir "l'efecte mediàtic d'involucrar a un polític en un procés penal". I vincula les desavinences entre l'Ajuntament de Barcelona i el fons voltor, i les pèrdues en els seus projectes immobiliaris a la ciutat, amb la intenció d'assistir a les trobades amb la intenció de gravar les converses per aportar-les a la querella. Amb tot, després d'analitzar-les resolen que no es van produir cap mena de coaccions. Per a la jutgessa, el fons d'inversió va emprendre accions penals contra Colau "simplement perquè no li eren favorables les polítiques d'habitatge que va propiciar durant el seu mandat, corregides en certa manera pel Tribunal Constitucional", ja que li causaven "perjudicis".
En qualsevol cas, insisteix la magistrada, Ada Colau "no va tenir cap participació ni en les reunions que es diuen coactives", a les quals ni tan sols va assistir, ni va intervenir "en la incoació, substanciació o dictat de cap resolució en cap dels expedients" relacionats amb el fons inversor. A més, argumenta que la seva posició com a alcaldessa "no la convertia en garant de totes les actuacions" dutes a terme per l'ajuntament: "Cap interpretació de les normes reguladores del seu funcionament pot conduir a aquesta conclusió".
Vauras es va querellar contra Colau per un presumpte delicte de coaccions per un fet que es va donar en una reunió, en la qual l'exalcaldessa no estava, i en la qual Vauras va entendre com una amenaça el recordatori que se li va fer per part del consistori, de l'obligació que té, com a gran propietari, a proporcionar lloguer social a les famílies tal com apuntava la llei catalana d'Habitatge. El desembre de 2020, la jutgessa ja va arxivar la querella de Vauras en considerar que les acusacions mancaven de "manteniment probatori i faltes de rigor". Tanmateix, l'Audiència de Barcelona va obligar a reobrir la causa, que va arribar oberta a les eleccions municipals del 28-M i va portar Colau a declarar com a investigada.