La Ponència de Nomenclàtor de Barcelona ha aprovat el canvi de denominació del passeig Marítim de la Barceloneta, que va entre la plaça del Mar i el carrer de la Marina, pel nom de passeig Marítim de la Barceloneta-Oriol Bohigas, per homenatjar el reconegut arquitecte i urbanista barceloní, que va morir al novembre de l’any passat als 95 anys. La nova denominació dona resposta així a la voluntat del consistori de recordar qui va ser un dels artífexs de la idea de la Barcelona oberta al mar que va transformar la ciutat i va ser  clau  en la presentació de Barcelona al món durant els Jocs Olímpics de 1992. 

De fet, Bohigas va rebre diversos reconeixements per la seva obra barcelonina, entre ells un premi FAD pel disseny del Port Olímpic i, a més, va ser delegat i conseller municipal d’urbanisme a Barcelona. També fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona fins al 1994. Nascut a Barcelona el 1925, el 1943 ingressà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es gradua el 1951. El 1963 aconsegueix el títol de Doctor Arquitecte. També fou membre fundador del grup editorial Edicions 62 i president de la Fundació Joan Miró. Durant vuit anys va ser president de l’Ateneu Barcelonès, temps durant el qual es va dur a terme la restauració i millora de l’edifici i de la seva biblioteca. 

paseo maritimo barceloneta barcelona foto google street view

El passeig Marítim de la Barceloneta passarà a anomenar-se passeig Marítim de la Barceloneta - Oriol Bohigas / Google Street View

Així mateix, Bohigas és Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona i Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional. El 2008 va rebre el Premio Nacional de Arquitectura i el 2011 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística de la Generalitat. Entre les obres de l’estudi de Bohigas (MBM Arquitectes) més recents a Barcelona es troba la renovada estació de Metro de Liceu, l’edifici d’oficines de RBA Editors, la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona, o l’edifici del Disseny HUB de Glòries. Unes setmanes després de la seva mort, l’Ajuntament de Barcelona va homenatjar la seva figura en un acte al Saló de Cent en el que amics, familiars i col·legues de professió van glossar la seva obra.

Més enllà de la seva tasca com a urbanista, des d’on va poder desenvolupar la transformació de la Barcelona preolímpica fins a convertir-se en un referent mundial, oberta al mar, higiènica i esponjada -i model que intenta emular l'actual govern municipal-, les seves construccions a través del seu estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep Martorell i David Mackay, han deixat empremta en edificis d’habitatges, oficines, museus i centres comercials que formen part de la vida quotidiana dels barcelonins. Des del Disseny Hub de la plaça de les Glòries fins a l’ampliació d’El Corte Inglés de la plaça Catalunya, la seva obra arquitectònica pot causar admiració o desencís, però difícilment passen desapercebudes en una ciutat que li deu a Bohigas l’impuls de la Vila Olímpica, la reconversió de les casernes Roger de Llúria en l’actual UPF o fins i tot el sentit cosmopolita que va impregnar la Barcelona de tombant de segle.