L’Ajuntament de Barcelona ha condemnat el CatalanGate, l’espionatge contra més de seixanta independentistes efectuat amb el programari Pegasus i atribuït als serveis secrets espanyols pel ‘New Yorker’. En un ple municipal extraordinari convocat per l’acord entre Barcelona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya, el plenari ha aprovat aquest divendres una declaració institucional per la qual el consistori “condemna l’espionatge polític que suposa una flagrant vulneració dels drets humans fonamentals reconeguts” i manifesta el “suport i tota la seva solidaritat a les almenys 65 persones que fins a dia d’avui se sap que han patit aquest espionatge polític a través del CatalanGate”.

La proposta ha comptat amb el suport dels dos partits convocants, BComú i ERC i de Junts per Catalunya, i el vot contrari de la resta de partits, inclòs el Partit dels Socialistes de Catalunya, malgrat haver mostrat suport a la necessitat d’investigar el cas, això sí, a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats. També hi han votat en contra la resta de grups: Ciutadans, Partit Popular, Valents i la regidora no adscrita, els quals, o bé han tirat pilotes fora com ha estat el cas de Cs o bé han donat per bo l’espionatge, com el PP i Valents.

El ‘watergate’ multiplicat per seixanta

Ha defensat el posicionament a favor Ernest Maragall, un dels espiats per Pegasus, que ha assegurat que el CatalanGate  és “com el Watergate de Nixon multiplicat per seixanta” i ha plantejat el ple com un “debat de fons entre democràcia i autoritarisme”. Per això ha assenyalat que els telèfons ja estaven intervinguts l’any 2019 i per això ha plantejat “qui i com va utilitzar la informació obtinguda sobre dos candidats a l’alcaldia en plena campanya electoral?”. Al seu torn, el regidor dels comuns Jordi Martí s’ha sumat a la proposta demanant “transparència absoluta i assumpció de responsabilitats davant uns fets tan greus”.

Al seu torn, la presidenta del grup municipal de Junts, Elsa Artadi, que també surt a la llista d’espiats, ha començat així la seva intervenció: “Soc independentista, no soc una terrorista, i per això soc víctima d’espionatge del Pegasus com l’Ernest Maragall i altres 60 persones”, i per això ha mostrat el seu suport a la declaració final. Amb tot, ha apuntat contra el govern espanyol, del qual formen part socialistes i comuns, tot recordant que amb l’anomenat “govern més progressista de la història, els independentistes no tenim dret a la intimitat ni al secret professional” i ha retret que Pedro Sánchez “no hagi actuat”.

Controvertit vot negatiu del PSC

Laia Bonet ha defensat la posició del PSC, però tot i donar suport a la necessitat d’investigar i demanar responsabilitats pel cas i “condemnar tota forma d’espionatge política i tot el que suposi una flagrant vulneració de drets” ha considerat que el lloc per fer-ho és a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats. Per això ha rebutjat que el PSC es trobi en una confrontació amb el govern d’Espanya i ha anunciat el seu vot contrari al mateix temps que ha renunciat a presentar la seva intervenció sobre el CatalanGate prevista al ple ordinari per evitar tornar a debatre el mateix un altre cop.

Pel que fa a la resta de partits, la líder de Ciutadans, Luz Guilarte, ha evitat entrar en el debat tot apuntant que Barcelona necessita plens extraordinaris “per parlar de temes de ciutat” i ha posat com a exemples “la guerra contra el cotxe, el desurbanisme tàctic i les imputacions de l’alcaldessa”. Josep Bou, del PP, ha recordat que el CNI té com a missió “facilitar al  president del govern” totes aquelles informacions que “permetin prevenir qualsevol perill contra la independència o la integritat despanya”, i en aquest sentit ha recordat que l’independentisme va fer “un referèndum il·legal i una declaració unilateral d’independència”. Eva Parera, de Valents, ha fet la intervenció més dura, tot dirigint-se al Tribunal Suprem i al CNI ha afirmat que “per descomptat que han de controlar i vigilar els que amenacen de donar un nou cop d’estat”, Finalment, la regidora no adscrita, Marilen Barceló ha recordat que “si el CNI fa algun servei de vigilància ho fa amb autorització judicial”.