El 25 de juliol vinent es compleixen 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. L'esdeveniment, que va marcar el present i el futur de la capital catalana, va transformar la ciutat de portes endins i a més va posar Barcelona al mapa mundial.
Per celebrar aquest 25è aniversari, hem recollit trenta noms propis que van marcar l'esdeveniment amb l'objectiu de fer un viatge en el temps fins a l'estiu de 1992. Aquest és el primer volum, en forma d'abecedari.
A: Alemanya
Un dels episodis històrics més emblemàtics relacionats amb els Jocs Olímpics. El 3 d'octubre de 1990 les dues Alemanyes, la Federal i la Democràtica, es van reunificar després de més de quatre dècades separades. Aquest procés va tenir la seva translació als Jocs de Barcelona, ja que era la primera ocasió des de Berlín 1936 en què els alemanys participaven en els Jocs junts.
Hissada de la bandera d'Alemanya davant el Reichstag / Viquipèdia
El resultat esportiu de la reunificació no va ser gaire positiu. Alemanya va obtenir 82 medalles, de les quals 28 d'or, mentre que en els Jocs de Seül 1988, els dos Estats en van aconseguir per separat 142.
A: André Ricard
La torxa dels Jocs Olímpics de 1992 va ser dissenyada pel català André Ricard. Combinava la innovació amb la tradició, i representava una ciutat amb un llarg passat però immersa en una important transformació.
9.500 persones es van encarregar de portar la torxa des de la seva entrada a Catalunya pel port d'Empúries. Des d'aquell dia, 5 de juny de 1992, fins a la inauguració dels Jocs Olímpics, la torxa va recórrer 652 localitats de 17 comunitats autònomes.
A Catalunya, la torxa va passar per les quatre demarcacions, en poblacions com Mataró, Sabadell, Terrassa, Vic i Berga, entre moltes d'altres.
A: "Amics per sempre"
"Amigos para siempre, means you'll always be my friend. Amics per sempre, means a love that will never end...". Aquesta tornada va quedar en el record de milers de persones a tot el món, especialment per a milers de barcelonins i catalans.
La cançó va ser interpretada per la nord-americana Sarah Brightman i el català Josep Carreras en la cerimònia de cloenda.
El tema serà recordat com un dels himnes dels Jocs Olímpics de Barcelona. No només per la interpretació original en la clausura, sinó també per la versió que van crear-ne Los Manolos i que ràpidament es va convertir en un èxit. Això sí, després dels Jocs.
Una curiositat sobre aquesta cançó: va ser elegida per Joan Antoni Samaranch perquè sonés en el seu enterrament.
B: "Barcelona té poder"
"Gitana hechicera" va ser la cançó composta expressament per a la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, una cerimònia que va tenir lloc el 9 d'agost de 1992. El cantant català Peret va crear aquesta cançó de rumba catalana per tancar les dues setmanes de Jocs.
Des d'aleshores, la tornada de la cançó va passar a formar part de l'imaginari dels barcelonins.
Peret va recuperar aquesta cançó el 2013 amb una nova versió al Concert per la Llibertat. La tornada es va convertir llavors en "Catalunya és poderosa, Catalunya té poder".
C: Català
Un dels èxits més importants dels Jocs Olímpics per a Catalunya va ser l'ús habitual de la llengua catalana en la competició, encara que aquesta no era la llengua oficial de l'Estat amfitrió.
En els Jocs Olímpics de Barcelona es va parlar en castellà, francès i anglès, però també i sobretot en català. L'idioma no va ser l'únic element genuïnament català dels Jocs: també es van veure les senyeres durant tota la competició. En la cerimònia d'inauguració es van exhibir altres elements culturals propis del país, com les sardanes.
Els Jocs Olímpics van servir per culminar la recuperació institucional i social de la llengua catalana, iniciada amb la Llei de Normalització Lingüística de 1983.
C: Cobi
Tots els Jocs Olímpics tenen la seva pròpia mascota. Així és, almenys, des de Mèxic 1968. En el cas de Barcelona, es va celebrar un concurs públic del qual va sortir un guanyador: Cobi, el famós gos de l'artista Javier Mariscal. Era un gos d'atura d'estil cubista i amb trets humans.
Cartell promocional dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb Cobi / Arxiu Històric de Barcelona
Alguns deien que tenia aires picassians, d'altres asseguraven que no ho tenien gaire clar. En tot cas, malgrat una rebuda freda, finalment va ser una de les mascotes més populars que han donat els Jocs Olímpics.
Javier Mariscal també va ser qui va dissenyar la mascota dels Jocs Paralímpics que van tenir lloc després dels Jocs convencionals el setembre de 1992.
C: COOB'92
Els Jocs de Barcelona no es van organitzar sols. Van caldre milers de voluntaris —claus en l'èxit dels Jocs— i una estructura organitzativa molt important. Sota aquesta premissa es va crear el Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona (COOB'92) el 1987, mesos després de la proclamació de Barcelona com a candidatura olímpica.
El COOB'92 va demostrar que les diferències polítiques poden apartar-se si hi ha un objectiu en comú. Jordi Pujol, al Govern de la Generalitat, i Pasqual Maragall, a l'Ajuntament de Barcelona, van aconseguir apropar posicions amb el Govern espanyol per aconseguir tirar endavant els Jocs barcelonins.
El Comitè no va acabar amb la clausura de l'esdeveniment, sinó que es va transformar posteriorment en una organització, la Fundació Barcelona Olímpica, que ara s'encarrega de vetllar pel record olímpic.
D: Derek Redmond
En l'esport, tan important és saber guanyar com saber perdre. I a més de perdre, cal saber perdre amb dignitat. Això és el que va demostrar el corredor britànic Derek Redmond a Barcelona 1992.
Redmond havia hagut d'afrontar diverses operacions per problemes amb una tendinitis, però malgrat tot es va preparar per córrer els 400 metres a la capital catalana. Va començar bé la cursa, amb bon ritme, però va haver de frenar de cop per un dolor que l'atordia. Però no es va resignar.
Es va aixecar i coixejant es va anar apropant a la línia de meta. El més emocionant d'aquell moment va ser el gest del seu pare, que va acompanyar el fill, entre sanglots, agafat de l'espatlla. Una derrota que va ser una de les més boniques que s'han pogut veure en els Jocs Olímpics.
D: Dream team
Magic Johnson, Barkley, Mullin, Stockton, Malone, Drexler, Jordan... Són alguns dels noms de l'equip olímpic de bàsquet nord-americà que van marcar una època. Eren el dream team.
La decisió que va permetre que el dream team participés va recaure en el Congrés Mundial FIBA, que el 1989 va donar llum verda a acabar amb les diferències entre jugadors professionals i amateurs, i així va permetre l'entrada dels grans noms de la NBA.
El nivell del dream team es va veure recompensat amb una medalla d'or. A la final contra Croàcia, els nord-americans van apallissar els croats amb un resultat de 117 a 85. D'aquesta forma, l'equip aconseguia treure's l'espineta de Seül 1988, en la qual es van conformar amb el bronze (el pitjor resultat mai vist).
E: Equip masculí de futbol
L'equip masculí de futbol espanyol va aconseguir la seva primera i única medalla d'or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. L'equip guanyador tenia perfils destacats com els exentrenadors del Barça, Pep Guardiola i Luis Enrique, i també alguns d'històrics del club blaugrana, com Ferrer i Abelardo.
La final de Barcelona 1992 de futbol va enfrontar Espanya i Polònia. El partit es va jugar al Camp Nou, amb la presència de 95.000 espectadors. Abelardo va marcar un gol en el minut 65 i Kiko va fer-ne dos en els minuts 70 i 90.
Pots consultar la segona part de l'abecedari, fent clic aquí.