El ple municipal d’aquest mes de novembre de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una Declaració Institucional presentada per Barcelona en Comú i transaccionada amb el PSC i ERC, formacions que l’han votat a favor, que reclama del govern municipal la interrupció de “relacions institucionals amb l'actual govern d’Israel”, liderat per Benjamin Netanyahu, "fins que no hi hagi un alto el foc definitiu i es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí i el compliment de les resolucions de les Nacions Unides respecte del conflicte". La proposició, amb contingut de declaració institucional, l’ha presentada BComú i ha quedat aprovada amb els vots a favor dels comuns, PSC i ERC. Trias per BCN, el PP i Vox hi han votat en contra.
El text, a més, demana establir una clàusula en tots els contractes públics que garanteixi que "cap operador pertany o realitza" operacions financeres o activitats econòmiques "que vagin en contra del dret internacional humanitari" i "rebutja i condemna els atacs contra la població civil, tant israeliana com palestina, així com qualsevol acció constitutiva d'un càstig col·lectiu, com ara el desplaçament forçós de població, la destrucció sistemàtica d'habitatges i d'infraestructures civils o el bloqueig del subministrament d'energia, aigua, aliments, subministraments mèdics i medicines a la població de la Franja de Gaza". A més, reclama que l'alto el foc de quatre dies acabat d'acordar es converteixi en un alto el foc permanent i definitiu, així com el cessament de la violència contra la població civil palestina de Cisjordània i l'alliberament incondicional i segur dels ostatges presos per Hamàs.
Amb tot, fonts municipals han confirmat que la interrupció de les relacions institucionals amb el govern d'Israel no afecta les relacions amb la ciutat de Tel-Aviv, suspeses durant el passat mandat d'Ada Colau i que Jaume Collboni va reprendre el passat mes de setembre.
Collboni renuncia a un viatge previst a Palestina per “motius de seguretat”
D’altra banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, no viatjarà finalment a Palestina, tot i que aquest havia de ser el destí del seu primer viatge fora de la Unió Europea i havia de tenir lloc aquest mateix any, tal com va anunciar el passat setembre, quan va ser convidat per “un alcalde de Cisjordània”, en paral·lel al restabliment de relacions amb Tel-Aviv. La suspensió del viatge ha estat per “motius de seguretat” amb relació a l’actual clima bèl·lic viscut a Israel i la Franja de Gaza. En aquest sentit, el mateix Collboni ha assegurat que havia d’“atendre el que diu el ministeri d’Exteriors en aquest cas” i ha afegit que el seu primer viatge fora de la UE serà a Dubai, per assistir a la Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic 2023 (COP 2023), que se celebrarà entre el 30 de novembre i el 12 de desembre.