L’aparició de la fotografia a mitjans del segle XIX ha permès que hagi quedat registrada l’evolució de les societats humanes en paral·lel als canvis del mateix llenguatge fotogràfic. En el cas de Barcelona, la fotografia permet resseguir els canvis que ha experimentat la ciutat no només des del punt de vista arquitectònic, que pot ser el més evident visualment, sinó també en l’ordre social i humà. Amb aquests paràmetres, l’any passat l’Arxiu fotogràfic de Barcelona (AFB) va organitzar l’exposició ‘La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX’, que es va poder veure fins a l’octubre, i que ara es pot recuperar en format de llibre.
Així, tant l’exposició com el llibre plantegen un recorregut pels canvis urbanístics, socials i culturals que van definir la ciutat i constatar com a partir del 1839 -quan la fotografia arriba a Barcelona amb una primera imatge al Pla del Palau-, va canviant el mateix llenguatge narratiu de la ciutat, on no només es retraten els edificis, sinó també fets socials -visites reials, aixecaments de monuments-, estampes ciutadanes i, fins i tot, esdeveniments meteorològics, com la gran nevada de l’any 1887, la primera que va animar els fotògrafs a immortalitzar una situació infreqüent com aquella, tant aleshores com en l’actualitat.
El llibre permet recuperar més d’un centenar d’imatges, la majoria en color sèpia, d’una Barcelona en bona part desapareguda o, si més no, transformada amb el pas dels anys i les reformes urbanístiques que han donat pas a la ciutat actual. Algunes d’elles són prou conegudes, com la de la catedral encara sense la seva façana neogòtica i d’altres permeten recuperar un passat que ara només és visible en restes arqueològiques que afloren al ritme de les obres, com és el cas del Baluard del Rei, mentre que també n’hi ha que retraten l’inici de construccions avui en dia del tot consolidades com l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.
Ara bé, ni l’exposició ni el llibre tenen la voluntat d’esdevenir una capsa de fotos velles i esgrogueïdes destinades al record i la nostàlgia, sinó que el missatge subjacent és el d’explicar l’evolució d’un llenguatge fotogràfic i insistir en la relació intrínseca entre l’evolució fotogràfica i la manera de mostrar la ciutat. Per això, a mesura que es passen les pàgines van prenent importància els i les ciutadanes, que a poc a poc es van convertint en els autèntics protagonistes de les fotografies que fixen la imatge de la ciutat a través de la història.