En el marc de la Guerra Civil, Barcelona va patir bombardejos continuats per part de l’aviació feixista que va provocar la construcció generalitzada arreu de la ciutat de refugis per protegir la població civil en el marc de la denominada defensa passiva, que va permetre que la xifra de més de 2.700 víctimes mortals a causa dels bombardejos no fos molt més gran. D’aquests refugis n’hi ha censats 1.322, de diverses tipologies, des dels museïtzats i visitables, com el Refugi 307, que forma part de la xarxa del Museu d’Història de Barcelona, fins a d’altres conservats per comunitats de veïns, com un de situat al carrer Mallorca. Així mateix, és habitual trobar vestigis de refugis en el marc d’obres públiques.
Ara tot aquest patrimoni serà preservat per mitjà d’un pla director estratègic, aprovat aquest dimarts per la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. La proposta, presentada per ERC, ha comptat amb el suport de la majoria dels grups municipals i “cerca la dignificació i reivindicació de l'autoorganització civil i popular davant l'opressió feixista”, segons subratllen des d’Esquerra. Alhora vol documentar, conservar i fer valdre aquest vestigi de la Guerra Civil al subsol de la capital catalana, en tant que exemples de planificació i enginyeria de l'època, a més de patrimoni històric material que cal estudiar i analitzar.
Tal com ha explicat la regidora d’Esquerra Rosa Suriñach, “Barcelona conserva en el seu subsol un gran nombre dels prop de 1.400 refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil Espanyola per protegir la població civil dels bombardejos franquistes”. “No obstant això, molts d'aquests refugis, degradats i abandonats actualment, són encara desconeguts per a gran part de la ciutadania” ha detallat Suriñach. Així mateix, la regidora ha subratllat la importància de preservar aquest patrimoni per reconèixer la resistència i la dignitat de la població barcelonina durant aquell període. "Amb aquesta iniciativa, volem que l'Ajuntament continuï i aprofundeixi en la tasca de recuperació, coneixement, conservació i difusió d'un patrimoni extraordinari que, literalment, s'amaga en el subsol de la nostra ciutat"
El pla director estratègic proposat per Esquerra Republicana, que el govern municipal haurà de començar a redactar en un termini de 3 mesos, inclourà la inspecció, documentació i catalogació dels refugis existents, amb especial atenció a aquells de titularitat privada que necessitin restauració; la identificació de nous refugis i l'estudi de la viabilitat de la seva rehabilitació i obertura al públic; la transformació del refugi de la plaça de Tetuan en un espai explicatiu sobre la xarxa de refugis i la seva significació històrica; la difusió d'aquest patrimoni a través de publicacions, exposicions i produccions audiovisuals; i el desenvolupament d'iniciatives per als centres educatius que potenciïn el coneixement d'aquest patrimoni entre els més joves.