És habitual trobar en els mitjans de comunicació, inclòs aquest, articles i reportatges sobre les curiositats de Barcelona, amb al·lusions a aquella construcció que resisteix malgrat el pas del temps, aquell personatge estimat que rep l’homenatge dels veïns o aquell museu desconegut que amaga tresors en les seves sales. En canvi, no és tan habitual capgirar el concepte i en comptes d'aprofundir en les curiositats de la ciutat, interpel·lar a la curiositat de la mateixa ciutat i els seus veïns, i això és del que han fet els autors Carlota Rubio i Alfons Cornella a l’obra Barcelona és curiositat (Ajuntament de Barcelona, 2023), que reflexiona sobre com la curiositat esdevé motor de progrés de Barcelona.
A través d’una cinquantena d’entrevistes personals als més variats personatges que integren la ciutat, des de la pallassa Angie Rosales fins al músic Josep Ponsà, passant pel programador Ruben Aparicio, la psicòloga Alba Cardalda, la fornera Anna Bellsolà i el llibreter Xavier Vidal i complementat amb articles d’aspectes ciutadans com l’existència del Triangle Friqui -passeig de Sant Joan, Arc de Triomf i ronda de Sant Pere-, l’habitatge cooperatiu La Borda, el festival musical Sónar o la multipremiada Biblioteca Gabriel García Márquez, l’obra s’interroga sobre la capacitat de la ciutat per avançar apel·lant, precisament, a la curiositat i com aquesta és la clau del seu progrés.
Així, els autors basteixen un retrat coral i multidisciplinar de Barcelona, que abraça des de la neurociència fins a les arts, passant per l’educació, l’emprenedoria, la innovació, les accions socials, l’alimentació, la cultura i l’arquitectura amb un objectiu comú, el de buscar projectes -alguns personals i altres de comunitaris- pensats per a la gent i per a un futur millor. Tal com exposa Rubio al text introductori, preguntar que és la curiositat pels habitants de Barcelona, obté respostes en dos eixos bàsics, el de “la importància d’un entorn propici com a condició necessària per desenvolupar la curiositat” i “la importància dels referents i l'educació”.
“La nostra hipòtesi és que la ciutat ha tingut la sort de disposar al llarg de la seva història de gent curiosa en múltiples disciplines (art, ciència, música, negocis, emprenedoria, educació, etc.) i que ha estat, i és, aquesta curiositat de la seva gent el que impulsa el motor de la ciutat”, indica Cornella també a les pàgines inicials de llibre. “Deia Mark Twain que un home és boig fins que guanya diners amb les seves idees; llavors és un visionari”, apunta l’inventor Pep Torres, un dels entrevistats al llibre, en una reflexió que serveix, precisament, per entendre l’objectiu del llibre, el d’explicar com Barcelona ha arribat a on és gràcies a la imaginació i emprenedoria de la gent, dues qualitats esperonades, òbviament, per una curiositat que esdevé un atribut molt barceloní.