La problemàtica dels robatoris a cotxes aparcats en pàrquings privats de Barcelona, ha anat en augment amb el final de les restriccions per la covid, el retorn del turisme i, sobretot, la mobilitat d'abans. Els delinqüents que entren en aquests espais, segons ha pogut saber ElNacional.cat consultant directament els responsables d'aquests pàrquings, són bandes xilenes organitzades de dues o tres persones que accedeixen a aquests pàrquings i rebenten els vidres dels cotxes per robar qualsevol cosa que puguin vendre posteriorment al mercat negre.
No només mòbils o ordinadors portàtils, també hem conegut casos de persones que s'han quedat sense el vidre d'una porta per haver-se deixat les ulleres de sol, una jaqueta o, òbviament, una cartera.
Inhibidors de freqüència
Per això, la recomanació d'aquests pàrquings és no deixar-se cap objecte personal dins el cotxe, sigui o no de valor, es vegi o no des de fora. A més, no necessàriament aquest robatori es fa perquè els delinqüents vagin amb inhibidors de freqüència que detecten qualsevol aparell electrònic, sinó pel simple fet que un cotxe els pot cridar l'atenció o perquè, des de fora i a través del vidre, es pugui veure algun objecte que resulti atractiu. Un treballador d'un pàrquiing del centre de Barcelona, a plaça Catalunya, ens assegura que van comptar vint cotxes rebentats la nit de Cap d'Any del passat 31 de desembre en un sol punt.
I davant d'aquests fets, què es pot fer? Des de la direcció d'aquests pàrquings lamenten que estan lluitant contra aquesta situació però critiquen que quan alguns són detinguts, el dia següent ja tornen a estar al carrer, poden reincidir sense cap mena d'impunitat i no tenen cap mena de conseqüència. D'altra banda, les càmeres de seguretat o els vigilants, sovint, no són suficients per fer front a l'allau de les bandes que entren i surten quan volen.
Els drets de l'usuari
Si un usuari es troba amb els vidres rebentats, les opcions que té actualment tenen poc recorregut. L'advocat i professor en Dret Processal i Civil de la UOC, Alejandro Fuentes-Lojo ho constata: "Aquests successos no només evidencien els elevats nivells d'inseguretat ciutadana a què estem exposats, sinó que de forma immediata ens ve al cap la pregunta de si el titular del pàrquing en qüestió ha de respondre dels danys i perjudicis causats a l'usuari per aquests successos delictius, en tant que dipositari del vehicle i, si escau, ha d'adoptar les mesures de seguretat necessàries per evitar que es produeixin aquest tipus de conductes delictives".
Fuentes-Lojo subratlla dos matisos: "En primer lloc, hem de distingir en funció de si s'ha formalitzat o no un contracte d'aparcament de vehicle, en virtut del qual una persona cedeix, com a activitat mercantil, un espai a un local o recinte del qual és titular per a l'estacionament de vehicles de motor, amb els deures de vigilància i custòdia durant el temps d'ocupació, a canvi d'un preu determinat en funció del temps real de prestació del servei (art. 1.1. de la Llei 40/2002, de 14 de novembre, reguladora del contracte d'aparcament de vehicles). Si hi ha aquest vincle contractual, el titular de l'aparcament té l'obligació de custodiar i vigilar el vehicle i, per tant, l'ha de restituir a l'estat de conservació en què va ser lliurat, de conformitat amb el que disposa l'art. 3.1.c) de la Llei 40/2002".
Però hi ha un matís: "No obstant això, convé precisar que, per norma general, la responsabilitat del dipositari no arriba a la totalitat dels danys i perjudicis causats a l'usuari, sinó que la llei limita la seva responsabilitat als danys causats al vehicle i als seus components i accessoris que es trobin incorporats funcionalment, de manera fixa i inseparable, per exemple un retrovisor, no estenent-se la seva responsabilitat als efectes personals o béns de l'interior del vehicle, en la mesura que constitueix un deure de l'usuari retirar tots aquells objectes, béns o estris del mateix. En aquest sentit, es planteja el dubte de si l'incompliment d'aquest deure de l'usuari de retirar els accessoris no fixos i extraïbles del vehicle, condiciona la responsabilitat del dipositari pels danys causats al vehicle. Sobre aquesta controvertida qüestió, s'ha pronunciat la SAP Barcelona, Secció 19a, responsabilitat del titular de l'aparcament encara que s'hagin infligit per accedir-hi i sostreure'ls". Però el procés judicial, normalment és més costós que el dany causat i aquest recorregut, incert quan es comença, acaba sent una via descartada per la majoria.
Així doncs, el recorregut actual de l'usuari és limitat però cal sempre posar en coneixement de la policia el robatori i també del pàrquing privat, preferiblement amb un full de reclamacions. En paral·lel, la inseguretat està present a Barcelona però també a tota la seva àrea metropolitana. A tall d'exemple, al centre de Badalona també s'han registrat múltiples casos. I malgrat que a través de les xarxes socials, molts dels afectats han compartit les seves vivències, és un tema que no s'ha abordat públicament pels responsables polítics de les administracions municipals.