El canvi climàtic és, segons l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “una realitat objectiva”, que ha demostrat la seva pitjor cara en la tràgica DANA que ha assolat l’Horta Sud valenciana. “L’efecte del canvi climàtic sobre les nostres vides és una realitat que no posem en dubte”, ha insistit Collboni en la presentació, aquest dijous a migdia, del Pla Clima, el quart pla estratègic de l’actual govern municipal socialista que preveu inversions de 1.800 milions d’euros fins al 2030, amb els objectius d’executar mesures concretes a favor de la descarbonització i l’adaptació de la ciutat davant un canvi climàtic que, de fet, ja ha obligat l’Ajuntament a prendre mesures com la rectificació de la línia de costa al passeig de la Mar Bella per evitar nous estralls.
El Pla Clima és un ambiciós pla d’inversions que incideix en sis eixos d’actuacions, tot i que, en bona part, es tracta d’actuacions ja executades o previstes que, en tot cas, ara s’engloben sota un mateix eix estratègic, el paraigua del Pla Clima, com ho és el Pla Endreça pel que fa a les mesures de neteja i seguretat, el Pla Viure pel que fa a l’habitatge, o el Pla de Barris per a la transformació d’aquests. En tot cas, segons ha insistit l’alcalde, Barcelona busca, amb el Pla Clima “accelerar la transformació de la ciutat des de la reducció d’emissions” i amb l’objectiu de “protegir la ciutat en termes de calor o gestió d’aigua”.
Amb el punt de partida, segons Collboni, que “el canvi climàtic no és una batalla perduda, ni hem de fer un discurs nihilista”, l’Ajuntament de Barcelona ha definit a través d’aquest pla un full de ruta per adaptar la ciutat i fer-la resilient per minimitzar els efectes del canvi climàtic, que inclou una previsió d’inversió de 1.849.519.380 euros per executar propostes fins al 2030 amb una previsió d’estalvi de més d’un milió de tones de CO₂ en els pròxims cinc anys a partir d’accions en sis eixos: transició energètica, mobilitat, Pla Clima Barris, resiliència, Pla Calor, i Canviem pel Clima.
Transició energètica i mobilitat
Un dels eixos del pla és la transició energètica. Aquí el consistori defensa un canvi estructural en la generació i el consum d’energia i aposta per la producció de l’energia renovable i l’energia solar local. En aquest àmbit l’Ajuntament ja va explicar que continuarà desplegant el full de ruta per accelerar la generació d’energia i arribar a multiplicar per tres la generació fins al 2027 i per cinc al 2030. Instal·lar plaques fotovoltaiques o impulsar la climatització eficient d’edificis d’habitatge, equipaments i sector terciari s’inclouen en aquest eix. Un segon eix és la mobilitat i implica accelerar l’electrificació de les flotes municipals de vehicles, estendre la xarxa de carregadors, enfortir el transport públic i transformar l’espai públic per promoure una mobilitat sostenible. Respecte a la flota, l’objectiu és assolir un 69% d’electrificació de la flota municipal des d’ara fins al 2030 i combinar el vehicle elèctric amb altres modalitats sostenibles. La flota inclou autobusos de TMB i vehicles de la Guàrdia Urbana i serveis urbans, com ara els de la neteja.
Episodis de sequera i pluges torrencials
Un altre eix és la resiliència i té com a objectiu consolidar la ciutat com un espai adaptat i amb capacitat per afrontar episodis climàtics extrems, com pot ser la sequera -que implica un consum responsable d’aigua- o pluges torrencials com les dels darrers dies. Arran de la sequera, l’Ajuntament ja va accelerar les obres d’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica. Respecte accions per fer front a pluges torrencials i inundacions, ara mateix la ciutat té en marxa i a punt d’execució tres grans obres: el desdoblament del col·lector de la Diagonal, la tercera fase del col·lector de Vila i Vilà i el nou dipòsit pluvial de la Rambla Prim. Pel que fa a dipòsits pluvials, el Pla Director Integral de Sanejament de la ciutat de Barcelona preveu la construcció d’una trentena de dipòsits més.
Fer front a les altes temperatures
El pla fins al 2030 també inclou mesures per fer front a la calor, amb onades de calor cada vegada més fortes i freqüents. Com a exemple d’això, hi ha la previsió ja coneguda de climatitzar totes les escoles públiques de la ciutat, un total de 170 centres. Actualment, l’obra de climatització ja està finalitzada en 24 escoles i es continuarà, de forma immediata, per les 30 següents que ja preveu el pla. Un altre punt que es treballarà en aquest marc serà l’ampliació de la xarxa de refugis climàtics i els horaris per millorar-ne la disponibilitat durant els mesos de calor i optimitzar-ne també la distribució territorial. Segons ha dit la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, l’objectiu és que el 2030 la ciutadania disposi d’un refugi climàtic a 5 minuts caminant com a màxim i que hi hagi “un espai d’aigua” a cada districte.