La situació de sequera ha tingut una afectació important en la població de papallones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), segons es desprèn del cinquè informe de resultats elaborat per l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, un projecte de ciència ciutadana impulsat per l’AMB amb la col·laboració de l’Institut Metròpoli i el centre de recerca en ecologia CREAF, que analitza per primer cop els efectes de la sequera en les papallones metropolitanes i conclou que en aquesta situació l’abundància de papallones ha disminuït un 32,8 % i en alguns casos entre un 50 i un 90 %, mentre que la quantitat d’espècies en el conjunt de l’àrea metropolitana s’ha mantingut.
Malgrat això, la temporada 2024 està sent bona gràcies a les pluges primaverals, i l’Observatori detecta una recuperació notable de les papallones, amb un nombre total molt per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys. Segons ha informat l’AMB aquest divendres, les papallones es consideren organismes bioindicadors perquè són capaces de reaccionar ràpidament als canvis de l’entorn, i un dels canvis que han patit durant el darrer any ha estat la situació de sequera. Precisament, aquest caràcter bioindicador és un dels motius pel qual l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS estudia, amb l’ajuda d’una quarantena de voluntaris, aquests pol·linitzadors que viuen als parcs i platges metropolitans.
En aquest context, el cinquè informe de resultats presenta una primera radiografia de la situació de les papallones metropolitanes després de tres anys de sequera i mostra que el nombre d’exemplars observats ha disminuït un 32,8 % durant el 2023 respecte de la mitjana del projecte. “Si normalment els voluntaris compten 19 papallones en cada mostreig que fan als parcs i les platges, durant el 2023 n’han comptat 13, una tercera part menys”, certifica Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i corresponsable científic de l’mBMS. El projecte, però, ha arrencat aquest 2024 amb bon peu i amb moltes papallones gràcies a les pluges primaverals.
Algunes perden, d’altres guanyen
Aquestes dades són una mitjana per al conjunt d’espècies, però, en detall, l’Observatori ha detectat que tres espècies han patit una disminució més important que la resta. És el cas de la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la margenera comuna (Lasiommata megera), amb disminucions del 90, 70 i 50 %, respectivament. “La saltabardisses de solell pràcticament ha desaparegut dels parcs i les platges. Si abans se’n veien uns 250 exemplars cada any, el 2023 només se’n van comptar 30”, recalca Pino.
El projecte de ciència ciutadana també ha detectat tres casos d’espècies que han augmentat durant la sequera, com la blaveta estriada (Leptotes pirithous), la blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i la safranera de l’alfals (Colias crocea), amb augments del 60, 35 i 10 %, respectivament. “No obstant això, els guanys no compensen les pèrdues i, en general, les poblacions de papallones han disminuït, la qual cosa evidencia el seu paper com a bioindicadors molt sensibles a les condicions de sequera”, aclareix Elena Domene, cap de l’àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i corresponsable científica de l’mBMS. La sequera, doncs, “pot estar induint una selecció d’espècies, ja que algunes poden suportar millor que d’altres aquestes condicions tan extremes, o fins i tot treure’n partit”, afirma Pino.
Malgrat aquest panorama, el projecte confirma que la sequera afecta més el nombre total de papallones que no pas la quantitat d’espècies, ja que la quantitat fins i tot ha crescut i s’han vist sis noves espècies el 2023. Aquestes papallones noves que els voluntaris han detectat per primer cop són escasses, singulars i pròpies d’ambients més naturalitzats i madurs que les que s’esperaria trobar en parcs metropolitans: l’argentada comuna (Argynnis paphia), la verdeta d’ull blanc (Callophrys rubi), el faune ziga-zaga (Hipparchia fidia), el faune lleonat (Hipparchia semele), l’angelet comú (Leptidea sinapis) i l’arlequí (Zerynthia rumina). Així, el projecte ha enregistrat 44 espècies durant el darrer any i, en els cinc anys que dura, ha sumat 52 espècies de papallones observades als parcs i platges metropolitans, que corresponen al 25,6 % de les espècies detectades a Catalunya.
Les pluges fan revifar les papallones
Malgrat la baixada dràstica del nombre total de papallones observades el 2023, les pluges d’aquesta primavera han capgirat la situació. Les dades preliminars obtingudes són clares: “Si durant aquestes dates acostumàvem a veure unes 12 o 13 papallones de mitjana a cada visita, ara se’n veuen 29”, afirma Domene. Són unes quantitats molt per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys de projecte.