La Ponència de nomenclàtor de Barcelona ha anunciat recentment la intenció de situar un faristol de memòria a l’avinguda de l’Estadi, davant d’on actualment hi ha els jardins de Ramon Margalef López -també anomenat Jardí d’Aclimatació-, entre les Piscines Picornell i l’Estadi Olímpic Lluís Companys, en record de la ubicació original de la Torre de Suècia, un element que formava part del pavelló suec construït en ocasió de l’Exposició Internacional del 1929 i que, malgrat ser cedit al consistori barceloní, va acabar a Berga, on actualment hi ha una reconstrucció que en recull l’esperit original. Aquesta és la seva atzarosa història.
Com ja és prou conegut, l’Exposició del 1929 va servir per urbanitzar la muntanya de Montjuïc, en especial la part tocant a la plaça d’Espanya. En l’entorn de l’actual Anella Olímpica -on es va construir l’estadi olímpic per donar cabuda a les seccions esportives de l’exposició- se situaven diversos pavellons, un dels quals era el que representava Suècia. En concret, es tractava d’una construcció en forma de paral·lelepípede, la singularitat de la qual era que estava construït en fusta, al qual s’afegia una singular torre piramidal, també de fusta, coronada per tres cercles de fusta sobreposats. Dissenyat per l'arquitecte suec Peder Clason i d'estil neoplasticista, va ser construït a la localitat sueca d'Örbyhus i traslladat a peces en vaixell a Barcelona. Com altres pavellons estatals, com el Mies van der Rohe alemany, el seu propòsit era el de mostrar els avenços tecnològics i artístics d’aquell país.
Acabada l’exposició del 29, el govern suec va optar per donar el pavelló a la ciutat de Barcelona, que només tres anys després, el 1932 i ja en època republicana, va optar per cedir-la a aquell ajuntament que en garantís l’ús com a escola per a nenes amb necessitats socials en pobles de muntanya. A fi i efecte de decidir el destí del pavelló i la torre, es va obrir un concurs a les localitats situades a més de 500 metres d’altitud, al qual es van apuntar disset localitats. Berga va resultar guanyadora i, per tant, la construcció sueca va ser desmuntada i traslladada a la capital del Berguedà, on va ser reconstituïda al Pla de l'Alemany, aleshores als afores de la localitat, on va fer la funció de colònia escolar per a nenes.
En concret, i segons recull Gerardo García-Ventosa i López a l’extens article ‘1928-2008: Ochenta años de historia del Pabellón de Suecia de la Exposición Internacional de Barcelona de 1929’, aquell centre funcionava com a Colònia Escolar Permanent, a l’hivern acollint nenes de la mateixa Berga i a l’estiu nenes amb necessitats socials enviades per l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta etapa escolar, el pavelló va ser reconvertit en un col·legi, amb vuit aules, biblioteca i una sala polivalent, a més de comptar amb un edifici adjacent amb dormitori, cuina i menjador, mentre que la torre es va aprofitar per situar-hi un observatori meteorològic.
D’escola a caserna militar
Ara bé, el 1939, amb la victòria del bàndol franquista a la Guerra Civil, aquell projecte destinat a l’educació femenina va ser abandonat i l’edificació va ser ocupada per militars en el marc de la Caserna de Berga, situada en un edifici adjacent actualment reconvertit en hotel. Segons la fitxa del Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, el pavelló va ser utilitzat com a estable fins que l’any 1964 tot el complex suec va ser enderrocat -segons l’article citat més amunt, per utilitzar la fusta per alimentar la calefacció de la caserna i fins i tot per muntar barracons a l’aquarterament de Talarn- i el solar es va destinar a altres usos dins de les instal·lacions militars fins a l’any 1993, quan l’exèrcit espanyol va marxar de la capital del Berguedà.
Un cop va marxar l’exèrcit i el ministeri de Defensa va donar el recinte al municipi, des de l’Ajuntament de Berga es va optar per recuperar-lo per a usos civils amb equipaments socials, culturals i administratius, i l’any 1998 es va acordar la reconstrucció del pavelló i la torre. L’any 2001 es va inaugurar el pavelló recuperat al mateix emplaçament que l’original, tot i que no es va recuperar la seva funció escolar. Actualment, allotja l’Arxiu Comarcal del Berguedà, el Casal d'Europa i una sala de conferències i exposicions. Una mica més tard, el 2008, la torre també va ser reconstruïda, completant així la rèplica de les antigues instal·lacions
Una recuperació discutida
La recuperació del pavelló i la torre no van estar exemptes de polèmica, atès que se n’havien canviat els usos i que, a diferència dels edificis originals, fets íntegrament en fusta, en les rèpliques es va optar per afegir-hi estructures metàl·liques. Encara més, l’any 2017 i després que la torre patís una sèrie de desperfectes, l’associació Amics de la Torre de Suècia va fer campanya per aixecar un altre cop la torre a Barcelona, en el seu emplaçament del 1929 i amb els materials originals, tal com s’havia fet uns anys abans amb el pavelló de Mies van der Rohe, que també és una rèplica. De moment, i a punt de celebrar el centenari de l’exposició, l’únic previst és situar-hi un faristol de memòria…