La història contemporània de Barcelona no es pot deslligar del seu component com a destinació turística. Expressat d’una altra manera, la conversió de la ciutat com a espai visitable és un component vital del seu recorregut històric recent. Al llarg dels segles, Barcelona, com a port principal de la Mediterrània i punt de connexió de la costa amb l’interior ha estat punt d’arribada de tota mena de visitants, no únicament amb propòsit turístic, sinó sovint comercial, en una línia que uneix els comerciants medievals amb els assistents als congressos més actuals. I una peça imprescindible per a aquesta evolució han estat els seus establiments hotelers, dels quals la ciutat compta ara amb gairebé quatre-cents.
Així mateix, com a culminació del gran punt de destinació turística en que s’ha convertit la ciutat -un fet que genera també les seves externalitats negatives-, Barcelona ha desenvolupat un entramat hoteler que s’endinsa en la pròpia història de la ciutat. Barcelona és una ciutat d’hotels centenaris, ja que compta amb vint-i-un que mantenen nom i ubicació de fa més de cent anys i tretze més que estan situats en espais on fa un segle ja hi havia hotels, tot i que al llarg del temps han canviat l’estructura i denominació i no s’ha mantingut la continuïtat. Un llegat centenari que forma part del patrimoni de la ciutat.
El llibre Hotels de Barcelona (Albertí Editor, 2024) narra l’evolució del sector hoteler fixant-se en tres moments històrics, situats en els anys 1849, 1888 i 1929, i fa un recorregut pels hotels centenaris de la ciutat, a més de recordar que el vigent Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) marca una política de decreixement al centre de la ciutat que en alguns casos ha bloquejat ampliacions d’aquests establiments centenaris. La seva autora, Josefina Romero (Barcelona, 1953), especialista en els factors que incideixen en la ubicació dels establiments hotelers, marca com a fites històriques el 1849, “quan encara no s’havia iniciat una sèrie de reformes urbanístiques que preveien la futura expansió de la ciutat” i els anys de celebració de les grans exposicions, la Universal de 1888 i la Internacional de 1929.
A partir d’aquestes tres fites es va completant el dibuix històric dels hotels en una ciutat que passa de rebre sobretot viatges amb propòsits comercials a mitjans de segle XIX a fer el salt cap al turisme tal com l’entenem ara amb iniciatives com la Sociedad de Atracción de Forasteros, creada el 1908. Així, els hotels evolucionen d’edificis amb quadres pels animals, hereus dels alfòndecs medievals, que combinaven hostatgeria amb magatzems de productes, als establiments cada cop més refinats i luxosos. En paral·lel, s’expandeixen dels primers espais de centralitat de la Barcelona intramuralles -Pla de Palau i altres portals com a punts d’entrada de la ciutat-, per anar conquerint progressivament l’Eixample més central a l’entorn del passeig de Gràcia, i sempre mantenint una important presència a la Rambla.
Hotels centenaris de tots els tipus
Si l’evolució de l’hostaleria entre 1849 i 1929 protagonitza el cos central del llibre, no menys interessant és l’apartat final que es refereix als hotels centenaris en actiu l’any 2022. L’autora els classifica en dos apartats, la primera, la dels centenaris amb tots els honors: “Dels gairebé quatre-cents hotels que hi ha actualment a Barcelona, n’hi ha vint-i-un que mantenen el mateix nom i ubicació que fa cent anys -o més-, a excepció de l’Hotel Ritz, que actualment s’anomena El Palace”. Es tracta d’hotels de totes les categories, des dels d’una estrella fins als de cinc amb categoria de gran luxe.
En aquest apartat s’inclouen els següents establiments, del més antic als més moderns, per bé que els tres últims no arribaran al centenari fins als anys 2025 i 2026: Cuatro Naciones; Oriente Atiram; Sant Agustí; Comercio; España; Peninsular; El Jardí; Continental; Condal; Rambla Internacional; Suizo; París; Catalunya; Nouvel Hotel; Regina; Majestic/SPA; Moderno; El Palace; Florida; Lloret, i Inglés.
En la segona categoria ressenyada s’inclouen tretze hotels “instal·lats on el 1929 ja hi havia un establiment hoteler -i així consta a les guies- però que han canviat de nom -i potser d’estructura- al llarg del temps”, que són els següents: Europa; Ópera Ramblas; Hostal Palermo; Petit Palace; Kabul Party Hostel; Roma Reial; Rialto; Gòtic; Hostal Mare Nostrum; Cram, Gran Hotel Havana; Aspasios 42 Suites, i Arai Aparthotel.
El PEUAT, sotmès a reconsideració
Com a colofó d’aquest recorregut, l’autora reclama una reconsideració del PEUAT almenys en un cas molt concret, el del projecte de recuperació de l’Hotel Cuatro Naciones, que si encapçala la llista dels centenaris és perquè és l’hotel més antic de la ciutat, fundat el 1717, situat actualment al número 40 de la Rambla però que històricament havia ocupat també la finca adjacent. En aquest sentit, Romero apunta que el projecte de recuperar l’espai que l’hotel havia tingut al número 38 de la Rambla “ha quedat vetat pel polèmic pla PEUAT del govern municipal de la ciutat”. “Ho considerem una notícia trista, ja que suposa la pèrdua definitiva d’una part del patrimoni de la ciutat”, assenyala l’autora, per reblar, ja en les pàgines finals del llibre ‘Hotels de Barcelona’ que el PEUAT “hauria de considerar que la recuperació de la superfície perduda no ha de ser considerada com una ampliació, ja que de fet es tracta d’una recuperació patrimonial”. Potser l’actual govern municipal entoma la petició.
Imatge principal: Entrada i rètols de la Fonda Llobregat, a la riera de Sant Joan, carrer desaparegut per l'obertura de la Via Laietana / Foto: AFB